Preocupació veïnal pel projecte d'un macrocamp d'entrenament dels Mossos en un espai rural de l'Anoia

La Catalunya Central està formada desenes de poblets amb una gran riquesa patrimonial, natural i paisatgística. Rubió, a la comarca de l'Anoia, al límit amb el Bages, és una d'aquestes viles. Amb només 256 habitants, però amb una extensió de fins a 48 quilòmetres quadrats, és un municipi rural caracteritzat per tenir una població molt disseminada en masies. El poble té petits nuclis al voltant del Castell de Rubió, al Pla de Rubió i a Sant Martí de Maçana, a més d'un gran nombre de masies disperses arreu del terme. Aquesta tranquil·litat es pot veure alterada per la instal·lació d'un macrocamp d'entrenament dels Mossos d'Esquadra, un projecte que no agrada als veïns de la zona.

Segons ha pogut saber Públic, l'emplaçament on la policia catalana vol ubicar aquest espai d'entrenament és l'antiga masia de Cal Jaume, en una finca propietat de la Generalitat de Catalunya que ha estat transferida a la Direcció General de la Policia per iniciar els tràmits urbanístics i logístics per acollir aquest espai.

Servirà per disposar d'un espai multidisciplinari on totes les unitats del cos puguin fer entrenaments, des de les unitats d'intervenció i assalt, com el Grup Especial d'Intervenció (GEI) o la Brigada Mòbil (Brimo), però també unitats com el TEDAX, els especialistes en desactivació d'explosius, la Unitat Canina, els escortes i altres especialitats.

Fonts del Departament d'Interior aclareixen que el projecte pot patir modificacions amb el canvi de Govern

Inicialment, la Generalitat va adquirir aquests terrenys per instal·lar-hi un abocador, però finalment aquest projecte no va tirar endavant. En total, són 60 hectàrees, però segons ha pogut saber aquest diari, només s'utilitzarà entre el 3 i el 5% del terreny, amb la masia com a columna.

Segons una nota interna del Departament d'Interior, "aquest emplaçament compleix amb les característiques desitjades". Es tracta d'un projecte a llarg termini, amb l'horitzó 2030, però ja aprovat: "S'ha fet un estudi de l'espai i s'ha elaborat un projecte d'intervenció, dissenyat per a ser integrat en el paisatge natural de la zona. Fonts del Departament d'Interior aclareixen, però, que pot patir modificacions amb el canvi de Govern.

El projecte ha provocat reticències entre el veïnat de la zona, que creu que serà un "atemptat contra el medi ambient i l'entorn rural". "L'Ajuntament ens ha dit que el projecte portarà millores. Però quines millores? Càmeres que ens controlin? Camins de doble direcció i asfaltats? Això no és el que volem, que per alguna cosa vivim a la muntanya", explica a Públic Sonia Romero, propietària d'una masia de la zona. A la nota, es detalla que el projecte inclou millores per al municipi amb la instal·lació de càmeres de videovigilància en diversos camins de la població, la construcció de basses per a l'extinció d'incendis, i la millora dels camins d'accés a l'emplaçament.

"Serà un atemptat contra el medi ambient i l'entorn rural"

També es preveu una zona per a fer pràctiques de conducció de vehicles de tota mena, equipada amb una àrea d'aparcament cobert, un heliport i un espai per a la unitat Udron; una zona amb galeries de tir interior i exterior i un búnquer; una zona urbana que inclourà una recreació d'una petita àrea urbana, una pista americana, una killer house enterrada i una torre de sis pisos per a fer pràctiques verticals. Finalment, també comptarà amb una zona amb caneres, amb un espai d'entrenament per a gossos i un espai polivalent exterior.

Es pretén que totes les edificacions estiguin dissenyades per a ser integrades en el paisatge i seran tan autosuficients com sigui possible, incloent-hi la construcció de plaques solars per a donar electricitat a tot el complex.

Un paisatge catalogat com a refugi de fauna salvatge

El pla també preveu l'obertura d'una xarxa de camins per a accedir a tots els punts d'interès de la parcel·la, així com la rehabilitació i ampliació de l'antiga masia de Can Jaume, que actualment es troba en ruïnes. Aquesta masia serà transformada en un centre polivalent, amb una sala de reunions, vestuaris, menjador, cuina i dormitoris. També es rehabilitarà una masia propera dins l'espai anomenada Can Roc per emplaçar-hi també vestuaris i un menjador.

