Portbou, escenari d'exili: la ruta Walter Benjamin i el memorial que retrata la fugida del nazisme

Walter Benjamin (1892-1940) va ser un pensador alemany d’origen jueu, escriptor, crític literari i filòsof. Conegut per les seves reflexions sobre la cultura, la història i la societat, Benjamin va analitzar com el capitalisme, la tecnologia i la política transformaven la percepció del món. És autor d’obres cabdals com L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica i Tesis sobre la filosofia de la història. La seva mirada va influir el pensament crític del segle XX. Però la seva trajectòria intel·lectual es va veure truncada per l’ascens del nazisme.

La persecució nazi i l’exili a França

Amb l’arribada al poder de Hitler el 1933, Benjamin, jueu i marxista, va esdevenir un objectiu del règim nazi. Va fugir d’Alemanya i es va establir a París, des d’on va continuar escrivint. Però la seva situació es va tornar cada cop més precària. Sense recursos, vigilat i amenaçat, Benjamin vivia com un exiliat permanent.

El 1940, amb l’ocupació nazi de França, la vida de Benjamin va quedar en perill imminent. Sabia que, si l’agafaven, el deportarien o el matarien. Va intentar fugir cap a Portugal per embarcar cap als Estats Units, on l’esperaven amics com Theodor Adorno. Però la frontera estava controlada i les vies legals, tancades.

Portbou, l’última esperança

Quan la França ocupada es va convertir en un camí sense sortida pels perseguits pel nazisme, Benjamin, abatut físicament i moralment, va intentar una sortida desesperada. Es va unir a un petit grup d’exiliats que intentaven travessar la frontera franco-espanyola a peu, per camins de muntanya. L’objectiu era arribar a Portbou (Alt Empordà), al nord de Catalunya, i fugir cap a Lisboa.  

Juntament amb la fotògrafa Henny Gurland, el seu fill i altres exiliats, va creuar a peu la frontera des de Banyuls, conduït per Lisa Fittko, que el va acompanyar i en va deixar testimoni al llibre La meva travessia dels Pirineus. L’últim camí de Walter Benjamin. "El nostre camí, la Ruta Líster –que els contrabandistes feien servir de temps immemorials–, estava situat més avall de la carretera, amagat pels sortints rocosos, de manera que quedava fora de la vista dels guardes fronterers francesos que patrullaven a dalt. Això no obstant, en alguns llocs totes dues vies s’acostaven perillosament i havíem d’anar amb compte de no fer gens de soroll". El pas més probable, segons els testimonis i la configuració del terreny, fou pel coll del Suro —també anomenat Rumpissar—, una ruta menys exposada però no exempta de perills. 

Una mort plena d’interrogants

Malgrat haver superat la frontera, a Portbou, la policia franquista va retenir el grup a l’hostal França.

Sense visat de sortida de França i davant la perspectiva de ser lliurat als nazis, Walter Benjamin es va suïcidar aquella mateixa nit a Portbou amb una dosi de morfina. Tenia 48 anys. Amb ell duia una cartera negra que contenia un manuscrit del qual mai més es va saber res. Encara avui, la seva mort continua envoltada de misteri. Alguns historiadors especulen amb la possibilitat que fos assassinat o que la seva cartera fos confiscada pels serveis secrets.

El pas de Walter Benjamin pels Pirineus: un símbol de l’exili intel·lectual europeu

La figura de Walter Benjamin ha esdevingut un símbol de l’exili intel·lectual europeu i del drama dels refugiats. El seu pensament crític, la seva denúncia dels totalitarismes i la seva reflexió sobre la barbàrie moderna són més vigents que mai. 

A més de la ruta a peu pel camí Benjamin, el visitant disposa d'una ruta urbana senyalitzada que recorre els llocs significatius de la brevíssima estada de Benjamin a Portbou: l'estació internacional de ferrocarril, l'indret on hi havia l'hostal França i el Memorial Walter Benjamin, situat al cementiri municipal. Amb tot, cal recordar que Benjamin no era un estrany a les terres de parla catalana; durant els anys 1932 a 1933 havia viscut, i escrit, a Sa Punta des Molí d'Eivissa.

La Ruta Walter Benjamin del Memorial Democràtic

El camí senyalitzat actualment, conegut com a Ruta Walter Benjamin, connecta Banyuls de la Marenda amb Portbou al llarg de gairebé 14 km. Creat el 2007 amb el suport del Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili (MUME), el recorregut ofereix una mirada històrica i paisatgística d’aquest pas fronterer. Tot i les pendents pronunciades i certs trams relliscosos a la banda de Portbou, la ruta es pot fer en ambdues direccions, si bé l’itinerari habitual recomana començar a Banyuls per facilitar la logística. 

La travessa ressegueix alguns dels indrets que apareixen als relats de Fittko, com la font del Bana, un punt de descans habitual. Un cop al coll del Suro, el camí s’endinsa a la vessant sud del Pirineu, travessant la frontera per corriols amagats. Les vistes des del coll són impressionants: el mar mediterrani als peus, la costa del Rosselló i les serres pirinenques perfilant l’horitzó, tal com ho va descriure la mateixa Fittko al llibre.

Portbou, punt final d’aquesta travessa i escenari tràgic del suïcidi de Benjamin el 26 de setembre de 1940, manté viu el record del pensador a través del Memorial Passatges, obra de Dani Karavan, un espai on la memòria i l’art es fonen davant del mar.

Cementiri de Portbou, on és enterrat Benjamin

Seguint la ruta, també accedim al cementiri on descansa Walter Benjamin, a Portbou. En un principi, aquest espai era de propietat privada, vinculat a la maçoneria. Fins ben entrat el segle XIX, els habitants de Portbou havien de traslladar els difunts fins a Colera per mar –ja que era la via de comunicació més pràctica–, desembarcant a la coneguda platja dels Morts. Tot va canviar arran d’un tràgic accident durant la construcció d’un túnel sota l’estació de Portbou, que va causar nombroses víctimes. Aquell fet va obligar la vila a construir el seu propi cementiri.

El Memorial Passatges, obra de Dani Karavan

El memorial Passatges és una obra d’art arquitectònic creada pel reconegut artista israelià Dani Karavan (1930-2021) i inaugurada el 15 de maig de 1994 a Portbou, al costat del cementiri on Walter Benjamin va enterrat cinquanta anys abans. El monument va ser finançat per la Generalitat de Catalunya i la República Federal d'Alemanya.

L’obra es construeix a partir de tres elements: un túnel metàl·lic, una plataforma oberta al mar i una olivera. El túnel és el més impactant: un passadís soterrat i estret, fet de ferro rovellat, on una escala de 87 graons condueix cap a un vidre que barra el pas abans d’arribar al mar. Aquest vidre transparent reflecteix la figura del visitant retallada sobre el fons de les ones, provocant una experiència inquietant que enfronta l’espectador amb la seva pròpia imatge i consciència. El moviment del mar és una metàfora del temps i la història, mentre l’olivera simbolitza la resistència i la pau.

Amb el temps, Passatges ha estat reconegut com una obra mestra de l’art d’evocació. El memorial condensa el pensament de Benjamin sobre la memòria, la consciència individual i el dolor històric, i convida a una reflexió íntima sobre el vincle entre passat i present. Algunes figures històriques de l’exili, com Lisa Fittko, van arribar a experimentar l'obra en vida.

El 2018, la Generalitat va declarar Passatges Bé Cultural d’Interès Nacional.