"El problema de la pagesia no és el Pacte Verd sinó els acords comercials que voten Vox, els socialistes, el PP o Junts"

Entrevistem a Diana Riba, cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i de la coalició Ara Repúbliques, que ERC forma amb EH Bildu, BNG i Ara Més per les eleccions al Parlament Europeu d'aquest diumenge. Ara Repúbliques va aconseguir tres eurodiputats en les eleccions de fa 5 anys i Riba va substituir a Oriol Junqueras que encapçalava la llista però no va poder assumir l'acta de diputat a l'estar empresonat pel referèndum de l'1-O.

Diana Riba i Giner (Barcelona, 1975) ha estat eurodiputada del grup Els Verds-Aliança Lliure Europea (ALE) els últims cinc anys. Sense vinculació amb la política institucional, Riba va decidir presentar-se a les eleccions europees després que el seu marit, Raül Romeva, exconseller de la Generalitat, fos empresonat pel referèndum de l'1-O. Aquesta pedagoga de Sant Cugat del Vallès ha tingut un paper destacat al Parlament Europeu, per exemple com a vicepresidenta del comitè investigador del cas Pegasus d'espionatge polític, entre altres iniciatives.

Vostè va entrar ara fa 5 anys al Parlament Europeu per primer cop i no venia del món de la política. Com ha estat la legislatura i de quina iniciativa legislativa se sent més satisfeta?

Crec que ha estat una legislatura impressionant en relació als grans reptes que ha tingut el Parlament Europeu i la Unió Europea. Un Brexit, la Covid, guerres molt properes a les fronteres europees, etc. A nivell més personal i d'Esquerra Republicana destacaria la gran incidència que hem tingut legislativament. Les aliances amb altres partits i altres eurodiputats, han estat el fruit d'una gran feina que hem estat fent.

La defensa de drets com l'avortament, i d'altres, que vostè ha liderat són el fonament d'aquesta feina?

Tot l'àmbit de la lluita pels drets fonamentals. Des de crear un comitè d'investigació sobre el sistema d'espionatge Pegasus, en el qual he exercit de vicepresidenta, fins a fer possible la primera directiva europea de violències masclistes en què he estat ponent, passant per la gran regulació dels mitjans audiovisuals que ja hem deixat enllestida. Tota la feina legislativa europea per la protecció de periodistes, protecció d'opositors polítics, d'activistes climàtics, des del comitè de Pegasus, al de drets i llibertats és del que més satisfeta estic.

Li preocupa que molta gent pugui pensar que la feina d'un partit petit a nivell europeu com és ERC, o la resta de partits d'Ara Repúbliques, que representen nacions sense estat, no té gaire incidència en temes de tanta transcendència global com els que es mouen al Parlament Europeu?

"Crec que d'incidència en tenim moltíssima gràcies a la gran feina d'aliances que hem teixit a l'Estat espanyol i a Europa"

Sí però no ho veiem així. Ara Repúbliques no només és una coalició de partits de nacions sense estat de l'Estat espanyol, sinó que té un impacte important en dos grups polítics de la cambra que no són menors, els Verds-ALE i The Left. Concretament, Esquerra estem als Verds-ALE, que és el quart grup de la cambra, i això ens permet estar assegudes en les taules de negociació amb el Consell i la Comissió Europea. Si ets la ponent dels informes a debat, la incidència que tens és enorme. I des d'aquests grups fem una feina molt important d'impulsar i recordar que Europa és multilingüe i que té una diversitat cultural enorme. I que això no pot quedar en mans dels Estats, sinó que hem de crear mecanismes per aquests sistema multicultural que tenim. Crec que d'incidència en tenim moltíssima gràcies a la gran feina d'aliances que hem teixit a l'Estat espanyol i a Europa.

I quin és el principal objectiu que es fixen des dels Verds-ALE per aquesta legislatura?

