Entrevista a Ferran Pedret"El PSC és l'únic capaç d'articular una majoria progressista, un front democràtic davant l'extrema dreta i un front catalanista"

Ferran Pedret (1979) és president del grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar. És llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya des del 2012. Militant del PSC des de gairebé fa 30 anys, va ser primer secretari de la Mesa del Parlament entre 2021 i 2024. Des de l'agost de 2024, és president del grup al Parlament.

Atén a Públic hores més tard de la compareixença de Salvador Illa al Parlament de Catalunya per respondre als errors en les proves PISA i just després que passar per l’última sessió de ponència de la Llei de Memòria Democràtica, que deixa molt encarada la norma per a la seva aprovació en un futur ple de l’hemicicle.

En la valoració del segon any de mandat de Salvador Illa, l'oposició va considerar que el president havia estat autocomplaent. Creu que s'han assolit els objectius que s'havia marcat el partit durant aquest mig mandat?

Entenc que es pugui formular la crítica, però no la comparteixo. El que vaig veure és un president que sap quins són els problemes del país i no els nega. Mai s'assoleixen al 100% els objectius, però s’estan assolint notablement els proposats. Volíem desfer un cert bloqueig a l'hora de prendre decisions que s'havia produït en els darrers anys i ara s’han recuperat carpetes que probablement s'haurien d'haver tocat fa temps.

És gairebé impossible trobar un àmbit d'actuació del Govern on no s’estiguin posant en marxa moltes coses alhora

Calia donar un impuls a les renovables, a les infraestructures, a les tecnologies de la informació, i s'està fent. És gairebé impossible trobar un àmbit d'actuació del Govern on no s’estiguin posant en marxa moltes coses alhora. Això a vegades aixeca polseguera, però és un govern absolutament decidit a què no ens passin els trens per davant, sinó a prendre decisions i a mobilitzar totes les energies públiques i privades perquè el país faci un salt endavant.

També amb mirada a l'horitzó. 10 anys és un termini de planificació relativament curt, no em sembla criticable. Correspon al Govern dirigir estratègicament cap on va el país en terreny social, econòmic, industrial, etc. El que passa és que el president ho va fer des d'una convicció esperançada. Hi ha algunes forces a l'oposició molt temptades de fer un relat catastrofista. És gairebé l'obligació d'un govern expressar la confiança en el potencial del país. Un president que hagués sortit a flagel·lar-se pels seus reptes, fos del color que fos, no estaria en condicions de liderar. No crec que fos autocomplaença, sinó voluntat de mobilitzar les energies del país.

El Govern ha fet diversos anuncis on la solució es planteja molt a llarg termini. Passa amb la climatització de les aules, que es parla del 2031 o amb la solució del servei de Rodalies, per posar dos exemples. Creu que la gent entén aquests terminis?

Empatitzo perfectament amb qui pensi que això cal fer-ho més ràpid. Ara bé, fa uns quants anys que als estius fa calor. Ara el Govern ha dit que climatitzarà tots els centres educatius, estem parlant d'uns 2.500 centres. L'import per fer aquesta inversió és molt significatiu, són uns 2.500 milions d'euros. És normal que la implementació sigui progressiva. També hi ha d'haver prou instal·ladors per fer-ho. Quan parlem de climatitzar escoles no estem parlant de posar un split d'aire condicionat només, en molts centres implicarà fer obra, perquè tenim un parc d’escoles molt envellit, i a més això va acompanyat de la instal·lació de plaques fotovoltaiques per-ho més sostenible. Si el govern troba la fórmula per fer-ho més ràpid, ho farà més de pressa. Però es tracta de no generar expectatives poc realistes a la gent.

Amb Rodalies passa una mica el mateix. En el seu primer quinquenni d'aplicació, per primer cop en molt de temps, les inversions previstes en Rodalies s'estan executant en un percentatge alt, un 77% del planificat. Hi ha moltes obres simultànies, algunes de gran envergadura com el desdoblament de l’R3 o l'eix mediterrani, que hauria de culminar-se a finals del 2027. Entenc que es vulgui que tot s'acabi i vagi més de pressa, però s’hi està treballant i invertint com mai i esperem que, a poc a poc, els resultats es vegin als diferents serveis.

Aquesta setmana, l'oposició en bloc va demanar la dimissió de la consellera d’Educació, Esther Niubó. Què creu que ha de fer per recuperar la confiança dels partits i afrontar les negociacions pel pacte de país en educació?

