PREVENCIÓ INCENDISLa prevenció d'incendis, una assignatura pendent a Catalunya

560 incendis forestals durant el 2016. Aquesta és l’última xifra que dóna l’Institut Català d’Estadística en referència al nombre de focs declarats als boscos catalans. Darrere dels números per, s’amaga una maquinària de procediments, polítiques públiques i capital humà que durant els 365 dies que dura cada calendari anual es dedica a prevenir aquests fets i a incitar a la població perquè facin un canvi de mentalitat respecte a aquesta casuística. Així doncs, la neteja als boscos i el treball constant esdevenen factors clau per caminar en la direcció correcta.

La geografia catalana té avui dia una superfície de boscos que és tres vegades més gran que la d’ara fa 50 anys. Aquest canvi ha vingut provocat per la manca de gestió d’aquests espais i ha comportat un augment en paral·lel del risc d’incendis. Josep Maria Tusell, enginyer i responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, explica que no es fan tallades, carreteres ni aclarides, provocant així un augment constant de la massa forestal. “Això ens dóna un increment de biomassa i fa que els arbres estiguin en un estat sanitari molt deficient per la competència que es genera entre ells mateixos”, afegeix. 

En aquest sentit, tal com constata Javier Retana, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que cada vegada les zones de bosc siguin més denses fa que el risc d’incendis més continus i grans sigui més important”. Un altre punt a tenir en compte són les conques mediterrànies. Aquest tipus de paisatge, predominant al territori català, té com a característica limitant la qüestió de l’aigua: “hi ha molt poca aigua disponible pels arbres i amb el canvi climàtic que tenim al damunt es fa difícil trobar una solució”, assegura Tusell. Es tracta d’un factor limitant perquè resulta indispensable per la supervivència i evolució de les espècies vegetals pròpies dels boscos.

Només el 20% dels boscos són de titularitat pública

A tot això cal sumar-hi que només el 20% d’aquests espais són de titularitat pública i per tant, el 80% restant, tot i ser de mans privades, acaba recaient sobre els cossos d’extinció en el cas que hi hagi foc. El foc a l’entorn forestal és el punt més alt de tot un procés amb diverses fases i és el que afecta més directament al total de la població. Malgrat tot, la base de tot plegat es troba en la gestió forestal. Tot i tractar-se d’un “problema general” a tot Catalunya segons els experts, hi ha matisos entre les diverses zones. Mentre a espais com el Montnegre, el Montseny o les Guilleries encara és possible dur a terme un manteniment, en altres punts “és impossible per l’estat d’abandonament”, subratlla Tusell. 

Retana recorda que fa 50 anys “hi havia una ramaderia extensiva molt important pel que fa al territori que contribuïa a gestionar el bosc i a més hi havia tales dels arbres”. Les més de 850 urbanitzacions que hi ha als afores dels municipis catalans també s’inclouen en els espais on la gestió corresponent ha decaigut. Es tracta de terrenys privats que en molts casos estan buits i descuidats i que en el moment en el qual es declara un incendi “són polvorins en marxa”.

Per facilitar la millora de la salut dels espais naturals, la Generalitat de Catalunya va crear una unitat especialitzada del cos de bombers dedicada a treballar en la prevenció d’incendis. El Grup de Recolzament d’Accions Forestals, coneguts com els GRAF, ha aconseguit que “una gran part dels incendis que s’inicien es puguin apagar”, diu Retana. Això no obstant, destaca que tot i ser un sistema amb d’èxit que no existeix en altres països amb bosc mediterrani com Portugal, és un equip que “és impossible mantenir-lo” perquè “no es podrà seguir invertint en extinció”. Argumenta que el bosc cada vegada és més extens i amb el canvi climàtic les temperatures cada vegada són més extremes, i els arbres i matolls estan més secs. Per això considera irrealitzable “anar parant tots els incendis que es vagin produint”.

Mantenir els GRAF al ritme actual equival al 40% del pressupost anual de la Generalitat

A més des del punt de vista pressupostari, suposa també un esforç molt important. L’investigador del CREAF Javier Retana calcula que mantenir al mateix ritme que l’actual la brigada dels GRAF suposa unes xifres econòmiques equivalents a aproximadament un 40% del pressupost anual de la Generalitat. Alhora, diu que tampoc es pot pretendre considerar la tasca dels GRAF un procediment senzill perquè no es tracta de netejar els boscos. “És absolutament inviable tallar el sotabosc i reduir els boscos de Catalunya”.

La balança de la gestió i l’actuació

Els bombers mateixos parlen de “paradoxa dels incendis” per referir-se a les dues cares que pot presentar un episodi d’aquesta naturalesa. Mentre per una banda simbolitza la destrucció del territori, per l’altra implica acabar amb tot el material combustible acumulat en un punt i per tant esmenar en alguns casos la mala gestió forestal. Igualment, la bona actuació dels membres del GRAF no arriba a deixar cremar la vegetació i acumula combustible: “Un incendi simula la gestió forestal, ja que el que crea és una discontinuïtat. A més, si en comptes d’un incendi fas una aclarida, també crees una discontinuïtat i d’aquells recursos en pots treure un rendiment. En el cas d’un incendi aquesta gestió no la controles”, comenta el responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya.

