La política de la crueltat: les dretes espremen el patiment aliè en la seva cursa cap al 29-N

"Por li tenies tu a un esquinç". El PP d'Alberto Núñez Feijóo va iniciar amb aquest tuit la cursa cap a les eleccions del 29-N. El destinatari era el ministre Óscar Puente, que havia fet broma –prèviament- amb la "por" dels populars a la cita amb les urnes. El tuit anava acompanyat d'un vídeo de l'abril del 2023. Puente plorava a terra i cridava de dolor. El llavors alcalde de Valladolid acabava de trencar-se el quàdriceps dret durant una visita a les obres dels ascensors de Parquesol. La seqüència –36 segons, gravats d'amagat- va circular llavors per canals de Telegram de l'esfera ultra i a través del canal de propaganda de Javier Negre, EdaTV. El PP va recuperar les imatges catorze hores després que Pedro Sánchez anunciés l'avançament electoral i la dissolució de les Corts.

El PSOE va respondre acusant els populars de "miserables" per la difusió d'unes imatges que, després de la seva primera setmana a X, abans Twitter, acumulaven sis milions de visualitzacions. "L'ús de la crueltat com a eina política funciona en democràcies buidades i amb promeses esgotades, una sensació que ara -d'alguna manera- tenim a Espanya. La crueltat connecta de ple amb la frustració i necessita un lideratge venjador i un algoritme capaç de potenciar els comportaments agressius i extrems. Aquest còctel d'elements genera una mena de cicle en què tots acabem atrapats, no només els que participen activament de l'insult, la bronca i la deshumanització", deixa anar Martín Szulman, sociòleg i autor de La era de la crueldad: el discurso político contra la política (siglo XXI Editores).

El secretari general del partit i número dos de Feijóo, Miguel Tellado, va retuitejar dies després un missatge en el qual es felicitava el "veterinari" que havia realitzat la intervenció quirúrgica del ministre de Transports. Óscar Puente no va ser l'únic blanc d'aquesta setmana per a Gènova 13. Noves Generacions, les joventuts del PP, va difondre una publicació en què es mofava de les fortes pluges que van sorprendre aquest dimarts els que fa gairebé dues setmanes que acampen a la Puerta del Sol. "Per primera vegada en dies es dutxen", van tuitejar des del compte oficial. "Si els perroflas no van a la dutxa, la dutxa va als perroflas", van trivialitzar des de NNGG de la Comunitat de Madrid. El mateix to va utilitzar en els seus qualificatius l'exdiputat de Vox Javier Ortega Smith.

"Aquest tipus de pràctiques són un símptoma de la pèrdua d'empatia i interès moral cap a aquells a qui deixem de veure principalment com a persones per passar a entendre'ls o percebre'ls com a membres d'un exogrup, el dels adversaris polítics. El més perillós són les conseqüències que pot tenir la deshumanització de l'altre . La convivència es dificulta i l'ambient es torna menys habitable", reconeix Raúl Piñuela Sánchez, professor de Psicologia Social a la Universidad Complutense de Madrid (UCM). Quins efectes té a nivell polític i social aquesta normalització de la crueltat? Com repercuteix sobre una polarització cada vegada més instal·lada a Espanya?

La indiferència davant el dolor de l'altre

Rita Segato va ser la primera a utilitzar el concepte de les "pedagogies de la crueltat" per referir-se a les pràctiques que acostumen a tractar "el viu i la seva vitalitat" com una cosa, reduint l'empatia i normalitzant la indiferència davant el patiment aliè. L'escriptora i activista argentina posa el focus en el capitalisme contemporani i la necessitat dels ciutadans de no sentir-se interpel·lats per l'explotació o la violència. El concepte té més d'una dècada, però ha tornat a cobrar protagonisme arran de la difusió del vídeo d'Óscar Puente. El ministre pateix i crida de dolor mentre un individu el grava d'amagat, per després difondre les imatges i ridiculitzar la seva agonia. Els experts consultats per aquest mitjà critiquen el fet que el partit líder de l'oposició hagi aprofundit ara en aquestes "pedagogies de la crueltat".

"El PP utilitza la vulnerabilitat física de l'adversari com a objecte de burla , una condició que ens porta a distingir entre la violència verbal i la crueltat. La violència verbal pot atacar durament les idees, les actuacions i fins i tot a les persones que les promouen. La crueltat introdueix alguna cosa més: converteix el dolor, la vulnerabilitat i la humiliació de l'altre en un espectacle del qual obtenir rendiment polític", explica Luisa Martín Rojo, catedràtica de Lingüística General i investigadora principal del Centre d'Investigació sobre Multilingüisme, Discurs i Comunicació de la Universitat Autònoma de Madrid. "L'altre element interessant en la difusió d'aquest vídeo és que apareix com una resposta o una mena de venjança per declaracions prèvies del ministre, és a dir, segueix una lògica de represàlia", continua la professora, que titlla de "salt qualitatiu" el fet que "un dels principals partits del sistema polític" hagi recuperat un contingut difós inicialment en espais -marginals- d'extrema dreta.

