Del PNB a Sumar passant per EH Bildu: la "llista nacional" antifeixista d'Otegi que no convenç a la resta

L'esquerra independentista basca està disposada a fer un pas inèdit. EH Bildu manté activa avui dia una proposta enfocada a tractar d'establir les bases d'un "programa mínim" que permeti una llista conjunta amb el PNB i l'esquerra plurinacional de cara a les pròximes eleccions generals.

Aquest dilluns, amb la classe política aragonesa i estatal de ressaca electoral després d'unes eleccions en les quals Vox es va consolidar com una força política en creixement, des d'Euskadi van tornar a sorgir interrogants sobre les possibles receptes per tractar de fer front des de l'esquerra a aquest avenç de la ultradreta.

La coalició abertzale que encapçala Arnaldo Otegi va plasmar aquesta proposta en una de les esmenes aprovades en el seu últim congrés, celebrat fa ara un any a Iruñea. En un d'aquests documents, EH Bildu va establir que "prioritzarà la formació de llistes nacionals conjuntes per al Senat, el Congrés i el Parlament Europeu, basades en un programa comú de mínims amb un ampli consens".

A partir d'aquesta resolució, la idea és acostar posicions i buscar un "programa de mínims" per fer front al previsible avenç de la ultradreta en les pròximes eleccions generals. Segons els sondejos, el PP i Vox sumarien majoria absoluta i podrien compartir govern.

"A Euskal Herria sabem des de fa temps que quan l'autoritarisme va en augment, cal construir des de l'esquerra una articulació social i ciutadana el més àmplia possible entorn dels programes mínims. Nosaltres ho tenim fet a EH Bildu: des Euskal Herria i per a Euskal Herria", ha afirmat Otegi aquest dilluns als micròfons d'Euskadi Irratia.

"Nosaltres som abertzales i tenim un projecte per a Euskal Herria. Des EH Bildu ja tenim una proposta per a les eleccions generals: donarem un missatge com a nació negada, a formar una llista única, a parlar com a poble", ha subratllat.

Fonts d'EH Bildu han assenyalat a Público que aquesta proposta de llista única, aprovada en l'últim congrés de la formació i reivindicada per Otegi després de l'escenari polític que es va dibuixar aquest diumenge a les eleccions d'Aragó, aposta tant per incloure el PNB com a l'esquerra plurinacional, un espai que engloba Sumar Mugimendua i Podem.

Sumar Mugimendua compta amb un únic representant al Parlament basc, mentre que Podem va quedar fora de cambra autonòmica en les eleccions basques d'abril de 2024.

Sense connexió amb Rufián

Les especulacions sobre una hipotètica candidatura única a Euskadi tenen també un altre rerefons: les possibles vies que defensa el diputat d'ERC Gabriel Rufián per vertebrar un front d'esquerres de cara a les pròximes generals.

Segons va indicar ahir Otegi, EH Bildu busca apostar en termes de "poble" –en al·lusió a Euskadi– per fer front a l'escenari d'incertesa Otegi s'obre davant un previsible creixement de la ultradreta, la qual cosa implicaria una llista única sorgida des del territori basc.

La proposta d'Otegi porta un clar contingut simbòlic: si el PNB rebutja aquesta idea, figurarà com el partit que va descartar un front comú contra l'avanç de l'extrema dreta en l'àmbit estatal.

"Un més un no sempre són dos"

Paz Álvarez, directora tècnica de Key Data, va assenyalar a Público que una llista conjunta d'aquestes característiques "tindria poc impacte perquè, en general, en política un més un poques vegades és dos. Sempre és menys, perquè sempre hi ha algú a qui no li agrada una mica d'aquesta suma".

"Matemàticament podrien aconseguir un escó més a Alava i potser un altre més a Biscaia, però això seria si tots els que van votar el PNB i EH Bildu en les passades eleccions generals ho fessin a favor d'aquesta coalició, cosa que en general és difícil i en aquest cas seria particularment encara més complicada", va afirmar Álvarez.

El "no" del PNB

El cert és que aquesta possible llista sota un programa de mínims no atrau els actors polítics interpel·lats. D'una banda, fonts del PNB van recordar a Público que aquesta idea "no és nova" i que el responsable del partit nacionalista, Aitor Esteban, ja va avisar al setembre passat que Otegi "vindria amb aquesta proposta".

Esteban va tornar a referir-se a la proposta EH Bildu el passat 12 de gener. "Veig més una llista conjunta PSOE-Bildu que una Bildu-PNB", va dir llavors en una entrevista a Onda Vasca. "Per què una llista conjunta? Si Otegi fa res va dir que cal canviar 180 graus les polítiques d'Euskadi, llavors, què tenen en comú exactament amb nosaltres?", ha afirmat.

A EH Bildu no es mostren gens sorpresos per la resposta del PNB. De fet, no n'esperaven cap altra. "Cada vegada que surt el tema als mitjans, el PNB triga zero segons a respondre amb excuses barates", van lamentar.

Dubtes a Sumar

La proposta d'EH Bildu d'incloure en aquesta llista a l'esquerra plurinacional no ha generat de moment adhesions en l'àmbit de Sumar. "Per frenar a la dreta no creiem que la millor idea sigui un front de la mà de la dreta, nacionalista en aquest cas", van apuntar des d'aquest espai polític.

Representants d'EH Bildu i Sumar van mantenir una trobada el setembre passat a Bilbao. "Sabent que el panorama polític actual no és el que ens agradaria viure, estem preparats per fer front a l'onada reaccionària latent. Col·laboració entre diferents, avanços en matèria de plurinacionalitat i polítiques per a les classe treballadora i popular són el camí a seguir", van afirmar en un comunicat posterior a la trobada mantinguda a Bilbao.

Dos mesos abans, Otegi havia rebut en aquesta mateixa seu Ione Belarra i Irene Montero, representants de Podem. Allà també es van constatar coincidències i possibles vies de col·laboració. "Les dues formacions s'han compromès a continuar dialogant per avançar en la conquesta de drets i llibertats tant nacionals com socials i en la necessària regeneració democràtica", van assenyalar en una declaració.