"El to és el missatge": Sánchez evita la confrontació per acostar-se a l'electorat de centre i Feijóo dibuixa un país al límit del caos
Els politòlegs Ignacio Jurado i Rocío Segura sostenen que Feijóo ha intentat oferir-se a l'electorat com la solució a "un Govern desbordat"
De Sánchez destaquen la defensa de la seva gestió davant els atacs sense massa propostes del líder del PP. També la crida a la "mobilització progressista" contra "els poders econòmics i mediàtics"

Madrid--Actualitzat a
Un Alberto Núñez Feijóo a l'ofensiva i un Pedro Sánchez moderat tractant de posar la seva gestió sobre la taula. "El to ha estat el missatge", explica, en una conversa amb Público, Ignacio Jurado, politòleg i investigador al CSIC. "Hi ha entre 600.000 i un milió de vots entre el PP i el PSOE i la gent que veu aquest tipus de debats és gent més aviat gran", afegeix, per la seva banda, Rocío Segura, responsable d'Estudis Polítics a Gesop. Per això, Sánchez ha apostat per la moderació i ha evitat el fang. Feijóo, per la seva banda, ha tractat de dibuixar un país a la vora del caos amb "un Govern desbordat i incapaç de gestionar", en paraules de Segura. No obstant això, tal com coincideixen els dos experts, el líder popular no ha destacat pel volum de propostes que ha llançat —molt escàs— en el debat cara a cara que ha tingut lloc aquest dijous.
Ha quedat clar que la missió amb la qual ha arribat Feijóo al debat ha estat la de filtrar les crítiques sobre la corrupció que han protagonitzat algunes figures del Govern de Sánchez per totes les escletxes possibles. Ho ha fet en cada un dels blocs. Jurado resumeix la intenció amb què el candidat del PP ha començat el debat amb dues idees. D'una banda, l'investigador explica que ha volgut llançar el missatge que "Espanya necessita un president decent".
En l'apartat del cara a cara destinat pròpiament a la corrupció, el líder popular ha resumit així la seva posició: "Té més imputats que diputats". Sánchez, que ha entrat només un parell de vegades al drap, ha respost amb una rèplica habitual: "No existeix la corrupció zero, però sí la tolerància zero". Ni José Luis Ábalos ni Santos Cerdán, tots dos exsecretaris d'organització del PSOE, segueixen ja en el partit. El candidat socialista defensa que la seva formació va saber reaccionar contra els corruptes, mentre que "Aznar o Rajoy" no ho van fer.
Els principals missatges que ha volgut llançar cadascun dels candidats poden analitzar-se en forma de diàleg. Feijóo ha atacat amb els accidents ferroviaris i la crisi d'habitatge per parlar d'un Govern que "ha perdut el control i no ofereix respostes". Així ho explica Rocío Segura. El socialista ha contrarestat amb l'"escut de l'economia". La politòloga destaca que ha tirat del "creixement, l'ocupació i la pujada de salaris" per "reivindicar la seva gestió i defensar el seu model d'Estat del benestar". Jurado completa així la idea: "Sánchez defensa els serveis socials davant la intenció del PP d'abaixar impostos". En el vot de la classe treballadora és on s'ha centrat, en bona part del cara a cara, el camp de batalla.
I aquest intent de Feijóo de presentar-se com un "gestor competent" també ha tingut la seva rèplica des de l'altre costat de la taula. Sánchez ha remarcat en diverses ocasions que el PP no és qui per donar lliçons. "La seva estratègia ha passat per retornar els atacs de Feijóo qüestionant la credibilitat del PP en dos terrenys especialment sensibles: la gestió i la corrupció", explica Segura. Les topades més tenses han estat quan s'ha parlat de la crisi habitacional i de quin partit té pitjors casos de corrupció.
El minut de confrontació de Sánchez
Sánchez ha intentat no presentar-se com un líder "arrogant", que és "una cosa que l'havien criticat en el passat", reflexiona Jurado. "Ha intentat demostrar, d'una forma molt estudiada, humilitat", afegeix. Ha buscat destacar, fins i tot, la seva cara més humana “quan ha demanat perdó pels accidents”. En aquest sentit, Segura apunta que el fet d'iniciar el debat amb una certa autocrítica ha permès a Sánchez no veure's tan arraconat com hauria volgut Feijóo amb les armes llancívoles —corrupció, accidents, etcètera— que tenia preparades sota la llarga taula.
Però el socialista ha deixat pel final la càpsula de confrontació. En el minut d'or, ha cridat a "la mobilització progressista" per guanyar la batalla no només al PP, sinó que també, tal com emfatitza Segura, "als poders econòmics i mediàtics". Sánchez ha situat, en un bàndol, el PSOE i, en l'altre, el PP, Vox i els "tecnooligarques", entre ells, "l'home més poderós del món".
Amb tot, i encara que sembli una contradicció, el debat només és una part. "Bona part de la batalla es juga l'endemà del debat, en els talls que seleccionen les dues formacions, els vídeos que circulen per xarxes i la capacitat de cadascú per imposar el seu propi relat", resumeix Segura, que aclareix que és necessari, sigui qui sigui el guanyador que s'imposi en les hores i dies posteriors, "no sobredimensionar els efectes que pot tenir en el comportament electoral".


Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.