El PSC lidera els sondejos i podria formar Govern amb ERC i Comuns davant d'un impossible pacte independentista

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) guanyaria les eleccions catalanes del 12 de maig amb 38 o 39 escons (un 27,2% dels vots), segons el darrer estudi de Key Data per a Públic. Salvador Illa segueix disparat a les enquestes, encara que al panorama català això no vol dir governar. Els números que presenta l'estudi, de totes maneres, obren la possibilitat d'un tripartit d'esquerres del PSC amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Comuns Sumar.

No sumarien prou escons, en canvi, ERC, Junts per Catalunya i la CUP. Esquerra aconseguiria entre 27 i 28 escons (un 18,2% dels vots) i Junts per Catalunya, 32, amb una mica més del 20% de percentatge de vot. La CUP obtindria gairebé un 5% dels vots i set seients al Parlament de Catalunya.

Les tres forces independentistes, per tant, es quedarien a prop de la majoria absoluta, però no l'aconseguirien. A la cambra catalana, aquesta membrana se situa als 68 escons. Si no s'hi arriben, problemes. En el millor dels escenaris dels que llança la fotografia electoral que aporta aquest estudi, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP es quedarien amb 67 escons, a un de mantenir en el seu poder aquesta anhelada clau per entrar a la Generalitat.

Convé no oblidar el quart en discòrdia a les files independentistes. El partit d'extrema dreta Aliança Catalana, liderat per l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, que és la seva candidata per al 12M, podria entrar al Parlament amb fins a dos escons, encara que també se'n podria quedar fora. No és realista una coalició independentista que inclogui Aliança —màxim, amb dos partits com ERC i CUP dins del pacte—, però, si aconsegueix un o dos escons, podria ser un actor a tenir en compte en la formació de majories d'investidura.

El tripartit d'esquerres amb PSC, ERC i Comuns, en canvi, sí que coronaria aquest cim dels 68 escons amb comoditat. Si es fa la suma amb el millor pronòstic de Key Data, arribarien als 73. Amb el pitjor, a 71. Sembla, això sí, un camí difícil de recórrer. Tenint en compte el que han anat filtrant fonts d'ERC, no estaria en els plans de Pere Aragonès fer president Illa, però els números donen.

Els comuns, representants de l'espai Sumar a les eleccions catalanes, obtindrien sis escons (6,3% dels vots), dos seients menys que el 2021. Tots ells els aconseguirien a la circumscripció de Barcelona, quedant-se a zero a Tarragona, Lleida i Girona.

El PP es menja Ciutadans i Vox resisteix

El Partit Popular obtindria 13 escons i un 9,7% dels vots dels catalans, mentre Ciutadans es quedaria fora del Parlament set anys després d'haver estat la força més votada. La formació taronja va obtenir 36 escons el 2017 amb Inés Arrimadas, es va quedar en sis el 2021 i desapareixeria per complet el 2024.

Vox perdria un escó respecte al 2021 i es quedaria en 10, amb un 7% del total dels vots, superat pel PP.

I l''efecte Puigdemont'?

En termes relatius pel que fa al dibuix parlamentari que va emanar dels últims comicis catalans, que es van celebrar el 2021, el Partit Popular, amb el seu candidat Alejandro Fernández, és la formació que més creixeria. S'enduria fins a deu escons més respecte a les darreres eleccions, en gran part per l'aniquilació de Ciutadans. Salvador Illa i el Partit dels Socialistes de Catalunya també en millorarien ostensiblement els resultats. Els 38-39 que els dóna Key Data són cinc o sis més que els 33 del 2021.

Junts per Catalunya, en canvi, es quedaria igual. L'efecte Puigdemont serviria per evitar la fugida de vots, però no per aconseguir més percentatge. Els 32 del 2021 es mantindrien el 2024. La tessitura en el cas d'Esquerra Republicana és diferent. Els d'Aragonès, que es va veure obligat a convocar eleccions al no poder aprovar els pressupostos de la Generalitat pel vot en contra dels comuns i de Junts, perdrien entre cinc i sis escons respecte al 2021. La CUP en perdria dos.

El fantasma de la repetició electoral

Segons aquestes xifres, no és gens descartable una repetició electoral. El tripartit d'esquerres passaria per una imprescindible entesa entre Pere Aragonès i Salvador Illa, dos espais allunyats en l'àmbit polític, especialment en termes territorials, però fins i tot en l'àmbit personal.

Durant la convulsa setmana a la política madrilenya, amb Pedro Sánchez publicant una carta en què va anunciar que pararia cinc dies per reflexionar sobre la seva continuïtat, hi va haver temps també per a la campanya catalana i per parlar-ne. Una font amb autoritat a Esquerra va arribar a comentar que "allò personal" també importa en política i que entre ERC i PSC hi ha comptes personals pendents.

A l'altra riba, la independentista, el problema serà, primer, sumar els suficients escons. La majoria són en l'aire. Després, ERC i Junts hauran de llimar asprors i entendre's, cosa que no han aconseguit durant l'última legislatura, tenint en compte el cataclisme que va acabar amb Junts fora del Govern i la decisió d'Aragonès de continuar en solitari. La peça d'Aliança Catalana és incòmoda per a tots els actors i indesitjable per a la majoria, però el 12M podria il·luminar un escenari on el seu eventual escó fos necessari per a l'independentisme.

Queden 15 dies de campanya i tot està per decidir, però l'ombra de la repetició electoral és cada vegada més allargada. L'arc parlamentari podria estar fragmentat com mai i els números que aporta aquest estudi no eliminen ni de bon tros la possibilitat d'un bloqueig. Tot plegat adobat amb el gir polític a Madrid. Dilluns, Pedro Sánchez comunicarà si continua sent president, amb tots els efectes que això pot tenir a Catalunya.