Procés sobiranistaJxSí i la CUP tomben les esmenes d'una oposició crispada contra la reforma del reglament del Parlament

La reforma del reglament del Parlament està més a prop de fer-se realitat després que els dos grups independentistes, Junts pel Sí i la CUP, hagin fet valer la seva majoria per tombar les esmenes a la totalitat de la resta de l'oposició contra la tramitació de la normativa. No hi ha hagut, per tant, cap sorpresa i tot ha succeït segons el guió previst. Dures crítiques de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), PSC, PP i Ciutadans contra el progrés d'una reforma que, entre d'altres qüestions, ha de facilitar l'aprovació en un sol dia de la llei de transitorietat jurídica, és a dir, de desconnexió respecte l'Estat espanyol. JxSí i la CUP, en canvi, han defensat la reforma, que ara es debatrà en comissió a l'espera de tornar al ple del Parlament en els propers mesos on es votarà definitivament.

El president de JxSí, Jordi Turull, ha defensat que amb el nou reglament hi guanyen tots els grups de la cambra, ja que les formacions de l'oposició també tindran l'oportunitat d'impulsar reformes per lectura única, és a dir que es pugui fer tot el debat parlamentari en un sol dia. Aquest és, precisament, el gran canvi que proposa el reglament, ja que fins ara les proposicions de lleis requereixen primer del debat a la totalitat, després del tràmit del comissió per negociar-hi canvis i, finalment, del ple final d'aprovació. Tot i que Turull no ho ha verbalitzat, la clau és que l'executiu vol aprovar la llei de transitorietat jurídica, que segons el seu full de ruta és la que ha de donar empara legal al referèndum, en un sol dia, ja que es compta amb que el Tribunal Constitucional l'impugnarà -previ recurs del govern espanyol- un cop es faci pública.

El també dirigent del PDECat ha assegurat que la reforma és "perfectament legal, democràtica i reforça la seguretat jurídica". Per part de la CUP, la diputada Anna Gabriel ha anat més de cara i ha estat prou explícita en manifestar "no ens amaguem de res. Si ens cal una lectura única per tramitar la llei de referèndum, assumim i diem ara que sí. Que estarem disposades a fer-ho". Gabriel també ha sortit al pas de les crítiques de l'oposició, recalcant que "alguns grups no estan disposats a participar en cap debat sobre el referèndum" i només pretenen resoldre el conflicte polític a través del "Tribunal Constitucional".

Tota la resta de l'arc parlamentari, però, ha estat molt dur amb la reforma del reglament. Lluís Rabell (CSQEP) ha considerat que és un "insult a la intel·ligència" i ha demanat que es faci marxa enrere. "Amb l'excusa de ser astuts rebreguen els drets de l'oposició però sobretot estafen els ciutadans", ha afegit. Segons ell, una reforma d'aquest tipus no es pot fer "en temps de descompte" i requereix d'una àmplia majoria. També ha qualificat la iniciativa de "degradació democràtica".

El diputat de C's José María Espejo-Saavedra considera la reforma "un intent dels que van perdent de canviar les regles del joc a mig partit". En la seva opinió no és un mer canvi del reglament parlamentari, sinó que el que es busca és "separar-se d'Espanya i d'Europa". Segons ell, els dos grups independentistes "no tenen majoria social, ni de vots i tampoc a les enquestes. Volen utilitzar l'única majoria que tenen, la parlamentària que els atorga una injusta llei electoral".

Per part del PP, Alejandro Fernández considera la iniciativa "la típica pràctica dels que canvien les regles del joc democràtiques per iniciar la transició a un sistema que de democràtic no té res", i en un clàssic de la seva formació l'ha comparat amb la Veneçuela que presideix Nicolás Maduro. Per a Fernández aquest és un debat entre "la democràcia i el totalitarisme disfressat de voluntat del poble" i ha reclamat a l'independentisme "perdre tota l'esperança" perquè "el totalitarisme identitari sempre perd" davant la fermesa democràtica.

Finalment, la portaveu del PSC, Eva Granados, s'ha mostrat trista per una reforma que segons ella "trenca la confiança entre grups i posa en qüestió la qualitat democràtica de la institució". A més l'ha titllat de "nyap" i de "tret al peu del sobiranisme".