En primer lloc, recordar i insistir en què s'ha de mantenir un cordó sanitari front a l'extrema dreta ara que el PP està ja parlant d'una extrema dreta bona i una dolenta. I per altra banda, som l'esquerra progressista que evidencia que hi ha molts partits polítics, com per exemple el PP i el PSOE, que estan comprant el relat de l'extrema dreta. Això és la victòria de l'extrema dreta, quan els altres partits els hi compren el relat.

En què se'ls hi ha comprat el relat a l'extrema dreta?

Doncs en el tema migratori, i l'últim Pacte de Migració i Asil així ho demostra. Però també en els acords de lliure comerç, o en les properes polítiques d'austeritat que voten tots en bloc, des de l'extrema dreta fins al PP, el PSOE i Junts. Per tant, aquí l'Aliança Lliure Europea té aquest paper fort en relació a fer front a l'extrema dreta i també en recordar els drets de tots els pobles d'Europa.

Que s'hi juga Catalunya en aquestes eleccions europees?

Jo crec que s'hi juga molt. La força la tens en la mesura que tens representació i Catalunya ha d'estar representada al Parlament Europeu. Si no anem a votar i no tenim representació d'eurodiputats catalans, al final les polítiques si no les fas te les fan, com deia Fuster. També a Catalunya tot i que encara no tinguem un Estat. Un 60% de les polítiques agràries es negocien a Brussel·les i moltes altres polítiques que ens impacten directament. No cal dir amb temes com la llengua on els atacs contra el català de l'extrema dreta o del PP amb Dolors Montserrat són constants. Per això la presència d'Esquerra Republicana és indispensable, perquè hem estat un mur de contenció de tots aquests partits.

Per quan l'oficialitat del català a la Unió Europea?

"L'anomalia és que un idioma que es oficial en territori europeu com el català no sigui oficial dins la UE"

Ens encantaria tenir una data, però no la tenim. Per quan no ho sé però no deixarem de treballar perquè arribi, perquè l'anomalia és que un idioma que es oficial en territori europeu no sigui oficial dins de la Unió Europea. I creiem que arribarem segur aquest destí.

ERC ja fa anys que treballa en això i Junts va assegurar que aquesta era una condició en què calia cobrar per avançat en la negociació amb el PSOE i encara res. Quin és el problema?

Benvingudes siguin totes les forces que es vulguin sumar a la lluita per l'oficialitat del català. Però nosaltres el que no farem són grans proclames, ni cops al pit, ni falsos cobraments per avançat. Sabem que perquè el Consell Europeu aprovi que el català sigui oficial a la Unió Europea cal molta força i molta diplomàcia. Per això volem més força dels socialistes. No enviar una carta, ni simplement posar-ho sobre la taula, sinó força diplomàtica i que sigui una prioritat, perquè en aquesta legislatura tant el gallec com l'eusquera i el català siguin oficials dins de la Unió Europea.

No ha estat prou el que ha fet el Govern espanyol per aconseguir l'oficialitat?

L'oficialitat del català és impossible en 24 hores i dient que es cobra per avançat, cal més força diplomàtica i aquesta responsabilitat és dels socialistes"

Jo no els he vist molt contundents. Hem vist enviar cartes, que és un pas que no s'havia donat i estem molt contents, però després hi ha d'haver força diplomàtica. La resta d'estats membres no tenen perquè votar a favor si no es fixa que és una prioritat. L'oficialitat del català és impossible en 24 hores i dient que es cobra per avançat. Es necessiten molts mesos de negociació en política per fer grans canvis com aquest. Ara cal començar a treballar al Consell, que són els Estats membres, i per tant, en aquests moments la força la tenen els socialistes per fer aquest canvi diplomàtic.

Vostè va entrar al Parlament Europeu amb el seu marit, Raül Romeva, a la presó juntament a altres dirigents independentistes. I ha treballat amb els eurodiputats exiliats. Al Parlament Europeu són conscients d'aquesta situació repressiva a Catalunya? No sembla que es tracti massa el tema.

