La ultradreta desafia la llei de memòria democràtica en plena campanya electoral amb un altre 20-N franquista

L'últim repte de la ultradreta a la llei de memòria democràtica en aquesta legislatura tindrà lloc davant de les seus del PP i del PSOE i caurà en plena campanya electoral. Els principals dirigents de Falange Española de las JONS i del Movimiento Católico Español preparen, per separat, dues commemoracions del 20-N que aquest any es veuran emmarcades en el clima polític previ a les eleccions del dia 29 de novembre.

De Génova a Ferraz. Aquest és el trajecte que plantegen els falangistes de cara a la commemoració d'un nou aniversari de la mort de José Antonio Primo de Rivera, el fundador d'aquest partit. Igual que altres anys, buscaran la foto davant de les oficines del PP primer –al mateix carrer on hi ha la seu dels populars es troba també la casa natal de Primo de Rivera- i amb el logo del PSOE de fons després.

"Anem a celebrar aquesta manifestació en plena campanya electoral", va destacar recentment el falangista Jesús Muñoz durant l'emissió setmanal de La Hora del Café, el programa oficial de Falange Española de las JONS a Youtube.

La formació d'ultradreta va recollir avals per acudir a les urnes el proper 29 de novembre. Tal com fixa la Llei Electoral, els partits que no compten a dia d'avui amb representació parlamentària han de recollir les signatures d'almenys el 0,1% dels electors de cada província en la qual tinguin intenció de presentar-se. Falange Española de las JONS presentarà finalment candidatures, segons la relació publicada al BOE del 28 d'octubre, en 12 circumscripcions. A Madrid, la llista al Congrés està encapçalada per Norberto Pedro Pico Sanabria.

Els falangistes pretenen portar a les urnes les seves propostes al voltant de la "remigració", un concepte que planteja expulsions massives de migrants. Vox també utilitza aquest mateix terme, que a més és emprat per altres organitzacions xenòfobes com Democracia Nacional o Núcleo Nacional.

L'últim antecedent de manifestació falangista pel 20-N va acabar als tribunals. L'any passat, la Delegació del Govern espanyol va modificar el recorregut per a tractar d'impedir que la mobilització d'extrema dreta finalitzara enfront de la seu del PSOE, un escenari on en 2023 es van produir incidents encoratjats per grups neofeixistes. No obstant això, el Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) va donar el seu vistiplau a un recurs presentat per Falange i va permetre el trajecte inicialment previst.

"Contra la llei de memòria"

El Movimiento Católico Español, una organització registrada com a partit polític que defensa la dictadura franquista, també es mobilitzarà el 20-N. Igual que altres anys, aquesta formació té previst celebrar un míting a Plaza de Oriente.

José Luis Corral, líder del MCE, va afirmar a Público que el míting "no es convoca en homenatge a cap figura del règim anterior, sinó en contra de la llei de memòria democràtica". Aquesta normativa, que va entrar en vigor a l'octubre de 2022, preveu sancions econòmiques per a aquelles expressions públiques que suposin enaltiment de la dictadura franquista i humiliació a les seves víctimes.

Al maig d'aquest any, l'Audiència Nacional va anul·lar una sanció de 10.001 euros imposada per la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica a la Falange per l'acte del 20-N de 2022, celebrat precisament poques setmanes després de l'entrada en vigor de la nova normativa.

La secció contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional va considerar que la motivació de la resolució sancionadora havia estat incorrecta i que no es podia responsabilitzar l'organització convocant d'uns actes que havien estat prèviament autoritzats per la Delegació del Govern i que, segons van entendre els magistrats, es veien emparats pel dret de reunió. Fins ara no hi ha hagut cap altra multa per incomplir la llei de memòria.