Les seleccions catalanes, a prop de rebre un major suport del Govern

Si se'n tanquen els darrers serrells pendents, l'Oficina del Govern per a la promoció de les seleccions esportives catalanes ha de ser una realitat poc després de l'aturada estiuenca. L'organisme, que estarà adscrit al Consell Català de l'Esport, és un dels punts encara pendents de l'acord d'investidura de Salvador Illa segellat ara fa dos anys pel PSC i ERC i ha de servir per donar suport a les seleccions i esportistes catalans que vulguin competir internacionalment.

Fa un parell de setmanes, la portaveu de l'Executiu autonòmic, Sílvia Paneque, va situar "en el segon semestre" del 2026 la constitució d'una oficina que, segons ella, ha de permetre "agilitzar i fomentar la participació de seleccions catalanes en diferents esdeveniments esportius". A mitjans de juny, el conseller d'Esports, Berni Álvarez, va assegurar en una intervenció al Parlament que "l'oficina està a punt. Ja fa temps que estem treballant amb ERC un document que està gairebé tancat". Álvarez va afegir aleshores que la voluntat és que el nou organisme fomenti la projecció internacional de les seleccions catalanes "fins als límits que estan marcats".

El portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Jordi Albert, exposa en conversa amb Públic que la voluntat és que la creació de l'oficina sigui "abans del debat de política general", que se celebrarà a la cambra els dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre, però matisa que el "document encara no està tan tancat" com apunten les veus governamentals. "No estem tan a prop", rebla.

Què diu l'acord d'investidura?

L'oficina ha de suposar la materialització d'un dels punts del pacte d'investidura segellat l'agost de fa dos anys. En concret, el document estableix que "es continuarà treballant pel màxim reconeixement de l'esport català a tots els nivells. En aquest sentit, es promourà la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i el reconeixement de les seleccions esportives catalanes, d'acord amb la voluntat i treball conjunt amb les federacions".

I per fer-ho possible, "es constituirà una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l'Esport, que promourà les seleccions esportives catalanes, oferirà el suport actiu i acompanyament a les federacions esportives catalanes, que d'acord amb la seva voluntat i amb el que estableix l'article 48.2 de la Llei estatal 39/2022, de 30 de desembre, de l'Esport, poden optar a la participació directa a l'àmbit internacional pel fet d'haver-se constituït abans que la federació estatal corresponent i d'acord amb l'arrelament social i històric a Catalunya. Aquesta oficina també vetllarà davant del Consell Superior d'Esports estatal per aquest reconeixement".

A l'espera de comprovar el que estipuli, finalment, l'oficina, l'esmentat article 48.2 de la Llei estatal de l'Esport estableix el "límit marcat" en la internacionalització de les seleccions catalanes al qual va fer referència el conseller Álvarez. És a dir, que si la federació catalana corresponent és posterior a l'estatal, la selecció no podrà optar a obtenir el reconeixement internacional. Dit això, també pot donar-se el cas que una federació compleixi aquest requisit, però no vulgui intentar competir en l'esfera internacional. En qualsevol cas, al Parlament Álvarez va prometre que des del Govern estaran al costat de les que vulguin fer-ho.

Sense resultats imminents

Ara mateix hi ha poc més d'una desena de federacions esportives catalanes reconegudes internacionalment, la majoria en disciplines més aviat minoritàries, com ara korfbal, ràquetbol, curses de muntanya, fisioculturisme o futbol sala -en aquest cas sota el paraigües de l'Associació Mundial de Futsal i no de la FIFA, que organitza les seves pròpies competicions del mateix esport, amb un seguiment mediàtic molt superior-, entre d'altres.

La imminent posada en marxa de l'oficina governamental no significarà que la xifra de reconeixements es dispari a curt termini. En aquest sentit, el diputat d'ERC Jordi Albert explica que "el primer objectiu és que l'esport català tingui projecció internacional i donar suport als equips i esportistes a nivell individual que competeixen internacionalment". Per afegir que "volem que hi hagi una referència molt clara dins el Govern per articular aquesta projecció internacional, volem posar una àncora i a partir d'aquí anar construint i que l'oficina vagi creixent i guanyant pes".

