Sánchez reitera que acabarà la legislatura i exhibeix les bones dades econòmiques

El president del Govern espanyol tanca un curs d'alt voltatge polític amb l'habitual avaluació de l'acció del Govern al Palau de la Moncloa. Un balanç que ha anat més enllà i ha posat en valor la tasca realitzada per l'executiu progressista en els últims vuit anys, una compareixença amb reminiscències a campanya electoral. Durant la intervenció d'aquest dimarts —d'una durada d'uns 40 minuts— i el torn de preguntes dels periodistes, Pedro Sánchez tornava a subratllar la seva intenció d'acabar la legislatura, que se celebrin les eleccions el 2027 i de tirar endavant els Pressupostos de l'any que ve. A més, subratllava les bones dades econòmiques i d'ocupació espanyoles, les quals compara amb les d'altres països europeus.

"Fa gairebé tres anys que som la gran economia de la Unió Europea que més creix", recorda, predient: "Tancarem el 2026 creixent cinc vegades més que Itàlia, quatre vegades més que Alemanya i tres vegades més que França". El president de l'executiu també ressalta que, el 2026, "l'IBEX-35 no ha deixat de batre rècords", "s'han creat més de 60.000 empreses", així com que "importants inversors internacionals" aposten per Espanya. Sánchez també treia pit de les dades ocupació, en un acte que la responsable d'aquesta cartera, la vicepresidenta Yolanda Díaz, seguia des de primera fila.

"L'Espanya d'avui genera prop de la meitat dels llocs de treball que es creen a la UE", celebrava el president de l'Executiu, el mateix dia en què l'Enquesta de Població Activa llançava el nivell més baix d'atur dels últims 18 anys, una taxa inferior al 10%. Espanya té avui 22 milions i mig de persones afiliades a la Seguretat Social, una xifra que és motiu d'orgull per a l'executiu de coalició progressista.

Acabar la legislatura

Quan el president tornava a ser preguntat sobre la data de les pròximes eleccions generals i la capacitat del Govern de culminar la legislatura, Sánchez reiterava la posició mantinguda en les últimes setmanes, i ironitzava: "També quan governa l'esquerra, la legislatura és de quatre anys; quan arribi el moment, el que li demano a la dreta és que s'assumeixi els resultats". Des de la Moncloa, porten temps donant per fet que els comicis se celebraran el 2027, i no consideren tècnicament un avançament electoral si aquests se celebressin només uns mesos abans de juliol, mes en què es van celebrar el 2023. Així, les dates marcades en vermell en els calendaris de les tertúlies polítiques i periodístiques són els mesos de febrer i març de 2027.

La veritat és que a la tornada de l'estiu arrencarà l'últim curs polític de legislatura, de manera que, oficiosament, els diferents partits polítics entraran en campanya electoral. En aquest sentit, aquest era l'últim balanç estival de l'acció del Govern d'aquest mandat i el to del president ho ha evidenciat. A la Moncloa, no s'amaguen: "Traiem pit de la legislatura, anem a l'atac i reivindiquem el nostre projecte de país".

D'aquesta manera, el balanç del curs ha anat molt més lluny en el temps d'una anàlisi del que ha realitzat el Govern en els últims mesos i, fins i tot, de la legislatura en vigor. Sánchez aprofitava, en diferents ocasions durant la seva compareixença, les dades econòmiques i d'ocupació, així com el resultat d'altres mesures impulsades pels governs progressistes, per comparar-los amb la situació del país el 2018, últim any en què va governar el PP fins que Mariano Rajoy va ser censurat per una moció al Congrés dels Diputats.

Així, Sánchez ha contrastat el model del PP, segons ell, "de les retallades", amb el d'"un Govern de la gent, per la gent i per a la gent". "El 2018 això va canviar", destacava referent a això. També, en relació a les dades d'ocupació ha fet referències al moment previ al fet que el PSOE arribés al Govern: “22 milions i mig d'afiliats a la Seguretat Social són 3,4 milions més que quan entrem al Govern, amb un 34% més d'ocupacions joves que en 2018”.

No s'acaben aquí les comparacions. Una altra referència: "Espanya registra avui la major inversió en R+D de la seva història, amb gairebé 24.000 milions, un 60% més que el 2018". També pel que fa als drets laborals ha fet l'acarament: "El 2018, els pares disposaven de cinc setmanes de permís de paternitat; en 2021 aconseguim l'equiparació de tots dos progenitors amb 16 setmanes cadascun; i, fa un any, aconseguim les 19 setmanes de permís". També ha tret pit sobre la relació de l'executiu estatal amb les comunitats autònomes: "Són ja 59 conferències sectorials celebrades en el que va d'any. 966 des de 2018, més del doble que les celebrades en l'etapa anterior”. Fins i tot en la despesa militar, un dels aspectes més polèmics per les diferents visions defensades en el si de la coalició governamental, Sánchez ha fet la comparació amb els temps del PP: "Hem triplicat el nostre pressupost en Defensa des de 2018, aconseguint el 2% del PIB.

Una agenda del "sentit comú"

Així, la Moncloa pretén demostrar que "no és igual qui governi", i que hi ha diferents "models de país". En aquest sentit, després dels acords de govern entre PP i Vox a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, en els quals el PP ha acceptat l'entrada dels ultres en els executius autonòmics i algunes de les seves exigències més radicals com la prioritat nacional, Moncloa vol jugar la basa del "sentit comú".

Davant les estridències de Vox i l'assimilació de les mateixes per part del PP, els socialistes contraposen una "agenda del sentit comú", una picada d'ullet a l'electorat que no tolera les fanfarronades de la ultradreta. D'aquesta manera, Sánchez s'expressava en el seu balanç de l'acció del Govern d'aquest dimarts per referir-se als avenços econòmics i socials de la seva etapa al capdavant del Consell de Ministres.

Així, el president del Govern, en relació amb els incendis que ja han arrasat en el que va d'any més de 170.000 hectàrees a l'Estat, i també amb el canvi climàtic, contraposava el "sentit comú" davant del negacionisme, una de les característiques polítiques que defineixen el partit de Santiago Abascal. La campanya està a punt d'arrencar oficiosament —si no ho ha fet ja— i la Moncloa aspira a ser l'opció del "sentit comú" enfront de les dretes.