El TJUE fixa límits a la interpretació del delicte de terrorisme i Amnistia Internacional urgeix una reforma del Codi Penal

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dijous la Llei d'Amnistia. Els magistrats recalquen en la seva sentència que la norma no topa amb la legislació comunitària i tampoc afecta els interessos financers de Brussel·les, una decisió que han celebrat des del Govern de Pedro Sánchez. (...) Catalunya és ara sinònim d'estabilitat, prosperitat i acords, com també ho és Espanya. I ho és, entre altres coses, gràcies a la Llei d'Amnistia que acaba de validar el Tribunal Europeu", ha reconegut Félix Bolaños, ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. El tribunal de Luxemburg ha donat suport a més en una altra sentència que s'ammnistiïn els delictes de terrorisme atribuïts a una dotzena de membres dels autodenominats Comités de Defensa de la República (CDR) durant el Procés.

La sentència -de 28 pàgines- es remet a la directiva europea de 2017 sobre terrorisme. I recorda que el text comunitari "no s'oposa a una llei nacional d'amnistia que, per reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació, estableix l'extinció de la responsabilitat penal de qualsevol persona que hagi comès" actes que "no hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans". Aquestes són -de fet- dues de les característiques que ha de tenir una actuació per ser catalogada com a terrorisme, segons la directiva europea de 2017: la gravetat i la intencionalitat. Els CDR van ser encausats per una sèrie de disturbis com a resposta a la sentència que va condemnar a penes de presó als líders independentistes, però no van causar morts, ni ferits, ni van utilitzar armes.

El TJUE ve a dir que una amnistia que contempli genèricament actuacions que es puguin qualificar com a terrorisme no vulnera el Dret Europeu perquè la línia vermella és el que diu la directiva antiterrorista de 2017. Luxemburg no té competències per definir l'actuació dels CDR, però sí que suggereix que tot el que no suposi una violació greu i intencionada dels drets humans té cabuda en la legislació i en els convenis internacionals, per molt que els tribunals d'un país [en aquest cas, Espanya] el vulguin definir com a terrorisme", reivindica Juanjo Álvarez Rubio, catedràtic de Dret Internacional Privat a la Universitat del País Basc. "El TJUE considera que l'amnistia aquí és possible perquè el concepte de terrorisme no és assimilable al que va passar l'1 d'octubre del 2017", coincideix el penalista Eloi Castellarnau. La Llei d'Amnistia impedeix des del principi perdonar el terrorisme quan les accions han estat "intencionades" i han provocat greus violacions del dret a la vida, tortures o maltractaments, uns límits que van en la línia del Conveni Europeu de Drets Humans.

L'Audiència Nacional va considerar en el seu moment que l'amnistia xocava amb la directiva europea i va preguntar a l'òrgan comunitari per la possibilitat que la seva aplicació frenés l'enjudiciament i les sancions contra els que participessin "activament" en un grup terrorista. El TJUE ha rebutjat aquest plantejament. "El principal problema que tenim aquí és que conductes que no tenen naturalesa terrorista conforme als estàndards internacionals poden ser investigades com a delictes de terrorisme per la seva imprecisa definició en el Codi Penal. Això és una cosa que ens preocupa. La Llei d'Amnistia hauria de servir com a punt de partida per caminar cap a una reforma del Codi Penal, perquè totes les [reformes] anteriors han anat a ampliar cada vegada més les accions i intencionalitats que poden considerar-se terrorisme. Ho veiem amb la incorporació de grups ecologistes a l'epígraf d'aquest delicte, un fet que evidencia l'absoluta desnaturalització del concepte", defensa Daniel Canales, portaveu d'Amnistia Internacional. L'organització ha denunciat l'ús "erroni" del terrorisme en altres casos com els de Tsunami Democràtic, Alsasua o Pablo Hasél.

La interpretació del Codi Penal

El PP i el PSOE van acordar una reforma del Codi Penal mitjançant la Llei Orgànica 2/2015, de 30 de març, per adaptar la legislació espanyola a les noves amenaces del terrorisme gihadista. El nou text i les successives modificacions van eliminar l'exigència de pertànyer a una organització i van obrir la porta a castigar actes individuals. "El Codi Penal va passar llavors a considerar terroristes comportaments respecte dels quals no s'exigia l'ús de mitjans violents i que tampoc constituïen delictes greus, com estafes, falsedats documentals o intrusisme informàtic. Això és contrari al que disposa la directiva europea de 2017. I és important, perquè la gravetat del medi violent constitutiu de delicte és precisament el que delimita i delimita el concepte de terrorisme", detalla Inma Valeije Álvarez, catedràtica de Dret Penal a la Universitat de Santiago de Compostel·la.

"El problema no és només semàntic. L'aplicació de la normativa vigent té conseqüències pràctiques en el moment de la detenció, imposant un règim sense comunicacions i condemnes associades a una inhabilitació sis anys superior a la pena de presó. Això és gravíssim", insisteix Daniel Canales, portaveu d'Amnistia Internacional. Eloi Castellarnau posa com a exemple la interpretació "totalment exagerada" del Codi Penal que va fer en el seu moment el Tribunal Suprem, per "condemnar per terrorisme els processats pels actes de l'1 d'octubre del 2017". Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa van entrar a la presó arran d'aquesta sentència.

Les fonts consultades per Público coincideixen en plantejar -novament- una reforma del Codi Penal, per definir amb precisió el que és i no és terrorisme després de la resolució del TJUE. "El Codi Penal amplia les finalitats que definirien els delictes de terrorisme, unes finalitats que no queden limitades a les tradicionals de subvertir l'ordre constitucional o alterar la pau pública. Això fa que es considerin terrorisme una sèrie de conductes amb qüestionable potencialitat lesiva i facilita la possibilitat d'aquest tipus d'interpretacions i de l'expansió del fenomen de terrorisme a àmbits que no tenen res a veure amb el mateix", assenyala la catedràtica Inma Valeije Álvarez.

"El raonable seria que els jutges comencessin a reinterpretar la norma i que els legisladors atenguessin paral·lelament la indicació del TJUE. La via més clara per garantir la seguretat jurídica que correspon seria legislar de nou sobre aquesta matèria, redefinir la categorització dels comportaments que cal considerar com a terrorisme en el Codi Penal", insisteix Juanjo Álvarez Rubio. Amnistia Internacional demana per la seva banda una revisió del text per evitar que es "limitin indegudament els drets humans".