Vox, molest amb Feijóo pel seu intent de "competir" amb ells en precampanya: "Hauria de buscar el centre"

L'estratègia d'Alberto Núñez Feijóo i el Partit Popular ha despertat malestar dins de Vox. La formació d'extrema dreta s'ha vist decebuda pel to aspre dels populars i el seu líder, que en els primers actes públics després de la convocatòria electoral, consideren, ha pronunciat discursos més dirigits a competir amb Vox que a sumar forces i debilitar el PSOE. Són diverses les veus que es mostren desconcertades per l'estratègia dissenyada pel PP.

"No sé a què juguen", assegura una de les principals veus de Vox en l'àmbit estatal. La formació de Santiago Abascal analitza en converses privades l'estratègia del Partit Popular i considera que aquestes formes allunyen el bloc conservador de la majoria absoluta. "Haurien de buscar el centre, però trien competir contra nosaltres", lamenta aquesta dirigent de la formació ultra.

Les declaracions i les formes dels dirigents del PP s'han interpretat en el si de l'extrema dreta com una forma de competir pel mateix electorat. "Jo no vinc de les saunes ni de les clavegueres", asseverava Feijóo en el primer discurs de precampanya mentre Miguel Tellado, secretari general del PP, divulgava a les xarxes socials publicacions de pseudomitjans catastrofistes sobre presumptes relacions del Govern amb el narcotràfic. L'ala més dura ha pres el control de la campanya electoral i des de l'extrema dreta consideren erroni aquest enfocament.

"María Guardiola sí que ho va saber entendre, però Feijóo sembla que no", sostenia aquest dijous en privat un altre alt càrrec de Vox. El dirigent recordava com la campanya d'Extremadura el desembre del 2025 va mostrar una dirigent orientada cap al centre que intentava allunyar-se dels ultres reivindicant conceptes com el feminisme mentre intentava atraure el votant socialista desencantat. Aquesta fórmula va servir per ampliar l'espai de les dretes fins a un 60% dels vots, el percentatge més alt que ha aconseguit el tàndem PP-Vox en els últims cicles electorals. Si bé en les últimes hores de campanya sí que van adoptar una estratègia més trumpista llançant sospites de frau a Correus, la separació amb Vox es va mantenir clara. Les disputes entre les forces van arribar ja a l'hora de negociar la formació de Govern, però durant la campanya les dues forces van jugar rols molt diferenciats.

Els dirigents del partit ultra opinen que, si Feijóo es llancés a buscar el votant centrista o desencantat amb el PSOE, la majoria del bloc de dretes seria incontestable. No obstant això, que tots dos competeixin pel mateix electorat no eixampla el seu bloc de votants. "No crec que els sigui gaire útil", apunta una persona de l'equip de Santiago Abascal.

Vox percep les eleccions del 29N com un moment crucial. Les enquestes són molt favorables i auguren un fort creixement de la formació, malgrat que en el si del partit desconfien d'aquestes dades. El mateix Abascal considera aquests comicis com "unes eleccions existencials" i al partit treballen amb aquesta sensació d'urgència. Per això els sorprèn l'estratègia adoptada pel PP. L'últim baròmetre del CIS publicat els atorga un 17,1% d'intenció de vot i altres enquestes, com la de Sigma Dos per a El Mundo, els situen com a segona força a Madrid (empatats amb el PSOE) i Múrcia i tercera a Catalunya (només per darrere del PSC i Junts) i Andalusia (a tan sols un escó del PSOE).

Feijóo evita el conflicte amb Vox i posa Ceuta en el focus

Tot i la percepció de Vox, el mateix Feijóo ha intentat desmentir la idea de possibles baralles entre partits. "Vox no és el nostre enemic, no és el nostre adversari. El nostre adversari són les polítiques de Sánchez i els seus socis", sostenia en una entrevista aquesta mateixa setmana. La rivalitat va assolir el seu punt àlgid durant el cicle electoral que va englobar les eleccions a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. El PP va intentar per tots els mitjans endurir el seu discurs per minimitzar la presència de Vox als parlaments autonòmics, però l'efecte va ser el contrari. Els d'Abascal van aconseguir màxims històrics en les quatre eleccions i en totes elles van superar el 14% dels vots i fins i tot van arribar al 18% a Castella i Lleó. Després de pactar la configuració de governs, van enterrar la destral de guerra i la relació va evolucionar cap a una cordialitat allunyada de la crispació.

Les dretes han optat per abaixar les armes i aquest dijous Feijóo tornava a centrar el tret en la crisi de Ceuta i en la gestió de Pedro Sánchez. Des de Brussel·les, després d'una reunió amb el Partit Popular Europeu, el líder del PP anunciava una futura investigació sobre el que ha passat si arriben a la Moncloa. "Els espanyols tenim dret a conèixer per què ens han agredit, per què ens han envaït, per què han utilitzat durant la invasió vaixells de la marina marroquina", va declarar als mitjans després de la reunió celebrada abans del Consell Europeu. Suggerir que el Govern oculta informació també forma part habitual del discurs de Vox.

De la mateixa manera, la crisi de Ceuta serveix perquè Feijóo no deixi anar el discurs ofensiu contra les persones migrants. El líder popular titlla les persones arribades a les costes espanyoles des del Marroc com "invasors": "Més de 10.000 persones que de forma irregular han entrat a Espanya i que segueixen a Espanya irregularment". I per a ells, assegura, només contempla "desallotjar" qui continue "de forma irregular en territori espanyol".