La "preocupació" dels Mossos per les noves convocatòries de Blocus: "Al darrere no hi cap organització estructurada"

La consellera d’Interior, Núria Parlon, i la comissària en cap dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà, han comparegut aquest dimecres al Parlament per explicar com avança la investigació sobre Blocus, l’etiqueta sota la qual es van convocar per xarxes socials els aldarulls del 24 d’octubre al centre de Barcelona. La compareixença ha arribat a les portes d’un cap de setmana marcat per una nova crida a sortir al carrer, aquest dissabte dia 31, data que coincideix també amb la celebració de la Castanyada. 

Catà ha assegurat que "preocupa", la convocatòria de dissabte, on els missatges als grups de missatgeria advoquen per utilitzar disfresses pròpies de Halloween per provocar els actes de pillatge i violents. "Malauradament ens haurem d’enfrontar a un episodi semblant", ha admès la consellera d’Interior, Núria Parlon, "però estem preparats per donar la millor resposta".

La compareixença, que s'ha fet a la Comissió d'Interior i Seguretat Pública del Parlament, ha desmuntat alguns dels arguments que PP i Vox han emprat per vincular els grups violents amb el PSOE i amb l'esquerra. Catà ha informat que les investigacions han evidenciat que al darrere de la convocatòria de Barcelona "no hi havia cap organització ni cap moviment social estructurat, sinó perfils anònims". Per contra, tant populars com Vox havien aprofitat tota aquesta setmana per relacionar el vincle entre els grups violents amb l’esquerra política i social.

El líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, en un acte de campanya aquest dimarts, deixava anar que "el que no poden guanyar ho volen trencar: el carrer, les urnes, la convivència", sense aportar cap prova. El líder del PP s’havia desplaçat aquest dimecres al centre de Barcelona en un acte en solidaritat amb el comerços afectats pels aldarulls que finalment s’ha cancel·lat per la tragèdia ferroviària a Toledo. Vox, més directe, assumeix que els fets de Barcelona o Bilbao són fruït de "la guerrilla de carrer de Pedro Sánchez".

Res a veure doncs, amb les conclusions de la comissària en cap dels Mossos, que aquest dimecres per la tarda confirmava que les convocatòries tant de Barcelona com de Girona o Granollers "no tenen cap estructura al darrere", i que tampoc "no es va detectar cap vincle amb l’extremisme violent ni amb cap dels grups que segueix habitualment la Comissaria d’Informació". Tot i així, el director general de la policia, Ferran López, ha admès que "encara estan investigant i que no s’està en condicions de donar resposta a la pregunta de qui hi ha al darrera de les convocatòries".  

De fet, en un moment àlgid de les respostes als diputats, la consellera Parlon ha assegurat, dirigint-se al diputat de la CUP, Xavier Pellicer, que a la compareixença "nosaltres no podem dir, a tall individual, el que pensem" sobre qui hi ha darrere dels fets, "però li garanteixo que arribarem fins al final" de la investigació. Parlon també ha reclamat al diputat de Vox, Macián de Greef, "no fer seure pel color de la pell o per la procedència al banc dels acusats, perquè això té un nom", i ha avançat que no té problema amb fer públiques les nacionalitats dels 132 detinguts durant els aldarulls.

La consellera Núria Parlon ha advertit que els aldarulls del dissabte 24 d’octubre plantegen un escenari "nou i anòmal" respecte a les mobilitzacions que hi ha hagut a Catalunya, que majoritàriament són pacífiques i que "reivindiquen drets". Per aquest motiu, els Mossos d'Esquadra estan treballant en coordinació amb l’organisme estatal del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) per bloquejar o tancar els canals de missatgeria a través dels quals s’incita a dur a terme actes de violència i vandalisme. De fet, Telegram ja ha bloquejat dos grups, BLOCUS-BCN i BLOCUS-BCN2, que comptaven amb milers de membres.

Prevenir la propera convocatòria del 31 d’octubre

Catà ha informat de quina manera actuen els Mossos per prevenir les properes convocatòries. La feina policial és "detectar quins missatges passen de ser una simple crida a una amenaça real". La comissària en cap dels Mossos destaca que un indicador rellevant és quan un grup de missatgeria passa de centenars a milers d’usuaris en poques hores, així com també "si hi ha una crida específica a la violència". Aquest creixement exponencial en poc temps comporta un repte en aquest tipus de convocatòries, perquè, tot i que Catà ha confirmat la col·laboració amb plataformes com Tiktok, Instagram o Telegram, la resposta "no és immediata", i el tancament dels grups pot comportar "més o menys dies", depenent de cada plataforma. A més, la comissària en cap també ha admès que "la identificació de qui hi ha al darrera arriba més tard". 

Catà ha remarcat que la participació de menors d’edat és un tret diferencial "que planteja interrogants de rellevància social, educativa i comunitària". Parlon ha recordat que els fets del dissabte 24 es van saldar també 14 Mossos ferits, i que a la convocatòria del proper dissabte, els missatges van principalment dirigits a "saquejos, robatoris i vandalització d’espais públics". Per això, Interior està treballant també en base als perfils de les persones detingudes, per tal d'establir patrons futurs, així com també amb la Fiscalia, que és l'encarregada dels procediments amb els 89 menors detinguts el passat dissabte.

Davant de cada nova convocatòria, els Mossos despleguen un dispositiu per identificar els joves que s’hi apropen i que puguin tenir un perfil compatible. Ho van fer diumenge a Granollers, Girona i Mataró, i dimarts a la plaça Espanya de Barcelona, on els agents van identificar una seixantena de persones.