El repte electoral més difícil d'Ada Colau: amb les enquestes en contra i malestar al partit

"Crec que és bo no continuar a les institucions per inèrcia". La frase és d'Ada Colau i la va pronunciar en el seu discurs de comiat com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest diumenge farà exactament dos anys de l'adeu al consistori que va governar entre 2015 i 2023, un pas al costat que semblava no tenir camí de retorn a curt termini, perquè Colau desitjava construir una etapa de menys exposició pública, encara que no li faltessin propostes polítiques per continuar en primera línia.

Va dir Colau aquell 25 d'octubre del 2024 que marxava orgullosa de l'obra de govern desplegada a Barcelona i va afirmar que la principal decepció de l'etapa com a alcaldessa era la conducta de les "elits" de la ciutat, que sempre va descriure com a obstruccionista. El context polític a Espanya, fins i tot el desig de canvi que expressen precisament algunes d'aquestes "elits", ha accelerat la tornada de Colau. Un moviment que va negar en públic i en privat fins al dia que es va postular com a candidata de l'esquerra alternativa. Certament, no torna per inèrcia. Sí que torna amb la voluntat d'impedir una majoria de dretes, tasca que no s'intueix senzilla després de la construcció costosa i inacabada del Front Ampli, amb febles perspectives demoscòpiques, també a Catalunya.

Candidata per Barcelona a les eleccions generals del 29-N, Colau va arrufar el nas quan va certificar que Gabriel Rufián havia arribat a un pacte amb la direcció ERC que incloïa un acord de col·laboració amb Podem. Sense conèixer els plans de Rufián, l'exalcaldessa havia convidat el portaveu republicà a exercir un rol de lideratge en l'aliança de les esquerres espanyoles, fins al punt d'insinuar un pas al costat i reconsiderar l'elecció de Front Ampli com a marca, paraules que van generar incomoditat als Comuns. De forma paradoxal, pocs minuts després que les pronunciés, els canals oficials del partit difonien la marca escollida i el logo de campanya. Fonts coneixedores del debat en aquest espai polític adverteixen que l'autonomia discursiva de la candidata aquells dies va ser rebuda amb perplexitat.

Havia quedat clar que la prioritat de Rufián era tancar una entesa amb Oriol Junqueras que també impliqués Podem i que li permetés, a la pràctica, formar tàndem electoral amb Irene Montero. Un ticket que s'estrena aquest dissabte amb míting a Nou Barris de Barcelona. El pacte amb la formació morada també beneficiava la direcció d'ERC, perquè desgastava els Comuns, adversari en la pugna pel vot progressista a Catalunya. L'operació va deixar en fora de joc Colau -que també havia defensat la presència de Podem al Front Ampli- i va dinamitar una coalició àmplia de les esquerres.

Els Comuns, desgastats en les enquestes

El revés va ser dur. El desig de Colau d'una candidatura unitària havia embarrancat i, a més, enfosquia les aspiracions electorals de la coalició. Així ho pronostica l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -el CIS català- que dibuixa una patacada dels Comuns. Tot i que el treball de camp era previ a la confecció de les llistes electorals, l'enquesta atribueix una regressió de la formació de Colau de 7 a 2-3 escons mentre concedeix a ERC un creixement de 7 a 10-11 diputats. Rufián només es veu superat pel PSC, que segons el sondeig guanyaria les eleccions generals a Catalunya amb 19 escons, els mateixos que va aconseguir el 2023 i que van permetre impulsar Pedro Sánchez.

La preocupació interna s'ha traduït en malestar aquesta setmana. Tot i que Colau sempre va rebre tot el suport del partit per ser candidata -quan va acceptar el repte no hi va haver discussió als Comuns-, la confecció de les llistes ha deixat ferides a la formació. La votació al consell nacional d'aquest dimecres per validar les candidatures -amb Ernest Urtasun de número 2 i l'absència destacada de l'actual diputada Aina Vidal, cap de llista el 2023- va certificar la incomoditat al partit. La proposta de la direcció es va avalar amb un 31% de vots en contra -un càstig rellevant- i el debat al consell nacional va ser viu. Encara que Vidal va difondre un missatge conciliador a les xarxes i s'implicarà en la campanya de les generals, la decisió que no repeteixi ha tingut detractors.

El repte electoral de Colau és majúscul, probablement el més complex des de la seva entrada en la política institucional. El 2015 va guanyar les eleccions municipals a Barcelona contra pronòstic, però en campanya ja s'entreveia que el projecte encapçalat per activistes amb la suma d'exdirigents de l'extinta Iniciativa per Catalunya (ICV) podia discutir l'alcaldia a Xavier Trias (CiU). El 2019 va serrar les dents per revalidar el càrrec, encara que va necessitar els vots de Manuel Valls per ser elegida després d'igualar en els comicis amb Ernest Maragall (ERC). Fins i tot el 2023, en una contesa agra i tancada amb derrota enfront de Jaume Collboni (PSC), la muntanya era menys empinada que aquest 29N. La candidata de l'esquerra alternativa es prepara per a l'esprint electoral més exigent de la seva carrera.