És un tema que ocupa moltes hores i preocupa molt. Potser no al ple del Parlament, però preocupa veure com en un estat membre de la Unió Europea hi ha la repressió que s'ha vist a Catalunya amb presos polítics, violència a les portes dels col·legis electorals, amb exiliats i que hi hagi una cúpula judicial que està fent política més a la dreta que Vox. Una de les principals preocupacions i exigències, també a Hongria i Polònia, és que hi hagi separació de poders, que hi hagi independència judicial i que els jutges facin de jutges i apliquin les lleis.

En quins termes preocupa a Europa l'actuació de la justícia espanyola?

"La situació de la justícia a Espanya ocupa i preocupa a la Unió Europea"

Per exemple, s'acaba d'aprovar la llei d'amnistia al Congrés. Encara no s'ha publicat al BOE que ja tenim la cúpula judicial dient que no l'aplicaran en els casos de malversació. Això és una ingerència de la justícia en el legislatiu i per tant, això preocupa moltíssim a Europa. Hem vist aquesta legislatura com un Comissari de Justícia de la Unió Europea feia seure al PP i al PSOE per parlar de la renovació del Consell General del Poder Judicial. Que vol dir parlar de de la situació de la cúpula judicial a l'Estat espanyol. Per tant, la situació de la justícia a Espanya ocupa i preocupa i pressionen perquè això no sigui així. Nosaltres hem començat una ofensiva diplomàtica a nivell europeu perquè des d'Europa siguin garants de què aquesta llei d'amnistia s'apliqui de manera correcta als centenars de represaliats que s'hi poden acollir.

Entén que molts catalans independentistes puguin estar decebuts amb l'actuació de la Unió Europea i dubtin d'anar a votar? Què els diria?

Jo crec que Catalunya és europeista i sort en tenim d'Europa. És veritat que quan estàs immers en un procés repressiu tan gran, i ho dic també per pròpia experiència quan vas a veure el teu marit a la presó cada setmana amb els fills, tot sembla que arriba molt tard i molt lent. Però hem visualitzat la preocupació a nivell europeu i esperem que aquesta llei d'amnistia acabi amb la repressió política a Catalunya. Sabem que no és el final de res, però com a mínim que acabi el patiment d'aquests centenars de persones que tenim represaliades, perquè tenim gent pendent d'entrar a la presó i de judicis molt importants. I gent amb indults de presó però que són reversibles i que encara estan inhabilitats, com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa o Jordi Turull. Jo el que demanaria als ciutadans és que ens donin més força, perquè com més força tinguem més ràpid aniran les coses.

Vostè va participar en el comitè sobre el sistema d'espionatge Pegasus? Es va concloure que calia una regulació, què s'ha fet al respecte?

Doncs la veritat és que va acabar amb aquest informe on es demanava una regulació i hem vist des d'aleshores molta absència de la Comissió Europea. Hem estat pressionant des del comitè de drets i llibertats perquè les recomanacions que vam fer en aquest comitè ara es posin en pràctica, però potser perquè era el final de la legislatura que la comissió s'ha posat molt de perfil i no ha fet res.

Quedarà en res?

De moment ja s'ha parlat de la necessitat de fer un segon comitè d'investigació de Pegasus perquè des d'aleshores hi ha hagut a Europa altres escàndols d'espionatge com el del Catalangate. A més, aquests programes espia canvien, evolucionen, cada cop són més indetectables i per tant la feina no es va acabar i haurem de seguir insistint. Sobretot perquè hi hagi una regulació homologada i que tots els Estats membres tinguin la mateixa legislació en temes judicials en aquests casos i sobre quin ús se'n fa dins a cada estat membre, per tant dins de tota la Unió Europea.

El fitxatge d'un meteoròleg tan popular com Tomàs Molina suposa una aposta de la candidatura pels temes mediambientals i de la lluita contra el canvi climàtic?

