Sánchez busca cohesionar el bloc progressista al voltant del 'No a la guerra' de cara a la recta final de la legislatura

"La postura d'Espanya es resumeix en No a la guerra". Pedro Sánchez obria la jornada amb una declaració institucional des del Palau de la Moncloa en la qual marcava la posició espanyola pel que fa al conflicte desencadenat a l'Orient Mitjà després de l'atac il·legal dels Estats Units i Israel a l'Iran. També responia, veladament, a les amenaces de Donald Trump de "tancar" l'activitat comercial entre els Estados Unidos i Espanya, una vegada que l'exèrcit nord-americà no podrà usar les bases de Rota i Morón per projectar atacs a Teheran.

Arrencava així una llarga jornada a Moncloa, durant la qual Sánchez es va posar en contacte amb altres líders internacionals per explicar la posició espanyola. Així, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, mostrava la seva solidaritat amb l'espanyol. La Comissió Europea també feia el mateix, assegurant que està disposada a actuar per salvaguardar els interessos de la UE després de les amenaces de Trump a Espanya. El president del Consell Europeu, António Costa, també mostrava el suport a Sánchez i assegurava el seu compromís amb els principis del dret internacional. Les adhesions de l'àmbit europeu a la postura de Sánchez es van anar succeint al llarg del dia.

Encara que el president del Govern espanyol es va bolcar en el flanc internacional, els posicionaments de les diferents forces polítiques progressistes de l'Estat es van anar succeint durant aquest dimecres, amb diferents matisos i intensitats. El No a la guerra sedueix en general a una esquerra que es va mobilitzar fa ja més de dues dècades sota aquest lema en contra de la invasió de l'Iraq per part de l'exèrcit nord-americà sota el mandat de George W. Bush, i amb el suport dels governs espanyol i britànic de José María Aznar i Tony Blair. Sánchez, en el seu enfrontament amb Trump, aconsegueix cohesionar un bloc progressista que es declara pacifista i que avorreix el president nord-americà, tal com reflecteixen diferents sondejos dels últims mesos.

Les sensacions a la Moncloa són bones, creuen que ha estat un moviment polític intel·ligent, malgrat que no es coneix encara l'abast de les amenaces de Trump i les conseqüències que poden tenir per a l'economia espanyola. "Estem fent el correcte. Sabíem que molta més gent se sumaria a la nostra posició amb el temps, conforme es vegi més clar que la nostra postura és l'assenyada i l'adequada", consideren fonts de Moncloa, al mateix temps que mostren cautela per la incertesa dels futurs esdeveniments. Certament les adhesions han arribat de dins i fora de les fronteres espanyoles.

Aquestes mateixes fonts mostren "orgull de país" i "la convicció que Espanya és un país de valors que aposta per la pau". A la Moncloa veurien amb bons ulls que el crit del No a la guerra traspassi les parets del teatre polític i arribi als carrers com va passar l'any 2003. A la Moncloa veuen en la confrontació amb la guerra de Trump un motiu de cohesió del bloc progressista.

Fins al moment, no hi ha previstes mobilitzacions socials contra la nova guerra a l'Orient Mitjà, però sí mostres de suport d'actors socials. "La UE és un dels principals objectius a batre per part de Trump. O reforcem la nostra autonomia en els espais crítics de l'economia, l'energia, o la seguretat, o serem una zona inestable, més pobra, i sotmesa. Estar amb Trump és traïció", ha valorat Unai Sordo, secretari general de CCOO a les xarxes socials.

Precisament, els sindicats mantindran aquest dijous una reunió al Ministeri de Treball amb la vicepresidenta Yolanda Díaz. En ella s'hi abordaran mesures de protecció per a treballadors i empreses davant les possibles conseqüències econòmiques de la guerra a Orient Mitjà. Fonts de Treball expliquen que la intenció és aconseguir acords com es va fer en altres moments excepcionals, com quan va esclatar la guerra entre Rússia i Ucraïna.

El tancament de files entorn de la postura expressada per Sánchez en el matí d'aquest dijous ha estat total entre els ministres socialistes del Govern. També entre dirigents del PSOE. L'altra pota del Govern, la dels partits que integren la coalició Sumar, també ha mostrat satisfacció per l'aposta pel No a la guerra del president. "Espanya és un país sobirà i de pau. Les paraules importen, quan diem que és un país sobirà és que tenim la legitimitat per decidir sobre les nostres vides, polítiques i drets", assegurava Yolanda Díaz.

“Avorrim la guerra, la violència, i avantposem la protecció, el multilateralisme i la protecció social de la nostra gent”, assegurava el ministre de Drets Socials i Agenda 2030 Pablo Bustinduy. “Som el govern del No a la guerra, el govern d'una responsabilitat històrica enfront de les amenaces de la pau mundial”, declarava la responsable de la cartera de Sanitat, Mónica García.

Els aliats parlamentaris del Govern estatal també han donat suport a la posició contrària a la guerra. "El moviment obrer sempre ha tingut com a bandera l'oposició a la guerra, i ara és absolutament necessari omplir aquest espai. A Euskal Herria l'aposta contra la pau i la guerra ha de ser molt clara, molt ferma, molt determinada", afirmava Arnaldo Otegi, coordinador general d'EH Bildu.

Des d'ERC, asseguren que "el No a la guerra està molt bé", però demanen més: "Es tancaran les bases? Es comerciarà més amb la Xina i menys amb els Estats Units? S'intervindran els preus de la gasolina, dels aliments i de tot allò que s'encareixi per la guerra? Són preguntes que s'han de respondre si volen anar més enllà de la pancarta", assenyalen des del grup liderat per Gabriel Rufián

A Podem, com és habitual, es van mostrar crítics amb la decisió del Govern. La secretària general de la formació morada, Ione Belarra compareixia al Congrés i valorava que el No a la guerra és tancar immediatament les bases de Rota i Morón i destinar els diners del rearmament a escoles i hospitals". Davant aquesta declaració, Carlos Cuerpo, ministre socialista d'Economia, assegurava que les bases de Rota i Morón entren dins de l'acord "del marc dels aliats".