Crec que el que cal és el que s’ha començat a fer, un diàleg obert amb tots els actors implicats en el món educatiu. La consellera es va veure amb les persones que integren la Comissió Promotora de la ILP per la inversió del 6% del PIB català en educació, es va reunir amb el Consell de l'Educació de Catalunya, i ha de continuar veient-se amb altres actors del món educatiu.

L’acord de país en educació no és un diagnòstic, vol arribar a conclusions d'aplicació immediata

El debat que vol encetar el president de la Generalitat i al qual ha convidat els grups parlamentaris és un debat que no pretén esgotar tot el que es pot dir sobre educació. La importància que té és que es fa en un moment en què tothom coincideix a què cal fer alguna cosa. Intenta ser un debat formal amb procediments i calendari per tal de garantir que aquelles conclusions a què s’hi arribi siguin d'aplicació immediata, amb independència que l'impacte que hagin de tenir les conclusions es noti al llarg del temps. No es vol que sigui un procés de diagnòstic més, que ja en tenim diversos.

Ara a Educació hi ha dues carpetes. Per una banda, aquest diàleg -amb societat i partits- per fer un acord de país, i, per altra banda, les negociacions amb els sindicats. Com es farà perquè no es trepitgin els temes?

Efectivament, són dues coses diferents i, per tant, crec que poden avançar en paral·lel. Hi ha una sèrie de reivindicacions des del punt de vista sindical que tenen a veure amb qüestions retributives, de condicions de treball, d'horaris, d'estabilitat, etcètera, que tenen el seu lloc de discussió propi, com són les meses sectorials. Tot i que, evidentment, els debats permeen d'una manera o una altra, perquè els mateixos docents, en les seves mobilitzacions, han dit que també volen parlar del model i de com es desenvolupa i, per tant, òbviament, com a actors que són del món educatiu, de l'àmbit educatiu, se'ls ha de tenir en compte i escoltar en el debat que vol impulsar el president i que reuneix també als grups parlamentaris.

La negociació amb els sindicats es pot reactivar?

L'últim que sé és que els sindicats han acordat noves mobilitzacions, sense concretar dates. La posició del Govern, manifestada des d'abans de l'estiu, és que està aplicant els acords i preacords que va assolir amb diferents organitzacions sindicals. Ha començat a incorporar 1.800 professionals més, 400 persones per la inclusiva, reforços en personal administratiu, reducció de ràtios i reducció de les carreres burocràtiques. Hem de buscar la manera de poder reprendre el diàleg social, de manera que tothom pugui tenir un horitzó raonable de satisfer les seves necessitats i demandes.

Aquesta setmana el cap de la Comissaria General d'Informació, Carles Hernández, va defensar que la presència dels dos agents dels Mossos a l’assemblea educativa no es pot considerar una infiltració. Com valora l’afirmació?

Ens quedem amb el que va afirmar la consellera Parlon en el seu dia. -La consellera va reconèixer l'error i demanar disculpes als col·lectius-

En quin punt es troba la llei per limitar les compres especulatives d'habitatge després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que la qüestionava?

El Govern està estudiant el dictamen i dialogant amb els grups parlamentaris, especialment amb els Comuns. Esperem tenir una solució acordada que doni compliment als acords que mantenim amb els Comuns i amb altres formacions polítiques, com Esquerra Republicana.

Salvador Illa va anunciar la construcció de 50.000 pisos de públics fins a 2030. Quants se n’ha fet?

No tinc el dia a dia de quants n'hi ha de promoguts, construïts, etcètera, però sempre hi ha una bretxa entre l'inici de la promoció i el moment en què es poden entregar les claus. Es tarda un terme mitjà de dos anys des que es comencen les obres, abans s’ha de redactar el projecte i aprovar la licitació de les obres. De fet, és una de les coses que es vol reduir. Una de les iniciatives del conseller [de la Presidència, Albert] Dalmau és reduir a la meitat el temps que es tarda entre el moment en què disposes d'un solar en condicions d'acollir una construcció i el moment en què entregues les claus.

Una altra mesura en habitatge que potser no té prou publicitat, en el sentit que no prou gent que se'n pot beneficiar n'és conscient, són els préstecs d’emancipació. Faciliten a persones de determinada edat i amb determinades condicions un interès zero de l'entrada del pis, per tornar-lo quan hagin acabat de pagar tota la hipoteca. Això sí, aquell pis quedarà per sempre com un habitatge de protecció oficial. Des del punt de vista de la Generalitat, el cost és només a una fracció del que val construir-lo, perquè el cost és el de l'entrada del pis.

