Vox ja imposa la seva agenda als governs autonòmics: aquest és el mapa de les retallades socials pactades amb el PP

Desembre de 2025 va donar el tret de sortida a una etapa d'eleccions autonòmiques que s'han saldat amb quatre governs de coalició entre PP i Vox. Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia han vist a l'extrema dreta accedir a les institucions gràcies als seus acords amb el Partit Popular. A més, des de novembre de 2025, el País Valencià té nou president gràcies a una investidura que va rebre el suport de la formació d'Abascal.

Vox imposa la seva agenda per mig Espanya i set mesos després de l'inici d'aquests processos electorals el seu segell ja s'aprecia amb claredat en moltes de les mesures adoptades en els governs autonòmics, especialment en els de María Guardiola, Jorge Azcón i Juanfra Pérez Llorca. Si en els acords de govern es va posar el focus en les lleis de memòria històrica, es va introduir la idea de "prioritat nacional" i els estrangers estan sobre la picota, comencen a arribar, amb comptagotes, polítiques concretes que cristal·litzen la marca de la casa de l'extrema dreta. Castella i Lleó encara està a l'espera de notar l'impacte del retorn de l'extrema dreta. El Govern es va configurar fa unes setmanes però encara no hi haurà plens fins al setembre i els Pressupostos s'han posposat per al 2027.

Extremadura: toros, provida i contra les ONG

Aquesta setmana s'han aprovat els Pressupostos autonòmics a Extremadura i, Vox, liderat a la regió per Óscar Fernández, ha marcat territori en alguns de les partides pressupostàries. 1.780.000 euros en ajudes al món taurí que es reparteixen en 700.000 euros en difusió de la cultura taurina, altres 700.000 euros per a la Fundación Toro de Lidia, 200.000 euros en ajudes a penyes taurines, 150.000 euros per a l'Escola Taurina Extremenya de Còria, i altres 150.000 euros destinats a ajudes a la celebració d'espectacles taurins.

Un altre apartat suprimit pel nou Govern de PP i Vox ha estat el de les partides per a la cooperació al desenvolupament. L'Executiu retallarà de 10 milions a tan sols 700.000 euros aquesta inversió, un fet que ha provocat un terratrèmol al teixit de les associacions. "La cooperació extremenya queda dotada amb un 0,03% del pressupost total de la Junta d'Extremadura, un percentatge catastròfic i allunyat del compromís polític d'avançar cap a un 0,7%", denunciaven en un comunicat la Coordinadora Extremenya d'ONG (CONGDEX) després de conèixer-se la notícia. La guerra contra l'ajuda humanitària ha arribat fins a la dimissió d'Isabel Belloso com a directora de la Agencia Extremeña de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AEXCID) en forma de protesta per les fortes retallades. En tota una declaració d'intencions, la Junta d'Extremadura anunciava que el lloc no es tornaria a cobrir i que s'amortitzava. Al seu torn, a través d'esmenes als Pressupostos, Vox va aconseguir frenar inversions en organitzacions ecologistes.

A més, Vox no ha perdut l'ocasió per mantenir la batalla cultural i donar així subvencions nominatives a entitats afins ideològicament. Si l'avortament i el feminisme són dos enemics de l'extrema dreta, els Pressupostos han aprovat una ajuda de 15.000 euros per a la Asociación Provida de Badajoz i una altra de 50.000 euros per a la Asociación Custodia Compartida d'Extremadura.

Irene de Miguel, portaveu d'Unidas per Extremadura, creu que els Pressupostos són inviables per falta de temps, però així i tot considera que aquestes mesures han servit per instaurar una nova realitat a la regió: "Són Pressupostos que difícilment es podran executar, perquè s'aproven al juliol i han de justificar-se a finals de novembre. Escassament tenen tres mesos per desenvolupar-se íntegrament. Són Pressupostos d'aparador i propaganda i vénen a imposar aquesta mirada excloent sobre els serveis socials", sosté a Público.

