La profunda petjada d'ERC en l'acció del Govern de Salvador Illa

El 8 d'agost de l'any passat, Salvador Illa va ser investit nou president de la Generalitat de Catalunya, després de rebre el suport d'ERC i els Comuns, amb qui el seu partit, el PSC, havia tancat acords els dies previs. La seva arribada al Govern suposava l'inqüestionable inici d'un canvi de cicle a la política catalana i posava punt final als executius independentistes que s'havien succeït durant el Procés. 

Ara bé, vuit mesos més tard la realitat és que l'acció d'Illa al capdavant de la Generalitat està molt més marcada per la continuïtat que no pas per la ruptura. Òbviament hi ha diferències amb l'anterior executiu, que encapçalava el republicà Pere Aragonès, i canvis en les prioritats -el conflicte territorial gairebé ha desaparegut de l'agenda política-, però no hi ha mes en què no s'evidenciï la profunda petjada d'ERC en l'actuació del Govern català.

El compliment de l'acord d'investidura segellat entre socialistes i independentistes explica, en part, que l'executiu d'Illa estigui tirant endavant iniciatives dissenyades en l'anterior mandat però que van quedar penjades amb el final anticipat de la legislatura, així com altres mesures que figuraven al programa electoral dels republicans. De fet, en nombroses ocasions el president ha elogiat la feina feta pel seu antecessor. Alhora, el pas dels mesos ha evidenciat la necessitat d'Illa d'aprofundir en l'aliança amb ERC i els Comuns si vol aspirar a què la seva presidència sigui fructífera, descartant enteses ocasionals amb Junts o, fins i tot, el PP, amb els quals podria tenir coincidències en projectes econòmics o d'infraestructures.

A curt termini, el Govern ha de negociar amb les dues formacions d'esquerres l'aprovació dels dos suplements de crèdit que sumen gairebé 4.000 milions i que han de permetre incrementar els recursos de què disposa l'executiu, amb la idea de guanyar estabilitat i aplanar el terreny per a la negociació dels pressupostos de l'any vinent, després de no poder aprovar els del 2025.

Del lloguer de temporada al Catalunya Media City

El traspàs de Rodalies i la consecució del nou model de finançament, que ERC vol "singular", són probablement les dues principals potes de l'acord d'investidura entre republicans i socialistes. En uns mesos marcats pel constant caos ferroviari, s'han fet passos significatius per culminar aquesta carpeta, com ara l'inici dels treballs per executar els traspassos a la Generalitat de les línies R1, R2 i R3 o la creació dels estatuts de l'empresa mixta -participada per les dues administracions- que ha de gestionar el servei. La qüestió del finançament està més verda i lluny de la concreció, tot i l'acord per començar a reforçar ja la hisenda catalana.

El traspàs de Rodalies i el nou finançament són les carpetes claus del pacte entre PSC i ERC

Més enllà d'aquests dos grans àmbits, les mostres de la empremta republicana en l'actuació del Govern de la Generalitat són constants. Els darrers exemples es van viure la setmana passada. Dimarts, l'executiu va tancar un acord amb ERC, els Comuns i la CUP per aprovar un decret per regular el lloguer de temporada i el d'habitacions, entre d'altres mesures en habitatge, que es tramitarà com a projecte de llei.

Com va destacar la portaveu parlamentària d'Esquerra, Ester Capella, la mesura suposa recuperar la iniciativa impulsada al final del mandat d'Aragonès -ja amb les eleccions convocades- i que comptava també amb el suport de Comuns i la CUP. Aleshores, però, el PSC -com junts- va votar en contra del decret. Paral·lelament, el Govern també va anunciar ja fa uns mesos la voluntat de construir 50.000 habitatges públics fins el 2030, en un dels punts que forma part dels acords d'investidura tant amb ERC com amb els Comuns.

La setmana passada, a més a més, el Parlament va aprovar la tramitació de la proposició de llei impulsada per ERC per crear el cos d'acció exterior de la Generalitat, justament un altre dels aspectes del pacte segellat a l'estiu entre republicans i socialistes perquè els primers votessin "sí" a l'elecció d'Illa com a president. I tot just fa 15 dies es va anunciar l'impuls al Catalunya Media City, el hub audiovisual gestat durant la passada legislatura i que gairebé no presentarà canvis.

Recuperació de lleis

Un dels "compromisos essencials" de l'acord d'investidura citava explícitament la "continuïtat" de les "polítiques públiques". La pròpia composició del nou Govern ja va evidenciar la voluntat de complir-ho en situar com a consellers dos alts càrrecs de l'executiu d'Aragonès, en concret Francesc Xavier Vila com a titular de Política Lingüística i Sónia Hernández al capdavant de Cultura.