Jordi Albert (ERC): "Està clar que a curt termini no es podran veure uns resultats tangibles"

El parlamentari republicà puntualitza, però, que "està clar que a curt termini no es podran veure uns resultats tangibles. No és un tema de fer un decret, crear l'oficina, que compti amb personal i ja assolim reconeixements, sinó que costarà uns anys i no seria bo generar expectatives a curt termini que serà molt difícil que es compleixin, entre d'altres coses perquè no tenim majoria absoluta al Parlament i ho hem de fer acompanyats d'altres partits i amb un Govern del qual no formem part".

El precedent de l'hoquei

Un cop hi hagi federacions que cerquin el suport de la futura oficina per obtenir un reconeixement que els permeti competir a nivell internacional restarà per veure quin paper té el Govern espanyol, via el Consell Superior d'Esports (CSD, en les seves sigles en castellà), sobretot si hi ha un canvi de color polític a l'executiu. En aquest sentit, cal recordar el que va succeir fa més de dues dècades amb la Federació Catalana de Patinatge. El març del 2004 va ser reconeguda provisionalment per la Federació Internacional de Patinatge, el que obria la porta a què les diverses disciplines incloses a la federació -hoquei patins, hoquei en línia, patinatge artístic i patinatge de velocitat- poguessin competir globalment.

La selecció catalana d'hoquei patins va arribar a competir en un Mundial B, fins que les pressions estatals van deixar-la sense reconeixement

Dit i fet. L'octubre del 2004 la selecció catalana va proclamar-se campiona del Mundial B d'hoquei patins disputat a Macau, en la seva primera competició internacional. El resultat li obria la porta a disputar el Mundial A de l'any següent i, hipotèticament, a enfrontar-se a Espanya, que tenia un equip integrat totalment per jugadors catalans. La mobilització del Govern estatal, via CSD, i de la federació espanyola va provocar que el novembre d'aquell 2004, la Federació Internacional acabés tirant enrere el reconeixement provisional de la seva homòloga catalana.

Per tot plegat, Jordi Albert admet que una cosa així, "pot tornar a passar", però s'aferra a què "la normativa estatal és clara i totes aquelles federacions que van ser creades abans que la federació espanyola poden competir internacionalment". I recorda que hi ha exemples arreu del món de nacions sense Estat que competeixen sense problemes, com ara Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord, integrants del Regne Unit, o Curaçao, que forma part dels Països Baixos i la selecció de futbol de la qual va disputar el recent Mundial masculí de futbol. "Tenim molts exemples que estan competint i nosaltres volem fer el mateix", conclou.

En la mateixa línia, s'emmarca una bateria de preguntes que el grup d'ERC al Congrés va registrar fa poc més de dues setmanes, per denunciar la "negativa persistent i sistemàtica" de l'Estat a reconèixer les seleccions catalanes, una posició que considera que es deu a una "voluntat política". En el text, els republicans exposen l'objectiu de les autoritats espanyoles és "evitar que Catalunya disposi d'un dels principals espais de representació internacional que tenen avui les nacions".

"L'esport mai no és només esport. És una eina de cohesió social, d'expressió de la identitat nacional i de projecció internacional dels pobles. Poques coses generen tant sentiment de pertinença com una selecció esportiva. És allà on un poble comparteix uns colors, uns símbols i es presenta davant del món amb veu pròpia. Per això els estats hi donen tanta importància i, també per això, l'Estat espanyol continua impedint que Catalunya pugui competir amb seleccions pròpies", afegeixen els republicans.

Encara és d'hora per comprovar si un capítol com el de l'hoquei es repeteix en el futur o, en canvi, el reconeixement internacional de seleccions esportives catalanes es va normalitzant en el futur. De moment, l'únic pas que sembla segur i que hauria d'arribar en algunes setmanes ha de ser, justament, la creació d'aquesta oficina governamental per donar-los suport. Un exemple més que l'esport no és mai només esport, sinó que sempre té un component polític, especialment quan hi ha seleccions -estatals o nacionals, com es vulgui- implicades.