PRESOS POLÍTICSForn va denunciar que Pérez de los Cobos va deixar plantats els Mossos el dia del referèndum

Joaquim Forn, va negar de manera taxativa davant el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, la utilització dels Mossos d'Esquadra per afavorir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. El conseller d'Interior destituït per Mariano Rajoy, va assegurar que la policia catalana rebutjar va complir tots els manaments judicials per prohibir les votacions i va denunciar que el coronel de la Guàrdia Civil designat pel Ministeri de l'Interior per coordinar als tres cossos policials, Diego Pérez de los Cobos, va deixar tirats als Mossos l'1-O.

En la seva declaració davant el jutge del passat 11 de gener, difosa pel diari La Vanguardia, Forn va explicar que durant els dies 29 i 30 de setembre s'havia acordat que el dia de la votació, Guardia Civil, Policia i Mossos mantindrien quatre reunions operatives per organitzar el tancament dels col·legis, recollida d'urnes i altres incidents que poguessin ocórrer en aquella jornada. Aquestes reunions van ser convocades per Pérez de los Cobos.

A la primera només van assistir els responsables de la policia catalana i quan el Major Josep Lluís Trapero li va fer saber a Pérez de los Cobos, li van respondre que se'n havien oblidat i que la resta quedaven desconvocades.

Aquesta plantada li va "doldre" va dir el conseller, perquè considerava que era una reunió important i que se'ls havia deixat de costat.

Forn, que es troba empresonat des de fa més de tres  mesos, va realitzar aquestes declaracions quan va ser citat a declarar per justificar la seva petició d'alliberament, però el jutge Llarena va decidir mantenir la seva privació de llibertat de forma preventiva afirmant, en la seva interlocutòria, que manté la seva "aspiració a la independència" de Catalunya.

Joaquim Forn va explicar que quan prendre possessió del càrrec de conseller d'Interior, el passat mes de juliol, va assenyalar al president de la Generalitat, que els Mossos d'Esquadra actuarien d'acord amb la llei, i que, en relació al referèndum Carles Puigdemont li va dir que fes el que havia de fer.

El fiscal i el representant de l'acusació popular, del partit VOX, li  van assenyalar però que ell va anar a votar, malgrat tenia l'ordre del TSJC d'impedir el referèndum i en aquest punt Forn va afirmar que efectivament tenia consciència que tenia un mandat polític per a la realització del referèndum i al mateix temps unes obligacions com a responsable d'Interior. Les seves obligacions "no van passar en cap moment per davant del mandat polític que tenim", va explicar, però no tampoc va voler posar en qüestió "el prestigi que tenen" el Mossos, tenint en compte "el que ha costat que tinguin competències en matària de policia judicial".

Forn, de la mateixa manera que el diputat Jordi Sànchez, també empresonat, va afirmar que no es podia preveure de cap manera que l'1 d'octubre poguessin produir-se fets violents, i en aquest sentit va reiterar que li va semblar un error, "en el contex polític" d'aquell moment, amb "la discussió política que hi havia", el trasllat a Catalunya d'efectius de la policia espanyola i de la Guardia Civil.

Reunions a presó del president del Parlament

El president del Parlament, Roger Torrent, s'ha reunit amb Joaquim Forn i amb Oriol Junqueras al centre penitenciari d'Estremera, per parlar sobre la seva situació i sobre l'actual conjuntura política i, a la sortida s'ha declarat impressionat per la dignitat i fortalesa amb la qual porten el seu empresonament.

"La seva dignitat empetiteix el que es pugui dir" sobre el que han comentat en una reunió que, segons ha dit, "mai havia d'haver tingut lloc" d'aquesta manera. 

Torrent ha reiterat que Junqueras i Forn són "homes de pau" i es troben privats de llibertat només que per les seves idees.

El president del Parlament  s'ha desplaçat posteriorment a Soto del Real per reunir-se també amb el diputat de JUnts epr Catalunya Jordi Sànchez i el presiident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que també es troben  en presó preventiva.

La visita havia estat anunciada amb el propòsit de fer evident la voluntat de defensar "els drets 135 diputats, dels que poden ser al Parlament, però també dels que són a la presó i a l’exili". 

"Defensaré fins les últimes conseqüències els seus drets polítics", ha assegurat Torrent i ha afegit que farà tot el possible per a que siguin alliberats, per a que tornin a ser al costat dels seus, però també per a que puguin exercir el que la ciutadania els ha encarregat com a representants.