El PP català assumeix l’estratègia de Génova amb Junts i se centra en créixer per facilitar que Feijóo arribi a la Moncloa

El front de dretes que s'ha anat forjant al Congrés dels Diputats, més o menys coordinat, és clarament el principal element desestabilitzador del Govern del PSOE i Sumar. Tant pel que fa a la majoria que suposa a l'hora de bloquejar iniciatives de l'Executiu estatal, com fins i tot per les mesures impulsades des d'aquest bloc en temes, per exemple, d'immigració, habitatge o fiscalitat. Tot i que el PNB també hi ha participat en alguna qüestió, Junts s'ha configurat com la peça clau d'aquest paradoxal front de dretes -que conformen els independentistes catalans amb el PP i Vox- de bloqueig al Govern de Pedro Sánchez.

Els de Puigdemont defensen que no participen de cap bloc, "ni de dretes ni d'investidura", i atribueixen a la coincidència els vots conjunts amb la dreta espanyolista, però el cert és que la situació ha estat rebuda amb els braços oberts pel PP, que insinua una certa coordinació. Una aproximació, la dels populars i Junts, que ja es va produir l'estiu del 2023, després de les eleccions generals del 23 de juliol buscant el suport a la investidura d'Alberto Núñez Feijóo 2023 –tot i que de forma infructuosa-, i que va despertar forts recels al PP de Catalunya.

De la crítica ferotge a la moderació

Però si en aquella ocasió, la maniobra ordenada per Alberto Núñez Feijóo va ser rebuda amb dura oposició i forts escarafalls per part del president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, en aquesta ocasió la cúpula del PP català ha optat per evitar la confrontació amb la direcció estatal de Génova. Amb un evident silenci al respecte, i fins i tot amb una certa justificació de l'estratègia al Congrés de col·laboració amb els independentistes catalans.

Contrasta doncs la duresa d'Alejandro Fernández del 2023 amb l'actual moderació. Llavors, el president del PP a Catalunya va manifestar públicament que Junts és "un partit, la tesi essencial del qual és que Espanya és una dictadura dirigida per un rei feixista" i afegia "què algú em digui de què cal 'parlar' amb ells...". Doncs pel portaveu del Grup Popular al Congrés, Miguel Tellado, hi ha múltiples temes a parlar-hi i la intenció del PP és "continuar aconseguint acords amb Junts al Congrés sobre mesures que serveixin per millorar la qualitat de vida de la gent".

"Aquí no hi ha cap tipus de negociació, ni d'acord, ni de pactes, el que veig és coincidència en unes determinades polítiques que formen part del programa electoral del PP"

Davant d'aquesta estratègia del seu partit al Congrés, Alejandro Fernández ha acabat assumint-la. "Aquí no hi ha cap tipus de negociació, ni d'acord, ni de pactes, el que veig és coincidència en unes determinades polítiques que formen part del programa electoral del PP". Fonts del PP català asseguren, en aquesta línia, que l'escenari és molt diferent: "No és el mateix obrir vies de diàleg per negociar una investidura –com es va intentar l'estiu del 2023- que compartir votacions en unes determinades polítiques coincidents".

Però aquestes mateixes fonts també admeten que la relació entre Alejandro Fernández i Génova també "ha evolucionat" en aquest any i mig. El 2023, el president del PP era assetjat des de la direcció estatal perquè abandonés el càrrec i Fernández va decidir plantar cara. Ara, la seva presidència al front del PP català està molt més consolidada, especialment després d'haver aconseguit encapçalar la llista del PP a les eleccions del maig passat al Parlament i d'haver passat de 3 diputats a 15. Fernández se sent fort, tot i que no blindat del tot, i la relació amb Madrid és molt més fluïda, per la qual cosa considera que una nova confrontació seria contraproduent, apunten alguns militants del PP a Catalunya.

Focalitzar-se en créixer i millorar resultats

El resultat del PP a les eleccions al Parlament va complir tots els objectius, quintuplicant la representació, superant a Vox i situant-se com la quarta força de Catalunya. Però Fernández sap que té una assignatura pendent, que és fer créixer el partit per garantir la majoria necessària per a la investidura de Feijóo en unes futures eleccions generals. Els 6 diputats obtinguts el 23J del 2023 van ser una remuntada important –partia de dos escons- però insuficients. Aquelles eleccions es van produir en plena guerra interna i Fernández va rebutjar presentar-se com a cap de llista per Tarragona, la seva província, tal i com li exigia Madrid. A Génova hi ha la percepció de què "cal millorar els resultats a Catalunya si es vol garantir que Feijóo tingui la majoria per arribar a la Moncloa", apunten fonts del PP català.