Clarament. És un dels grans reptes europeus. Venim del Pacte Verd Europeu i hem fet molta feina des del grup Verds-ALE. Aquesta legislatura hem aconseguit grans fites com fixar la transició energètica ecològica. Ara des d'ERC demanem una segona fase amb un Pacte Verd i Social Europeu. Perquè estem veient que totes aquestes polítiques, sense anar acompanyades de mesures socials, el que fan és deixar molta gent enrere. No podem donar la responsabilitat del canvi del cotxe elèctric només a les famílies. O que les teulades estiguin plenes de plaques solars a costa directament de les butxaques dels ciutadans. Hem de fer un Pacte Verd i Social perquè ningú quedi enrere amb aquesta transició energètica que ens ha de portar a una sobirania energètica d'Europa i deixar de dependre del gas de Rússia, per exemple.

Un dels afectats són els pagesos que hem vist aquesta setmana que es tornaven a mobilitzar i són crítics amb el Pacte Verd. Què cal fer a nivell europeu amb la pagesia?

En primer lloc reformar allò que ha anat malament, com fem amb totes les lleis europees al cap d'uns anys si és necessari. En segon lloc, evitar la confrontació entre la lluita contra el canvi climàtic, i l'agricultura i la ramaderia. Perquè no són dues coses contradictòries i els primers que pateixen els efectes d'aquest canvi climàtic són directament la pagesia i la ramaderia. La sequera n'és una proba. Molts d'ells han participat en aquestes lleis i hem de mantenir que sigui així. Hem de tenir al costat tot el sector.

Quines mesures concretes cal activar?

Hi han coses que es fan molt malament. Per exemple, els recursos econòmics que es donen per la PAC (Política Agrària Comunitària) només arriben al 20% dels agricultors i ramaders europeus. I això vol dir que es beneficia als grans terratinents, els que fins i tot són multinacionals o que tenen bancs al darrere, perquè com més terres tens, més reps de la PAC. Són milers de milions d'euros que no arriben a la nostra pagesia ni als nostres ramaders petits i mitjans, que són els que ens donen sobirania i qualitat alimentària. A banda, un altre dels greus problemes que té la pagesia és que han de vendre massa sovint per sota del preu de cost i això no és culpa del Pacte Verd Europeu. Sinó dels pactes comercials amb els tercers països. Per tant, hem de posar a sobre de la taula, els primers mesos d'aquesta legislatura, que es reformin aquests pactes comercials.

"L'extrema dreta vol fer creure que tot el problema està en el Pacte Verd, quan està en els acords comercials amb tercers països que provoquen competència deslleial i queells voten"

L'extrema dreta vol fer creure que tot el problema està en el Pacte Verd, quan està en els acords comercials amb tercers països que provoquen competència deslleial perquè no els hi posem el que s'anomenen clàusules mirall. Per exemple exigint drets laborals homologables, drets mediambientals, prohibició de productes no permesos a la UE. I també cal fixar uns preus mínims a nivell europeu dels productes, perquè ningú hagi de vendre per sota del preu de cost. A més d'afrontar el greu problema de l'excés de burocràcia, en la pagesia i en molts altres sectors. S'ha anat desenvolupant amb voluntat de transparència i per evitar la corrupció però ha arribat a un nivell que està ofegant molts sistemes productius.

Qui dona suport a aquests acords comercials? Hi ha una doble moral al respecte?

Ho veiem en aquesta campanya. Per exemple tenim l'extrema dreta, per tant Vox, però també el PP, els socialistes i Junts, passant per Ciutadans, que han votat sistemàticament a favor d'aquests acords comercials i que, en canvi, en aquesta campanya estan fent bandera de la pagesia. I alguns critiquen els acords comercials després d'haver-los votat. Això és públic i es pot comprovar. A ERC no estem en contra dels acords comercials amb tercers països, els necessitem. Però hi ha d'haver les clàusules mirall que els fan justos per a tothom. No vam tenir cap problema a votar, per exemple, el de Nova Zelanda, perquè hi eren.

Cap a on va Europa en temes com la immigració. Les polítiques són cada cop més restrictives, però que cal fer al respecte?

