El sector crític amb Enrique Santiago escalfa el congrés del PCE del desembre amb una candidatura alternativa

Hi ha partit. Almenys així ho pinta el sector crític del Partit Comunista d'Espanya (PCE), que, dijous passat, feia pública —a través d'un vídeo difós a les xarxes— la seva intenció de disputar-li la direcció, una vegada més, a l'actual secretari general, Enrique Santiago. La cursa cap al XXII Congrés de la formació, previst per al cap de setmana del 12 i 13 de desembre, arrenca amb mesos d'antelació i esquitxada de tensions. Unes sigles "desdibuixades", una organització "segrestada per egos personals" i una militància "sotmesa al sectarisme dels seus dirigents". És la imatge que compon, en conversa amb Público Roberto Ruiz, número u de la llista alternativa i membre del Comitè Central del PCE.

"La nostra llista no sorgeix per generació espontània", explica el dirigent asturià. "És un pas més en una carrera de relleus que té anys i que, en l'últim Congrés, va encapçalar Alberto Cubero", completa el candidat, reivindicant un projecte "que brolla des de baix": de la militància, les organitzacions territorials, la joventut comunista i l'organització de l'exterior." Quan una direcció passa de collir el 98% dels suports en 2018 a enfonsar-se fins al 54% en 2022, en tot just quatre anys, és que molt bé no està fent les coses", posa sobre la taula Ruiz, repassant els prop de vuit anys que Santiago porta al capdavant del PCE i que han deixat després de si, critica, "poc més que un partit fracturat". I és que, raona el candidat alternatiu, una organització ho resisteix gairebé tot, "excepte dos projectes antagònics convivint en el seu si". Un pols per al qual reclama abandonar les "imposicions" i celebrar "un debat franc", que ajudi a teixir acords.

Recuperar l'essència del partit. Per aquí passa, pel dirigent asturià, el futur d'una organització que "ja no és ni l'ombra del que va ser". I que, denuncia, ha renunciat als seus principis "a canvi d'un grapat de llocs" a les institucions. Una idea en què insisteix Miguel Montero secretari general del PCE a Madrid: "Els territoris hem treballat en un sentit i la direcció central s'ha quedat encasellada als passadissos del Congrés".

Per exemple, esgrimeix Ruiz, la posició respecte a l'OTAN. "La pròpia Izquierda Unida, que funda el Partit Comunista el 86, neix arran de les mobilitzacions contra l'OTAN", recorda Ruiz. Una postura "històrica" que l'actual direcció "ha vulnerat sense gaire mirament". El resultat? "Per estar en determinats llocs de responsabilitat, s'han arribat a defensar els compromisos amb OTAN usant les sigles del partit". "Frenar l'extrema dreta no és un programa polític", qüestiona, tot seguit, Ruiz, que creu que l'horitzó comunista ha de ser "la transformació radical de la societat". "No volem més pedaços", apuntala, en aquesta línia, el candidat alternatiu.

"Si aspirem a obtenir resultats diferents, no podem seguir fent el mateix", continua reflexionant a l'altre costat del telèfon Ruiz, per al qual "fer de crossa del PSOE" i "subordinar" el partit al ritme de la política institucional —a un treball d'"esmenes, passadissos i burocràcia"— ha acabat de desgastar unes sigles que, malgrat tot, "segueixen tenint molt a dir". Mentrestant, l'extrema dreta no para de créixer, adverteix el dirigent asturià, per al qual l'esquerra no està sabent donar la talla, enfangada en una política d'aliances "cada vegada més fugaces" i que s'afanyen, ras i curt, a maximitzar resultats electorals. "Un escó a baix, un escó a dalt", simplifica el candidat. "Per a nosaltres", contraposa models, "les aliances no van —o no hi haurien d'anar— de buscar el famós que acumuli més vots i que la resta ens sumem per acumulació". La seva recepta? Projecte, projecte i projecte. Si no, condensa Montero, "no representem una alternativa real". En trinxeres com l'habitatge, la consecució de nous drets laborals, l'impuls del feminisme o l'oposició al sistema capitalista.

Per al secretari del PCE a Madrid, a més d'"oportunistes", les últimes aliances electorals han sembrat més desconcert que confiança entre la militància. "Es convergeix per a les generals, però, després, hi ha partits de l'esquerra regionalista, amb els quals tenim acords i formem grup parlamentari, però contra els quals competirem en autonòmiques i municipals de forma sistemàtica", descriu Montero. Al final, completa, la gent ja no sap "com ens diem ni com ens presentem a cada lloc". I és que, raona el dirigent madrileny, qualsevol marca comuna s'ha de construir al voltant d'uns principis "més o menys estables i compartits", que no canviïn segons bufi el vent a cada territori. En qualsevol cas, rebaixa el to Ruiz, la porta del diàleg continua oberta. "No ens tancarem mai a l'acord entre companys", es compromet el cap de llista, amb una "mà estesa" perquè el Ruiz tingui, "per fi", una direcció integradora.

La direcció del PCE evita la confrontació

Fonts de la direcció del partit traslladen, en conversa amb Público, que "no és part de la seva cultura política" abordar un debat sobre noms quan encara no hi ha sobre la taula un debat polític. "La direcció està treballant per complir els acords de l'últim Comité Central i posar en marxa una comissió plural que reculli les diferents propostes i les sintetitzi en un document per al debat", asseguren aquestes veus, recordant que aquest és el funcionament normal i democràtic del partit. No s'entén, afegeixen, plantejar una candidatura alternativa sense saber si més no si s'està o no d'acord amb aquests documents, que sortiran del pròxim ple del Comitè Central, allà pel mes de juliol.

La setmana passada, quan la llista alternativa es va estrenar públicament, el partit estava encara tancant el cens del Congrés: el nombre de militants i delegats el repartiment de delegats. No era, per tant, el moment de presentar candidats, censuren des de l'entorn de Santiago. "Amb la situació política actual", segueixen explicant, "la gent tampoc comprendria que el nostre debat no fos sobre els problemes del país i la millor manera de solucionar-los". Per això, conclouen, posaran "tota l'energia i unitat" del partit en les "veritables prioritats".

La veritat és que l'enfrontament entre els dos blocs va arribar a judicialitzar-se, a través d'una denúncia que sembrava dubtes sobre les resultats que van emanar del congrés del 2022. Una sentència de l'any 2024 del Jutjats de Primera Instància número 1 de Madrid, a la qual ha tingut accés Público, va acabar donant la raó a l'actual direcció, reduint a la categoria de "debat ideològic o de poder" i de "lluita interna" la pugna entre els dos bàndols. Sigui com sigui, la direcció de la històrica organització comunista segueix en disputa. Caldrà esperar fins al conclave de desembre per esbrinar qui escriurà el proper capítol del PCE.