Pepe Gutiérrez, un lluitador per la igualtat
En cas de dubte, cal fer costat al més feble
Pepe Gutiérrez Álvarez ha estat al llarg de gairebé tota la seva vida un treballador per la revolució. En aquest temps de consolidació de l'individualisme i de canvi generalitzat en les formes d'entendre la vida, figures com la seva són més necessàries que mai.
Aquesta idea ha estat remarcada de manera contundent i des de diferents punts de vista en el seu comiat, on s'ha volgut deixar ben clar que el seu llegat en favor del canvi social romandrà present en moltes consciències.
Pepe Gutiérrez no ha tingut una vida fàcil, però mai va cedir ni un pam davant els propagadors del pessimisme.
La seva companya, Merche, ha explicat que sovint compartien aquest pensament: "Amb nosaltres no podran".
No estalviava pensament ni paraules per expressar-lo, de vegades excessives. Li costava ser breu, però amb un bon esforç de síntesi no ha faltat qui recordés, dues característiques excepcionals del personatge.
Davant dels dubtes que sorgeixen en cas de conflicte, en Pepe ho tenia clar. Es posava del costat del més dèbil.
I quan parlava dels seus moments de més felicitat, posava l'accent en els quals havia tingut més clara la sensació de compartir vida militant.
Rebutjava qualsevol tipus de dogmatisme. Així ho han afirmat veïns del seu poble, Sant Pere de Ribes, i companys seus d'acció i de gestió municipal. Per posar-ho de manifest han parlat d'ell com a persona propera, noble, estimada, humil. compromesa, lluitadora i culta. Han recordat la importància que atorgava al concepte ¡camaraderia' i han explicat quelcom important en aquest temps que ens toca viure: persones d'esquerres, de sensibilitats polítiques ben diverses, el prenien com a referent.
Ha estat i sempre serà una figura clau per a totes les persones interessades en la recuperació de la memòria històrica, sense concessions al sectarisme.
Va dedicar molt de temps a treballar per fer impossible que personatges que es van distingir per la seva defensa de les llibertats i la igualtat no fossin desfigurats o caiguessin en l'oblit.
Ell es va rebel·lar, per exemple, contra qui havia volgut o vol fer un retrat d'Albert Camus com el d'un escriptor que "mai hauria molestat en la bona taula de la democràcia existent amb articles insidiosos sobre les pasteres".
En els seus llibres va reconèixer el mestratge i el compromís social d'autors com Paco Candel, d'anarquistes com Federica Montseny o José Peirats, de militants comunistes enemics de l'estalinisme com Wilebaldo Solano, d'internacionalistes inoblidables com la miliciana Mika Etchebehere, de figures de la cançó com la poumista Teresa Rebull, d'obreres com Otilia Castellví, de treballadors en rebel·lió permanent contra el capital com José Borrás o de dirigents carismàtics del seu partit, la Lliga Comunista Revolucionària, com Miguel Romero, 'el Moro'.
La llista d'homes i dones de la història nostra, que mereixen atenció, sobre els quals va investigar i escriure Pepe Gutiérrez és enorme: Andreu Nin, Joaquim Maurin, María Teresa Garcia Banús, Juan Andrade, Mary Low,...
Cal llegir i consultar els seus llibres. Memorias de un bolchevique andaluz, Retratos en rojo y negro, Retratos poumistas, La guerra que no se debió perder, El fantasma de Trotsky. España 1916-1940… són autèntiques obres de referència per a qualsevol persona interessada en la història del socialisme, del cinema, del moviment obrer.
Com articulista va ser prolífic. La seva contribució a l'edició de Combate, d'El Viejo Topo, de Viento Sur, de Kaos en la red i també del Diari de Barcelona, el Brusi, en un temps autogestionari que cal rescatar de l'oblit, va resultar essencial.
En escampar-se la noticia de la seva mort, una gran quantitat de persones que el coneixien han reaccionat amb textos a publicacions i notes a xarxes socials, en les quals destacaven l'excepcionalitat del treball d'un autodidacta com Pepe Gutiérrez. Des de la redacció de la revista l'Estaca de l'Hospitalet de Llobregat ho han explicat amb especial claredat: "És difícil observar una figura intel·lectual del seu relleu i la seva prolífica capacitat de recerca i creació, vinculada a la divulgació del marxisme revolucionari (especialment en la perspectiva trotskysta) i a tot allò que hagi tingut a veure amb una de les grans arts que ell idolatrava, com era el cinema".
Com a historiador, ha estat un dels principals divulgadors del que va representar el Partit Obrer d'Unificació Marxista, el POUM.
Ha estat l'ànima de la Fundació Andreu Nin i, com a tal, convé destacar una de les seves idees fonamentals. El POUM avui no existeix, però el que s'explica avui i s'ha escrit sobre aquell partit revolucionari, radicalment oposat al capitalisme, a la col·laboració de classes i a qualsevol mena d'autoritarisme desperta una atenció més que considerable entre gent de generacions diverses.
Les organitzacions que reivindiquen el llegat del POUM són modestes, però quan convoquen col·loquis, xerrades i presentacions sobre el que va representar, criden l'atenció i demostren, en actes presencials, que a les nostres societats hi ha fam d'aspiració a un altre estat de coses. Un altre món és possible. Un món entre iguals.
Les aportacions de Pepe Gutiérrez en aquesta direcció han estat descomunals.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.