L'objectiu seria reduir substancialment la distància amb els socialistes, que a Catalunya van obtenir 19 diputats, més que triplicant al PP. Reduir la diferència per sota dels 10 diputats entre el PP i el PSC es consideraria un resultats que podrien complir amb l'aspiració de Feijóo de tenir els números per a la investidura, asseguren fonts del PP.

Alejandro Fernández vol enfortir internament el PP a Catalunya i recuperar militància i estructura als municipis catalans

Per garantir aquesta millora de resultats del PP a Catalunya, des del PP s'apunta a dues estratègies coordinades, interna i externa. La interna és la que desenvoluparà Alejandro Fernández i el seu equip en dues línies d'actuació: La primera, enfortir internament el PP i recuperar militància i estructura als municipis catalans, després de les múltiples fugues que va provocar la darrera crisi del partit i que l'ha afeblit considerablement. La segona, visualitzar el partit en temes com el rebuig a la immigració o la seguretat, aprofitant un grup parlamentari -a la cambra catalana- potent com l'actual, però també des del món local, amb l'alcaldia de Xavier García Albiol a Badalona, o el grup municipal de l'Ajuntament de Barcelona, liderat per l'home de confiança de Feijóo a Catalunya, Daniel Sirera. Amb qui Fernández ha aparcat la pugna que mantenien.

Més presència a Catalunya de Feijóo

L'estratègia externa es basarà en una forta presència durant aquest any 2025 d'Alberto Núñez Feijóo a Catalunya i una intensificació dels contactes del president del PP amb el teixit socioeconòmic català, especialment amb els responsables de les principals empreses i entitats de caire econòmic de Catalunya. Amb aquesta aposta, Feijóo vol recuperar la condició d'interlocutor privilegiat dels agents empresarials i econòmics catalans i analitzar les seves demandes en infraestructures i polítiques econòmiques per encaixar-les en un futur programa electoral. L'ampliació de l'aeroport del Prat, o la fiscalitat, són dos exemples clars d'aquestes demandes.

Feijóo vol recuperar la condició d'interlocutor privilegiat dels agents empresarials i econòmics catalans

Amb tot, Feijóo necessita mantenir l'actual aproximació a Junts per dos motius. La primera perquè les iniciatives al Congrés d'aquest bloc de dretes provoquen un fort desgast al Govern del PSOE i Sumar. La segona, perquè l'objectiu final del PP, amb el creixement a Catalunya i a altres comunitats on té marge de millora, seria poder aconseguir la investidura de Feijóo sense dependre de Vox, especialment després del conflicte, la ruptura i la inestabilitat que la ultradreta ha generat en les comunitats autònomes que governaven conjuntament. Objectiu per al qual Junts i PNB podrien ser decisius en un futur escenari postelectoral, si l'aritmètica ho permet.

Els límits del PP català amb Junts

És aquí on Alejandro Fernández manté reticències. "Em preocuparia que s'arribés a un acord que no fos a partir de les propostes, els valors i els principis del Partit Popular, però això no ha passat", assegura Fernández. El president del PP català alerta a la direcció estatal del seu partit que Carles Puigdemont "és material tòxic", i que tothom que s'hi acosta acaba "cremat". El portaveu del partit al Congrés, Miguel Tellado, treu ferro a aquestes advertències, tot assegurant que "a qui més preocupa les relacions entre el PP i Junts, i ho estan molt de preocupats, és fonamentalment al PSOE".

De moment, PP i Junts han fet front comú en el bloc de la dreta del Congrés en temes com baixar la fiscalitat o endurir la legislació contra la immigració. Però el president del PP català, Alejandro Fernández, ja ha advertit que considera que el traspàs de competències en immigració –que Junts negocia des de fa un any amb el Govern de Pedro Sánchez- és "il·legal" i una "enganyifa". Fernández defensa aferrissadament que només els estats controlen les fronteres i no les comunitats autònomes. I ha conclòs que Catalunya no controlarà les fronteres perquè "mai serà independent".

El president del PP català alerta a la direcció estatal del seu partit que Carles Puigdemont "és material tòxic"

Una posició que mostra com l'aproximació del PP i Junts al Congrés té límits que dificulten anar més enllà d'algunes votacions, i que en el cas del PP català resulten encara més punyents. Si finalment hi ha un acord p el traspàs de les competències d'immigració, un recurs dels populars en contra pot ben bé acabar amb la lluna de mel de coincidències que mantenen hores d'ara les dretes independentistes i les espanyolistes.