Es pot jutjar Julio Iglesias a Espanya per uns delictes comesos a l'estranger? Les claus de la denúncia que ja investiga la Fiscalia

La Fiscalia de l'Audiència Nacional té obertes "diligències d'investigació penal preprocessals" arran d'una denúncia contra Julio Iglesias per part de dues dones, que demanen que el cantant sigui investigat per tràfic de persones, diversos delictes sexuals, lesions i delictes contra els drets dels treballadors. Aquest és el primer pas del Ministeri Públic en el marc d'una investigació que pot desembocar en un procés judicialitzat, però que presenta diverses arestes.  

La primera, tal com reconeixen des del Ministeri Públic, és si aquest organisme té les competències per investigar uns fets ocorreguts fora de l'Estat espanyol. D'acord amb el testimoni de les dues empleades, que forma part d'una investigació d'elDiario.es i Univisión, les situacions denunciades (abasten agressions sexuals com penetracions sense consentiment, bufetades, vexacions i humiliacions laborals sistemàtiques a elles i a altres empleades) haurien tingut lloc a les mansions de Julio Iglesias a la República Dominicana i les Bahames.

Des de Women's Link, l'organització que dona suport legal a les presumptes víctimes, no tenen dubtes que el cas és "competència" de la justícia espanyola. En aquest sentit, Gema Fernández, advocada i directora legal per a Europa de l'organització, va defensar aquesta via per ser la que "més s'ajustava" a la definició de justícia de les denunciants.

"La legislació espanyola en matèria de les violències sexuals, de gènere i de tracta pot ser una opció interessant per donar accés a la justícia a aquestes dones, sense perjudici que es considerin altres possibilitats", va apuntar a la roda de premsa oferta aquest dimecres per donar detalls sobre la denúncia.

Entre altres raons, Virginia Álvarez, responsable d'Amnistia Internacional Espanya (organització que també dona suport a les denunciants), va invocar el principi d'extraterritorialitat, una figura jurídica que permet investigar conductes delictives fora de les fronteres espanyoles comeses per un nacional.

En el cas del delicte de tràfic d'éssers humans, aquesta figura està condicionada a Espanya al fet que la víctima sigui espanyola o resideixi al país. Tanmateix, l'advocada Gema Fernández va subratllar que "hi ha qüestions jurídiques que s'entrellacen". Així, a més d'aquest principi, va remarcar la qualitat de "connexitat" derivada de la nacionalitat espanyola del presumpte autor dels fets. "Hi ha normes que podrien entrecreuar-se per justificar la jurisdicció de la justícia espanyola per estudiar aquest cas", va verbalitzar la jurista.

Article 23.2 de la llei del Poder Judicial, clau  

Cal assenyalar que, entre les competències que té atribuïdes l'Audiència Nacional, hi ha la investigació dels delictes comesos per espanyols a l'estranger. En aquest context, el precepte a tenir en compte, segons coincideixen diverses fonts jurídiques consultades per aquest mitjà, és el 23.2 de la llei del Poder Judicial.

"També coneixerà la jurisdicció espanyola dels delictes que hagin estat comesos fora del territori nacional, sempre que els criminalment responsables fossin espanyols o estrangers que haguessin adquirit la nacionalitat espanyola amb posterioritat a la comissió del fet i concorrin els requisits següents", resa l'article.

Aquestes condicions indiquen que "el fet sigui punible al lloc d'execució, llevat que, en virtut d'un tractat internacional o d'un acte normatiu d'una organització internacional de la qual Espanya sigui part, no resulti necessari aquest requisit, sense perjudici del que disposen els apartats següents".

També, que l'agreujat o el Ministeri Fiscal interposin querella davant els tribunals espanyols. Finalment, que el delinqüent "no hagi estat absolt, indultat o condemnat a l'estranger, o, en aquest darrer cas, no hagi complert la condemna. Si només l'hagués complert en part, se li tindrà en compte per rebaixar-li proporcionalment la que li correspongui".

En el marc d'aquesta anàlisi que fa el Ministeri Fiscal, hi ha altres casos similars que han estat jutjats per aquest organisme. Destaca, per exemple, la condemna a nou anys de presó a un guia turístic sevillà per agredir sexualment tres estudiants nord-americanes durant viatges al Marroc i Portugal.

La Fiscalia té sis mesos, prorrogables a sis més, per arribar a les seves conclusions i decidir si formula o no acusació. En cas afirmatiu, es judicialitzaria aquest cas, així com la instància sobre la qual recaigui l'assumpte. Si s'arxiven les diligències, segons deixen entreveure des de l'organització feminista, les denunciants podrien considerar querellar-se elles mateixes com a acusació particular, és a dir, interposar una querella penal davant un jutjat.

De moment, sense perjudici del que es decideixi sobre la competència per investigar aquests presumptes delictes comesos fora d'Espanya, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha acordat prendre declaració com a testimonis protegides a les dues dones que van denunciar Julio Iglesias.

Aquesta decisió, sobre la qual la Fiscalia rebutja donar detalls en mantenir-se en secret les diligències, suposa "un pas molt important en la recerca de la justícia" de totes dues dones, a més de traduir-se en el fet que "les autoritats estan responent de manera àgil", segons va resumir Jovana Ríos Cisneros, directora executiva de l'organització feminista que les assessora.