"Les migracions no s'aturaran per molt que fem devolucions en calent, ni posant murs en aquesta Europa fortalesa que alguns estan construint"

En primer lloc, posar les persones i la crisi humanitària al centre. Nosaltres ens considerem els hereus d'aquell 'Volem acollir' que va protagonitzar a Catalunya la manifestació més gran d'Europa en favor del refugiats. No s'ha de fer el discurs de la por que compren partits com Junts per Catalunya, o de vegades també els socialistes votant a favor d'aquest Pacte de Migració i Asil. Fer-ho és la victòria de l'extrema dreta. Les migracions no s'aturaran per molt que fem devolucions en calent. Ni s'aturen tenint la fossa comuna més gran del món a la Mediterrània. Les migracions no s'acabaran posant murs en aquesta Europa fortalesa que estem construint, i ens ho demostra la història. Quan algú vol sobreviure fuig, quan un té una amenaça com una guerra marxa, i ara hi ha migracions climàtiques, econòmiques, etc. Per tant, l'únic que estem fent amb aquestes polítiques de migració i asil es causar morts, morts i morts i un patiment que a nosaltres ens sembla inhumà.

Què suposa el darrer Pacte de Migració i Asil?

Posaré dos exemples que em semblen realment molt preocupants. I em sorprèn que els altres grups hagin votat a favor. A partir d'ara, qualsevol Estat membre de la Unió Europea que no vulgui acollir podrà pagar 20.000 euros per cada migrant per no haver de rebre'l. Per tant, tornem a posar preu a les persones? Els grups que hi han votat a favor estan d'acord amb aquest concepte terrorífic? I l'altra qüestió és que a partir d'ara els centres on s'acullen els migrants quan arriben a qualsevol país de la UE no serà territori europeu.

La llei contempla que és territori de ningú. Per tant, es poden fer les devolucions en calent de forma regulada. Devolucions en calent que no aturaran que tornin a venir. Per tant, hem de buscar vies no només d'acollida, sinó d'entrades segures a la Unió Europea, legals i segures. Com hem fet amb els refugiats de la guerra d'Ucraïna rescatant del calaix una directiva de protecció temporal que només s'ha aplicat en aquest cas, i que es podria aplicar perfectament a la situació de Palestina, de Síria, i tants d'altres. Europa necessita de les migracions. Europa som migració i per tant, hem de començar a veure'ns en la multiculturalitat i la diversitat que som. Calen elements cohesionadors com el català ho és a Catalunya, però no som puresa com volen fer creure alguns.

Ha parlat de la guerra a Ucraïna, quina és la posició d'ERC? Per exemple, si es portés a votació al Congrés aquest enviament de més de 1.000 milions d'euros en armes què faria Esquerra?

"No tota la partida de política exterior ha de ser política de defensa i no tota la política de defensa ha de ser política armamentística. Des d'Esquerra volem fons per la diplomàcia"

Nosaltres tenim clar que no hem de seguir augmentant el pressupost armamentístic. Podem parlar de moltes qüestions de Defensa a nivell europeu però veiem que les polítiques armamentístiques ens estan segrestant les polítiques defensives. Perquè ningú parla de totes les altres polítiques de defensa que necessitem, com ara la diplomàtica, la defensa humanitària o les polítiques de pau. Aquí també s'hi han de posar molts esforços, perquè no tota la partida de política exterior ha de ser política de defensa i no tota la política de defensa ha de ser política armamentística. Per tant, des d'Esquerra Republicana volem fons per la diplomàcia. Hem d'ajudar al poble d'Ucraïna, evidentment, com hem dit des del primer dia. Però els hem d'ajudar també perquè arribin a la futura taula de negociació que és on es resolen els conflictes bèl·lics.

Ursula Von der Leyen ha dit que l'extrema dreta de Meloni es acceptable perquè està a favor de la Guerra d'Ucraïna. Què li sembla?