Els temes que afecten als hàbitats naturals no preocupen a la majoria de l’opinió pública

Aquest doble joc ve condicionat de la mateixa manera per l’economia i el rendiment dels boscos. Actualment tan sols es pensa en la comercialització de la fusta per obtenir un rèdit econòmic que reverteixi en la gestió d’aquests boscos. Tot i això, més enllà de la fusta existeixen altres oportunitats de negoci com ara temes relacionats amb el diòxid de carboni que ja s’estan desenvolupant en punts del nord del continent europeu. En aquesta direcció, col·lectius relacionats amb l’entorn rural realitzen campanyes de crida a aprofitar tot el benefici que generen els boscos. Tusell avisa que “avui en dia la fusta només no pot mantenir els boscos”.

Tres quartes parts de la societat catalana viu en nuclis urbans. Aquest fet fa que els temes que afecten als hàbitats naturals no formin part de les preocupacions de la majoria de l’opinió pública. En aquest sentit, els experts i les administracions coincideixen en el fet que cal trobar un equilibri territorial i d’aquesta manera es podran portar temes com la gestió dels boscos al centre del debat. Josep Maria Alcalà, bomber voluntari i president de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, reconeix que “l’equilibri territorial és un tema de mentalitat social” i per això ressalta que “hem d’estimar el que tenim al costat i cuidar els pobles”. 

La proposta de nous temes a l’agenda de la societat potser arribarà a través de la repoblació dels espais rurals. Tot i això, aquesta repoblació requereix un canvi de paradigma en la manera de gestionar l’entorn rural en general i els boscos en concret. Retana lamenta que la gent no vol anar al territori rural si no té les coses que avui són importants per viure. Per aquest motiu sustenta que és una transformació que “s’ha de fer des de la Generalitat i quan ho demani la societat. La societat però, encara no ho ha demanat”.

El capital humà, clau de volta

En un moment d'impass també es troba el col·lectiu de bombers voluntaris de Catalunya. Veuen que el cos no ha evolucionat i, en canvi, asseguren que el nivell d’exigència és més alt comptant amb un nombre menor d’efectius. El seu president, Josep Maria Alcalà, subratlla que no tenen cap mena de condicions laborals tot i fer uns quadrants de guàrdies de 12 o 24 hores, iguals que els dels bombers funcionaris. A més, des de la reforma de la Seguretat Social l’any 2012 i la implantació de control econòmic, els bombers voluntaris es troben en problemes per ser atesos a la sanitat pública perquè “no volen fer arribar la factura al cos”.

Els bombers voluntaris representen el 50% dels bombers de Catalunya i regenten el 52% dels parcs tenint una influència la gran majoria del territori. Per entendre aquest percentatge i la pervivència d’aquest grup cal remuntar-se anys enrere per adonar-se que històricament les feines de rescat i salvament es feien des del voluntariat. En el cas català, en el moment de creació del Cos de Bombers de la Generalitat pocs anys després del final de la dictadura franquista, es van agrupar els diferents cossos existents mantinguts per administracions com els mateixos ajuntaments o les mancomunitats. 

“Potser haurem de passar a ser bombers a demanda o territorials aportant un arrelament a la població”

De totes maneres, fins a l’any 2007 no va quedar configurat el mapa actual que deixa només al marge el cos de bombers de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i ser un sol cos, els diferents departaments són independents i això deixa en una situació desigual els bombers voluntaris, que representen la meitat d’efectius en plantilla, així com d’altres seccions. Encara que els experts no tenen cap dubte de la seva professionalitat i consideren que tots els membres del col·lectiu són bombers, el sistema actual mostra una sèrie de deficiències. Tot plegat tampoc se solucionarà, segons els voluntaris, amb convocatòria de places que està en marxa perquè està mal dissenyada i executada, tal com va reconèixer el conseller d’interior sortint Jordi Jané.

“La demanda de la societat i la deixadesa de cadascú ha acabat acostumant a les persones a sol·licitar cada vegada més serveis i més complicats. La demanda d’una major implicació per part dels bombers, així mateix, ha fet que hagin minvat molt els recursos humans”, comenta Alcalà. Ell mateix emfatitza que és necessària una reformulació del model actual per millorar-lo. Sindicats i administració coincideixen també en aquest punt. “Potser haurem de passar a ser bombers a demanda o territorials aportant un arrelament a la població”, afirma. La població catalana cada vegada es concentra més a la capital, Barcelona, i la resta va quedant abandonada. En el moment en què es creïn llocs de feina al territori aquesta dinàmica podria canviar. Tot i això, totes persones les consultades remarquen que “s’ha de conscienciar a la població que s’ha de prevenir”.