"Aquí estem molt tranquils, en mig de la natura, i no és agradable estar escoltant tirs i explosions tot el dia"

Fa uns anys, es va crear un catàleg especial per protegir les masies del terme municipal de Rubió. Romero critica que no es puguin construir masies que no estiguin ja fetes, o que per fer qualsevol cosa hagis de demanar molts permisos, i, en canvi, es pugui construir una instal·lació d'aquestes característiques. "Jo vaig fer un projecte per construir una sala d'extracció de mel, i no m'ho van deixar fer. I ara ens trobem que poden fer un macrocamp o un parc eòlic. No és just. Nosaltres si volem vallar la nostra finca hem de complir una sèrie de condicions. No poden sobrepassar el metre i mig. Entenc que les del macrocamp seran més altes, perquè no és qualsevol edifici, serà un camp d'entrenament per a agents d'elit dels Mossos d'Esquadra", lamenta. 

L'activitat econòmica principal de Rubió és l'agricultura de secà, especialment el cereal, el farratge, les patates, la vinya i l'olivera. La ramaderia, principalment l'explotació del bestiar porcí i de l'ovella, i l'avicultura són els altres motors de l'economia del municipi. Romero té una explotació ramadera, amb cavalls que pasturen a l'aire lliure, i tem que el macrocamp la pugui afectar. "Aquí estem molt tranquils, en mig de la natura, i no és agradable estar escoltant tirs i explosions tot el dia. Serà un constant moviment de cotxes i camions. El lloc perdrà l'essència", lamenta. A mes, cal recordar que Rubió està catalogat com a refugi de fauna salvatge.

Una consulta popular

Romero critica la poca transparència tant de l'Ajuntament com de la Generalitat. "No ens hem reunit amb l'alcalde, no ens han informat pràcticament de res". L'Ajuntament no ha sigut ni clar ni sincer amb nosaltres. No han comptat amb l'opinió dels veïns, tot i ser una cosa que ens afectarà, sobretot els que vivim per la zona. Romero creu que ha sigut "un pacte entre la Generalitat, el Departament d'Interior i l'Ajuntament".

"Encara no es pot parlar de res sòlid per poder prendre una decisió clara"

Per la seva banda, l'Ajuntament aclareix que es tracta d'un projecte de caràcter supramunicipal i que només han tingut tres reunions amb la Generalitat. "Encara no es pot parlar de res sòlid per poder prendre una decisió clara", detalla l'alcalde del municipi, Francisco de Asis Sillero Carmona. "No sabem si la nova conselleria vol tirar endavant aquest projecte, no hem firmat res", explica. A hores d'ara, a nivell administratiu, "no ha entrat cap avantprojecte o projecte".

De Asis anuncia que abans de prendre qualsevol decisió, faran una consulta popular per conèixer l'opinió dels veïns del poble. "Som un govern nou, portem un any. Som un poble molt gran en extensió, però amb molt pocs veïns, per això ens agradaria compartir la informació i prendre decisions amb el nostre veïnat", comenta. L'alcalde remarca que no necessiten cap projecte com aquest, "ja tenim un parc eòlic", sentència.

Un paratge natural també amenaçat pels parcs eòlics

Com molts altres pobles de la Catalunya Central, des de fa uns anys, una de les característiques del paisatge de Rubió són els aerogeneradors de fins a 280 metres d'altura. Ara, es volen fer dos parcs eòlics més, el de la Vilella i Maçana -que promou Enel Group-, però l'Ajuntament està preparant al·legacions per poder frenar els projectes. L'alcalde comenta que no està en contra de les renovables, però sí d'un projecte que vol "trinxar tot el territori". "Ens sentim molt desprotegits, som un poble de pocs habitants, però tenim una riquesa natural que l'hem de protegir".

En aquest sentit, de Asis diu que l'impacte visual, auditiu i per a la natura serà "indescriptible". El batlle recorda que, a més, Rubió està catalogat com a refugi de fauna salvatge, ja que l'àliga cuabarrada s'alimenta en aquest municipi. 

Caldrà esperar per veure si finalment el macrocamp tira endavant, o no. De moment, com que els veïns no en treuen aigua clara, han decidit organitzar-se. Tenen previst crear una plataforma contra la instal·lació del macrocamp.