Treure fons a les ONG i més traves per accedir a ajudes socials: la 'prioritat nacional' avança a Andalusia, el País Valencià i Castella i Lleó

Més obstacles per accedir a les ajudes socials i menys fons per atendre les persones vulnerables i finançar projectes de cooperació internacional. Són algunes de les mesures que comencen a prendre forma en diverses comunitats autònomes a la calor de l'anomenada 'prioritat nacional', pactada per PP i Vox i que les organitzacions socials ja qualifiquen de "racisme institucional".   

Al País Valencià, aquest dimarts ha entrat en vigor la reforma de la renda valenciana d'inclusió, impulsada per PP i Vox després del seu pacte per a aprovar els pressupostos autonòmics de 2026. L'acord va incorporar l'anomenada 'prioritat nacional', un principi que busca donar preferència als espanyols en l'accés a determinades ajudes públiques. Amb la reforma, serà necessari a partir d'aquesta setmana acreditar almenys tres anys d'empadronament per a sol·licitar aquesta renda bàsica dirigida a persones vulnerables.

A més, les persones beneficiàries hauran de subscriure un Acord d'Inclusió que les obliga a complir un pla personalitzat amb requisits com buscar ocupació activament a través del portal Labora, assistir a cursos de formació o garantir l'escolarització dels menors al seu càrrec, inclosa l'etapa no obligatòria de zero a tres anys.

"Crear aquests requisits és complicar l'accés a una ajuda que moltes vegades és l'últim matalàs del sistema de serveis socials i es traduirà en més persones en situació de vulnerabilitat", alerta Lucas Pérez, coordinador de l'ONG València Acull, en conversa amb Público.

L'entitat alerta de la "perillositat" que és aquesta mesura quan, segons la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobreaa i l'Exclusió Social, el 30% de la població valenciana es troba en risc de pobresa o exclusió social. Pérez assegura que gran part d'aquestes persones són migrants, que a més són els qui compten amb més traves per a accedir al padró. "Tenen més dificultats per a formalitzar un contracte de lloguer i, d'aquesta manera, de formalitzar l'empadronament. Ara ho tindran molt més complicat, exacerbant el racisme institucional a l'Administració", denuncia. A més, també afectarà a espanyols que s'hagin mudat des d'altres punts d'Espanya.

Així, la mesura pot acabar penalitzant els que viuen en condicions més precàries i tenen més dificultats per complir amb els requisits que imposa el Govern valencià.

Per al coordinador de València Acull, aquest és només l'inici de les polítiques ultres que realitzen PP i Vox: "Han anat introduint la prioritat nacional en els pressupostos i en les diferents mesures que van eixint, i la retallada de drets és evident. Hi ha una clara intenció de retallar el sistema de benestar".

Des del Govern valencià, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha defensat l'exigència de tres anys d'empadronament per a sol·licitar la renda valenciana com una forma de "posar en valor l'arrelament" i premiar "la cultura de l'esforç" ja que la prestació serà compatible amb els ingressos laborals, amb l'objectiu d'incentivar la cerca activa d'ocupació.

Unes mesures que també té previst incloure en el nou reglament de gestió del parc públic d'habitatges. Segons va avançar Pérez Llorca en Les Corts, el Govern valencià planeja elevar d'un a cinc anys el període mínim de residència habitual i efectiva per a determinats processos d'adjudicació per a prioritzar als qui acrediten un "arrelament real i verificable".

El Govern andalús retira ajudes a ONG

Mentrestant, a Andalusia, on governen PP i Vox en coalició, la Junta ha decidit retirar les ajudes públiques a tres organitzacions que atenen persones sense llar, una mesura que amenaça amb deixar sense allotjament a 315 persones. El Govern de Juanma Moreno Bonilla ha comunicat a la Creu Roja, la Fundació SAMU i Inserta que no renovarà els fons que des de 2023 finançaven un programa d'inserció laboral i social amb pisos d'acollida a les vuit províncies andaluses.

Tot i que el Govern andalús desvincula la retirada d'aquestes ajudes del pacte signat fa quatre mesos amb Vox, que recull la clàusula de 'prioritat nacional', la veritat és que les persones migrants són les més afectades per la decisió. Les persones d'origen estranger representen el 80% dels que viuen en els pisos d'Inserta, més del 60% en els de SAMU i el 45% en els de la Creu Roja.

Les tres organitzacions asseguren a Público que ara la seva prioritat és reallotjar a aquestes persones abans del proper 20 de desembre, quan venç l'acord amb la Junta d'Andalusia. "Hi ha persones que, si tornen al carrer, tornen a una situació generalment d'exclusió social. Ara el que cal és intentar ajudar-los", adverteixen fonts de SAMU.

Per la seva banda, Inserta assenyala que la Conselleria de Serveis, Familíes i Igualtat justificar la decisió per l'encariment dels costos vinculats a l'habitatge, que haurien augmentat un 40%, la qual cosa obligaria a reformular el programa i el model d'atenció.

Castella i Lleó anuncia retallades en cooperació

Les retallades a les organitzacions socials s'estenen a la cooperació internacional a Castella i Lleó, on també governen les dretes en coalició. En aquest cas, el projecte de pressupostos per al 2027 planteja retallar un 59% els fons destinats a aquest àmbit, que passarien de 4,76 milions a 1,95 milions d'euros. La reducció, de gairebé 2,8 milions, deixaria a més sense finançament noves iniciatives durant el proper any, ja que, segons la Coordinadora d'ONGD de Castella i Lleó (COODECYL), tots els diners previstos es destinaran a pagar subvencions concedides el 2026.

El vicepresident de la Junta i dirigent de Vox, Carlos Pollán, ha defensat la retallada com a part de l'acord de govern amb el PP i ha assegurat que els diners es destinaran "als castellans i lleonesos i al benestar de les famílies".

La Coordinadora d'ONGD ha expressat la seva preocupació davant la proposta i rebutja que la cooperació es consideri una despesa prescindible, ja que sosté projectes d'accés a l'aigua potable, salut, educació, protecció de la infància, igualtat entre dones i homes i atenció humanitària, entre altres àmbits. "Els drets humans són universals o deixen de ser drets. Cap política pública ha d'alimentar l'exclusió, la sospita sobre les organitzacions socials ni la divisió entre persones mereixedores i no mereixedores de protecció", apunta.