L a crueltat també ha mirat en els últims mesos Pedro Sánchez. El PP porta anys utilitzant el "m'agrada la fruita" com a eufemisme per dir-li "fill de puta". Els tertulians conservadors han especulat aquesta setmana amb una possible "malaltia terminal" i han assegurat que era "hostiable" i "un cabró". El fenomen ha apuntat molt abans cap a altres dones polítiques com Irene Montero, Pilar Alegría o Rita Maestre, de la qual van arribar a difondre la seva adreça en pàgines web d'anuncis sexuals. "Aquesta violència la portem veient molt temps amb formes de procedir semblants, persones que assenyalaven les actituds o vestimenta de les víctimes d'agressions sexuals per desacreditar-les o anomenaven proetarres als que tractaven de promoure canvis en la societat per reduir així el seu impacte", insisteix Raúl Piñuela Sánchez. La pornografia deepfake contra les dones polítiques també s'ha estès durant els últims anys per Europa.

Atacs fora de la política

Els atacs i desqualificatius també s'han intensificat durant les últimes setmanes contra persones i col·lectius al marge de l'escena política, com els menors migrants que van arribar aquest estiu a Ceuta o Maricarmen Abascal , la veïna a la qual Urbagestión va desnonar de la casa en la qual portava vivint 70 anys al centre de Madrid i que va acabar morint a l'hospital, després de convertir-se en el símbol de la rebel·lió ciutadana per la crisi de l'habitatge. Isabel Díaz Ayuso va ironitzar des d'un fòrum d'inversors immobiliaris: “Que m'avisin a partir de quina edat deixo de pagar als meus propietaris i en la propera manifestació d'inquilines, m'hi sumo”. Lucía Etxebarría , Telemadrid, ABC El Confidencial o El Español van indagar a més en la seva vida privada i es van burlar de les seves “males formes” o les seves “despeses al bingo”. La van acusar de ser una "dèspota", una "jeta" i una "franquista de tota la vida".

"L'assenyalament personal s'utilitza per deslegitimar una posició, desplaçant l'atenció des del que algú diu fins a qui és aquesta persona o quins són els seus orígens. El que s'intenta amb aquesta estratègia és reduir el valor de la paraula de l'altre, desacreditant a qui la pronuncia en lloc de confrontar-li amb un argument. Això té conseqüències especialment greus quan afecta persones que no es dediquen a la política. L'exposició pública, la investigació i l'escarni eleven el cost de participar en el debat públic”, defensa Luisa Martín Rojo. La premsa conservadora també va publicar desenes de tuits i notícies sobre el passat i les famílies dels portaveus del Sindicat de Llogateres de Madrid.

Martín Szulman adverteix que la crueltat que es desprèn contra els que ocupen espais públics "no sempre es presenta com a tal, sinó que ve -moltes vegades- disfressada de valentia, autenticitat o ingenuïtat". El sociòleg i analista polític recalca a més que aquest tipus de pràctiques connecten sobretot amb "segments de la població profundament frustrats" i en què conviuen "promeses esgotades", com passa ara d'alguna manera a Espanya. La dreta i l'extrema dreta són "els que millor han entès" l'ús de la crueltat en la política. Però hi ha altres exemples. El PSOE va atacar la setmana passada Ayuso presentant-la com un nadó que -anys enrere- havia rebut un cop al cap i d'aquí els seus discursos sobre el vot per correu de cara al 29N. El vídeo el van difondre a través del seu compte oficial de TikTok.

El fenomen té marxa enrere?

Les veus consultades per aquest mitjà coincideixen en assenyalar la "responsabilitat" dels líders polítics en l'augment de la crueltat com a eina electoral, però no tenen del tot clar que les possibles solucions –per revertir la situació- puguin tenir efecte. "Els líders d'opinió han d'autoimposar-se un codi ètic en l'àmbit polític i mediàtic, unes normes que impliquin la humanització i la personalització dels adversaris, per molt que discrepin amb les seves idees. El rebuig unànime d'aquestes formes de violència faria que tornessin a ser socialment indesitjables", reitera Raúl Piñuela Sánchez.

El fenomen té marxa enrere perquè les normes que el fan tolerable s'acorden i poden modificar-se, tant per part dels partits, com dels mitjans de comunicació que amplifiquen aquests discursos i de les plataformes que els premien. El problema és que contenir aquestes dinàmiques exigeix uns acords per als quals no sembla haver-hi voluntat", afegeix Luisa Martín Rojo.

Martín Szulman, per la seva banda, acaba amb la següent reflexió: “La crueltat genera una societat hipertensa i al mateix temps la necessita per tenir recorregut, parlem d'una retroalimentació, però la responsabilitat és dels líders i partits polítics”.