Un dels acords entre ERC i Illa per la investidura va ser aconseguir un traspàs a Catalunya de la recaptació del 100% de l'IRPF. Heu tingut converses per saber quina és la posició sobre això de l'actual ministre d'Hisenda, Arcadi España?

No tinc notícies d'això. S’ha avançat al Congrés en la qüestió del nou model de finançament i és previsible que hi hagi alguna votació aquesta tardor al respecte.

Que Junts voti a favor del nou model de finançament no els impedeix continuar mantenint la posició per un concert econòmic

Creu que hi ha opció d’arribar a un acord amb Junts per aprovar el nou model de finançament al Congrés? El retorn de Puigdemont a Catalunya en podria facilitar l’aprovació?

Esperem de Junts que voti el nou model de finançament amb independència de qualsevol altra consideració. El nou model de finançament és just, equilibrat i comporta 4.700 milions d’euros més per a Catalunya. Amb independència que reivindiqui un concert econòmic, ningú entendrà que desaprofiti l'ocasió per finançar millor Catalunya i els seus serveis públics. De la mateixa manera no s’entendria un vot en contra de la quitança d'una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Alleugerir les càrregues de la Generalitat de Catalunya permet finançar millor els serveis públics i espero de Junts i de qualsevol formació política que hi donin suport. Fer això no els impedeix continuar mantenint la posició que vulguin respecte al model definitiu.

Com valora la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’amnistia?

Celebrarem que es faci efectiva la llei. Ha tingut un efecte netament positiu sobre la convivència a Catalunya i esperem que les persones que encara són fora del país puguin tornar i exercir clarament els drets que van quedar restablerts amb l'aprovació de la llei d'amnistia.

Les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pronostiquen un auge d’Aliança Catalana. Es pot treure algun aprenentatge del que ha passat a Alemanya?

Allà on l'extrema dreta té més dificultats per créixer és on la taxa d’afiliació sindical és més alta i on hi ha més vida comunitària

Calen bones polítiques públiques i enfortir el caràcter social de l'Estat, enfortir els serveis públics, millorar-los i eixamplar-los. Cal, a més, enfortir també el teixit social. Allà on l'extrema dreta té més dificultats per créixer és on la taxa d’afiliació sindical és més alta. Ho va demostrar un estudi anterior a les eleccions federals recents. On els sindicats són més forts i tenen més penetració i afiliació, l'extrema dreta creix menys. Això és extrapolable al conjunt del teixit social. On hi ha més vida comunitària, teixit associatiu, associacions veïnals i culturals, és més difícil que entri el discurs de l'odi i és més difícil deshumanitzar i convertir l’altre en un monstre. A la vegada que tenim tota la calma i tota la moderació en les formes, tenim tota la determinació en què no es revisquin els errors del passat.

Una part dels nostres suports electorals de 2024 volien generar un canvi de cicle polític a Catalunya i potser han considerat que això ja s’ha assolit

Ha avançat que la Llei de Memòria Democràtica catalana es podria aprovar properarment. Quin avenç comportaria?

Catalunya porta pràcticament 14 anys intentant fer una nova Llei de Memòria Democràtica. Per diferents vicissituds de les legislatures catalanes no ha estat possible. Ara, tot indica que podrem aprovar aquesta llei, molt esperada pel moviment memorialista, en un moment en què la memòria democràtica està sota setge als llocs on governa la dreta i l'extrema dreta i també és qüestionada fora d’Espanya. Hi ha un revisionisme històric sobre el període dels anys 30 i 40 enorme al conjunt d'Europa, i en fi, i les forces reaccionàries fan el que poden per relativitzar el que va suposar el feixisme, el nazisme, etcètera. Creiem que seria un molt bon missatge del Parlament de Catalunya.

Les enquestes també relaten un cert desgast del partit, una baixada entre 4 i 6 diputats. Com ho valoren i a què es deu?

És una foto d'un moment determinat. La mateixa acció de govern acostuma a portar aparellada que hi hagi decisions que potser no es comparteixen. També, una part dels nostres suports electorals el 2024 volien generar un canvi de cicle polític a Catalunya, i potser han considerat que això ja s’ha assolit. Creiem que el PSC està en una bona situació estratègica perquè és l'única força política capaç d'articular alhora una majoria progressista, un front democràtic davant les extremes dretes i un front catalanista. Confiem a mobilitzar el vot progressista i vot democràtic en unes eleccions.