País Valencià: polítiques contra migrants

El cas valencià és més estrany. Vox no va veure necessari entrar a l'Executiu: en va tenir prou amb pactar amb Carlos Mazón acords parlamentaris i després de la seva caiguda va donar llum verda a la investidura de Juanfra Pérez Llorca sense fer soroll. I, tanmateix, és un dels territoris que més ha implantat l'agenda ultra. Això demostra que Vox no necessita entrar a les institucions per dominar el marc polític i que tot neix de la debilitat del PP per obtenir majories.

Traves als estrangers, foment de la caça i baixades d'impostos. Les polítiques més identitàries de Vox ja s'han deixat veure als Pressupostos aprovats al País Valencià fa unes setmanes tot i que no té en el seu poder ni una sola conselleria. PP i Vox han pactat en aquesta regió quatre mesures amb el segell ultra: excloure d'ajudes socials a migrants en situació irregular, rebaixar més les taxes de les llicències de caça, estendre la baixada d'IRPF a les rendes de més de 100.000 euros i rebaixar l'Impost de Patrimoni i incloure la qüestió de la "prioritat nacional" en matèria d'habitatge. La inclusió de la "prioritat nacional" provoca que s'estableixi "assignació prioritària dels recursos públics als qui mantenen un arrelament real, durador i verificable" a la regió i garantir l'accés a l'habitatge sobre la base d'aquest principi.

L'oposició denuncia el desmantellament dels serveis en educació, sanitat, habitatge o emergències. Joan Baldoví, portaveu de Compromís, també mostra el seu malestar després de la signatura d'aquestes normatives: “Per desgràcia, els valencians tornem a ser pioners a patir les barbaritats resultants dels pactes entre PP i Vox”, assegura a Públic. Pérez Llorca és el successor de Mazón i això no ho oblida l'oposició. "Aquest senyor porta vuit mesos al comandament de la Generalitat del PP. Què ha fet? Aprovar uns Pressupostos que posen al centre els postulats més extremistes de Vox. Pérez Llorca viu per i perquè Feijóo el proclame candidat del PP en les pròximes eleccions, i la seua colla de partit i de socis es dediquen a endollar amics i familiars en les institucions, repartir-se habitatges públics de forma il·legal o protegir Mazón amb privilegis que són un insult per a les víctimes", conclou Baldoví.

Aragó: la Fiscalía ja estudia prendre mesures

Pel que fa a Aragó, les seves iniciatives ja han tingut resposta des del Govern d'Espanya i la Fiscalia. El Govern de Jorge Azcón, líder del PP aragonès, té a Vox en diverses conselleries i a Alejandro Nolasco com a vicepresident i conseller de Benestar Social i Família. Des d'aquesta cartera, Nolasco anunciava aquesta setmana que ha quedat suprimida l'ajuda setmanal que els menors estrangers no acompanyats rebien a la regió i s'ha inclòs la "prioritat nacional" en ajudes per parts i adopcions múltiples. La reacció va ser immediata, primer amb la denúncia de la mesura per part del Ministeri de Juventut i Infància de Sira Rego a la Fiscalía de menors. "Treure una paga setmanal a nois i noies que estan sols al nostre país és de les coses més repugnants que hem vist en els últims anys", asseverava la ministra. La Fiscalía General de l'Estat també es planteja prendre cartes en l'assumpte i estudia denunciar per delicte d'odi la conselleria de Nolasco.

Els plans de PP i Vox ja han tingut la reacció de l'oposició, encapçalada a Aragó pel PSOE de Pilar Alegria. "La sensació és que el PP està molt més preocupat per conservar el poder i mantenir content al seu soci que per oferir respostes als problemes reals dels ciutadans", expliquen els socialistes aragonesos a Público, que a més tenen memòria i recorden intents de dur a terme altres polítiques de tall neoliberal. "Han intentat privatitzar el Batxillerat concertant noves places quan sobren places públiques, una decisió que els tribunals han frenat. Han augmentat el mòdul de la vivenda protegida per afavorir que les promotores en construeixin més, quan el verdader problema és que milers de famílies no poden accedir a una vivenda assequible. I en sanitat, cada vegada que sorgeix una dificultat, la resposta torna a ser la mateixa: derivar serveis i recursos a empreses privades en lloc de reforçar el sistema públic", expliquen.