Així mateix, bona part dels primers passos en matèria legislativa han estat marcats per aquesta continuïtat entre els governs d'ERC i PSC. Al desembre, per exemple, el Govern va aprovar tant el projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant, com el de memòria democràtica. Setmanes abans, ja havia validat l'Estatut de Municipis Rurals. Les tres són normatives que provenen de l'etapa d'Aragonès i la previsió és que en els propers mesos el Parlament les validi definitivament, presumiblement sense grans canvis.

La llei d'erradicació de l'amiant, la de memòria democràtica o la d'Economia Social i Solidària, normatives heretades d'Aragonès

Ja durant el 2025, l'executiu ha aprovat altres projectes de lleis heretats dels republicans, com el de l'Economia Social i Solidària de Catalunya o el de la Filmoteca. I, a més, al gener Parlament va validar eliminar els privilegis fiscals al Hard Rock, una iniciativa dels Comuns i ERC que el PSC va recolzar després de canviar de posició i que farà molt difícil que el complex d'oci i del joc s'arribi a materialitzar.

Així mateix, les comissions bilaterals Generalitat-Estat també han servit per aprofundir en aquesta petjada republicana del Govern socialista. Així, per exemple, en la celebrada al febrer es va acordar l'increment dels agents dels Mossos d'Esquadra, que ja s'havia negociat en l'etapa de Joan Ignasi Elena (ERC) com a conseller d'Interior. Això sí, si en l'anterior presidència l'objectiu era arribar als 22.000 agents el 2030, ara la xifra s'eleva fins el 25.000, en una mostra de la centralitat que dona a la seguretat -a partir d'un enfocament policial- l'executiu d'Illa. L'organisme també va servir per aprovar la creació d'un consorci entre les dues administracions que justament fiscalitzi l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya, un altre dels punts presents en el pacte d'investidura.

I fa tot just tres setmanes, el Govern i ERC van pactar rebaixar l'IRPF per als treballadors que cobren menys de 33.000 euros. Era una mesura que les dues formacions ja havien acordat un any abans, tot i que aleshores amb els papers canviats -els republicans, a l'executiu; els socialistes, a l'oposició- i situant la quantitat en 35.000 euros.

Qüestions pendents

Hi ha altres elements de l'acord d'investidura prioritaris per a ERC que encara no s'han materialitzat. És el cas, per exemple, del Pacte Nacional per la Llengua, que ara mateix es troba encallat, fonamentalment pels dubtes de Junts i pel rebuig de la CUP, que fa uns dies va anunciar que se'n desmarcava definitivament. La iniciativa va sorgir sota la presidència d'Aragonès, amb la voluntat de revifar el català i impulsar-ne l'ús social.

També va amb retard la creació de la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític, que segons el pacte esmentat havia de materialitzar-se en el primer ple de legislatura. La iniciativa pretén crear una taula de partits al Parlament per buscar una sortida al conflicte territorial amb l'Estat i la realitat és que tant republicans com socialistes han prioritzat fins ara altres qüestions, com el traspàs de Rodalies, el nou finançament o la crisi de l'habitatge, abans d'abordar un conflicte polític que ha perdut pes. ERC, però, pretén reactivar la qüestió, amb la voluntat que la Convenció sigui una realitat properament.

El nou Govern ha mantingut l'Oficina del Pla Pilot per a la Renda Bàsica Universal (RBU), però l'ha col·locat al Departament de Drets Socials en comptes del de Presidència i n'ha descafeïnat la visibilitat i l'ambició. Un fet que ha generat crítiques de Sergi Raventós, l'antic director.

El debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat pot mostrar diferències entre el PSC i ERC

On també es preveuen diferències entre republicans i socialistes és en el debat al voltant de l'ampliació de l'aeroport, que com ha avançat Públic es preveu que sigui la nova gran batalla política de Catalunya. A priori els socialistes són partidaris d'ampliar la infraestructura, encara que això comporti un impacte ambiental a l'espai natural de La Ricarda, mentre que ERC planteja altres alternatives i, sobretot, prioritza que el traspàs de l'aeroport, fins ara controlat per Aena.

El que succeeixi no és una qüestió menor, sinó que pot determinar el futur de l'aliança entre les dues formacions. I, de passada, l'estabilitat d'un Govern d'Illa que, fins ara, s'ha dedicat a cuidar al màxim les relacions amb els republicans i avançar en el compliment d'uns acords que són condició necessària perquè els socialistes puguin aspirar a comptar amb uns pressupostos l'any vinent. Per tant, la previsió és que continuarà l'empremta republicana a la Generalitat.