Rota i Morón no són 'guantánamos': Espanya conserva la sobirania final sobre les dues bases

Tant José Manuel Albares, ministre d'Exteriors, com Margarita Robles, ministra de Defensa, han estat dràstics aquest dilluns. "No s'utilitzaran les bases de sobirania espanyola per a res que no estigui dins del conveni amb els EUA i la Carta de Nacions Unides... Les bases no s'estan utilitzant per a aquesta operació militar", resolia Albares al programa Mañaneros en referència a l'atac perpetrat a l'Iran per part del país de Donald Trump i Israel. La seqüència ha acabat amb 15 avions cisterna dels EUA abandonant les bases de Rota i Morón.

Tal com explica a Público Pablo del Amo, investigador i autor de La Defensa Española: ¿Entre la complacencia y la debilidad? (Los libros de la Catarata, 2025), aquest tipus d'aeronaus nord-americanes que han marxat d'Espanya són importants per al “bombardeig de territoris com l'Iran perquè tenen la funció de reabastir els caces durant el vol”. Per tant, són material absolutament sensible en un context com el desencadenat en els últims dies. 

Fonts del Govern estatal, tal i com manifesten també en conversa amb aquest mitjà, no tenen dubtes sobre el moviment dels EUA: “Tots entenem que han mogut els avions precisament per poder-los usar”. Amb això, deixen clar que no haguessin pogut fer el mateix des de les bases espanyoles.

Però, no té EUA sobirania sobre les bases a nivell operacional? No pot fer ús de Rota i Morón d'acord amb els seus interessos? Què hauria passat si Espanya no s'hagués pronunciat en contra d'usar sòl espanyol per participar en els atacs? Diverses preguntes i totes tenen una resposta.

Quina sobirania tenen Espanya i els EUA sobre les bases?

Aquest és el primer gran interrogant. En l'article 24 del conveni que van firmar Espanya i els EUA el 1988 per col·laborar en l'àmbit de la defensa s'especifica que "les parts reafirmen que" l'acord en qüestió "ha estat concertat reconeixent la plena sobirania i control d'Espanya sobre el seu territori i espai aeri". Del Amo recorda que "no estem parlant d'un Guantánamo (Cuba), on els EUA tenen molt més poder". En el cas de Rota i Morón, es dona un cas de "cosobirania", però l'última paraula la té sempre Espanya. No s'ha de perdre de vista tampoc que la situació de Rota i Morón l'empara OTAN i que tot funciona per consens.

Kilian Wirthwein, professor de geopolítica a l'American College of the Mediterranean i també a la Universitat Carlos III de Madrid, ho resumeix així: “EUA disposa de drets d'ús de les bases de Rota i Morón en virtut del Conveni bilateral de 1988 i les seves actualitzacions, però no té control sobirà sobre les instal·lacions. El marc jurídic és clar: el territori i la jurisdicció són espanyols".

Gest de bona voluntat o obligació?

El territori i la jurisdicció són espanyols, però existeix legalment alguna escletxa perquè EUA pogués haver utilitzat les bases espanyoles per atacar a un país tercer? Dit d'una altra manera: després que el Govern espanyol marqués la seva posició, la retirada dels avions cisterna nord-americans era una obligació o ha tingut el país nord-americà un gest de bona voluntat per no generar confrontació amb Espanya?

"Si el Govern espanyol no autoritza l'ús de les bases per a una operació ofensiva concreta", apunta Wirthwein, "els EUA no les poden utilitzar per a aquesta finalitat". Per tant, en aquest context "la retirada no s'ha d'interpretar com un gest polític, sinó com l'aplicació de l'acord vigent entre els dos països".

En la mateixa línia, les fonts governamentals consultades afegeixen que "el conveni que van signar els EUA i Espanya no permet participar en conflictes internacionals no avalats". Del Amo completa: "Només Espanya pot decidir per a què es fan servir les bases, sobretot si és per atacar un país tercer". Però aquesta és una resposta que obre la porta a una altra pregunta: si el Govern espanyol no s'hagués pronunciat en contra, EUA hauria tingut via lliure per usar les bases de Rota i Morón?

¿Els EUA haurien tingut via lliure?

"No existeix una cosa semblant a una autorització automàtica", resol Wirthwein: "En operacions sensibles contra un tercer Estat, l'habitual és que existeixi coordinació i suport polític explícit". De tota manera, sí que hi ha un petit matís." L'absència d'oposició facilita l'ús ", observa el professor. Per tant, els gestos clars en públic —i s'entén que també en privat per les vies oficials— d'Albares i Robles tenen una importància específica. Desterren els dubtes.

En qualsevol cas, Wirthwein aclareix que la falta de contundència en el posicionament tampoc substituiria "formalment una decisió política clara". La conclusió, per tant, és que no: els EUA no podrien haver usat les bases espanyoles per atacar l'Iran sense que España ho explicités. És cert, amb tot, que les declaracions dels representants de l'executiu que lidera Pedro Sánchez han estat taxatives i han evitat suspicàcies. La cadena d'esdeveniments és reveladora. No ha estat fins que els ministres espanyols s'han pronunciat que els avions dels EUA han abandonat el territori espanyol.