Nosaltres no ho contemplem. No hi ha una extrema dreta bona i una de dolenta. L'extrema dreta és extrema dreta tingui la bandera que tingui. I el discurs que fan alguns membres del PP, entre ells Von der Leyen és molt perillós, perquè això és la victòria de l'extrema dreta. En això serem molt seriosos, nosaltres no podem recolzar absolutament res del PP que tingui aquest discurs. I ens posarem totalment a l'oposició. El PP no pot jugar a pactar algunes coses amb l'extrema dreta i després mirar l'altra banda de l'hemicicle quan ens necessitin per fer altres coses. O hi ha el cordó sanitari amb l'extrema dreta per començar a parlar de qualsevol tema o no hi haurà cap pacte amb el nostre costat de les esquerres i concretament pel que fa a Esquerra Republicana de Catalunya.

L'endemà de les eleccions europees es constituirà el nou Parlament de Catalunya. ERC és decisiva tot i els mals resultats obtinguts. Quina serà la posició d'ERC?

"Que la Mesa del Parlament tingui en compte els 3 vots dels diputats escollits democràticament i que estan a l'exili per nosaltres és imprescindible"

Sí, aquests mals resultats electorals ens van deixar en tercer lloc darrere el PSC i Junts. Per això mateix, ara el que no poden pretendre socialistes i convergents, que han estat durant 3 anys fent oposició al Govern d'Esquerra, que nosaltres els hi donem la solució. Que s'asseguin, parlin i que ens proposin el que ha de ser el Parlament de Catalunya. Que la Mesa del Parlament tingui en compte els 3 vots dels diputats escollits democràticament i que estan a l'exili per nosaltres és imprescindible.

I respecte a la investidura? Hi haurà repetició electoral?

Passi el que passi tenim demandes clares com que hi hagi un finançament singular per Catalunya. I recordem que socialistes i Junts, al Parlament Europeu, van votar les futures polítiques d'austeritat. Ara que no ens vinguin amb què Europa ens obliga a les retallades perquè ells van votar aquestes polítiques d'austeritat. I volem obrir el camí cap al referèndum acordat i cap al dret a l'autodeterminació.

Junts planteja ara la recuperació de la unitat de l'independentisme i fins i tot una llista unitària si hi ha repetició electoral. Al Parlament Europeu hi ha hagut aquesta unitat?

ERC i Junts al Parlament Europeu estem en grups parlamentaris diferents, perquè som partits polítics clarament diferents amb programes electoral diferents. Ells són de dretes i nosaltres d'esquerres. Tenim plantejaments contraposats en polítiques d'immigració, polítiques d'austeritat i de retallades i, per exemple, sobre els acords comercials amb tercers països. Ells estan en el Grup Mixt i nosaltres en els Verds-ALE.

Però han pogut fer alguna iniciativa conjunta?

"Junts parla molt d'unitat, però després en el dia a dia marxen"

Hi va haver el tema de l'autodeterminació en què vam crear tots junts, amb altres eurodiputats i eurodiputades, el grup del caucus per l'autodeterminació. Que va servir per presentar al Parlament Europeu una llei europea pel dret a l'autodeterminació. Però a la meitat del treball, Junts va decidir posar-se de perfil i fins i tot marxar. No tenim cap problema en treballar conjuntament pel dret a l'autodeterminació i benvinguts si tornen. Nosaltres portarem als propers plens del Parlament aquesta llei, i per tant a la Comissió Europea. Junts parla molt d'unitat, però després en el dia a dia marxen. Ho vam veure al Parlament o al Govern de la Generalitat. Van ser ells qui van marxar. I també ho hem vist al Parlament Europeu. La veritat és que sap greu que parlin de llistes unitàries quan no han volgut treballar conjuntament, perquè al final és un engany cap a la ciutadania. Nosaltres sabem i hem defensat que només aconseguirem les coses amb majories. Això, Esquerra Republicana ho té clar des del primer dia i per tant, benvinguts a fer coses plegats. Però no només quan a ells els convé, sinó sempre.