El paper del Marroc i els trasllats de migrants fora de Ceuta revifen les diferències entre el PSOE i Sumar

Després d'un mes sense una intervenció pública, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ofert aquest dilluns a la Cadena SER una llarga entrevista d'una hora de durada. La situació de crisi a Ceuta i la gestió de l'Executiu ha estat la gran protagonista. El líder socialista, més enllà de confirmar que Felip VI visitarà tant la ciutat de Ceuta com Melilla, no ha deixat grans novetats respecte als missatges transmesos en les últimes setmanes per part dels ministres socialistes. Però l'entrevista sí que ha servit per tornar a visibilitzar les diferències entre la Moncloa —i, per tant, l'ala majoritària del Govern— i els seus socis de Sumar.

La novetat principal en aquest xoc de posicions té a veure amb definir quin va ser el paper del Marroc en l'arribada massiva de persones i amb el trasllat, immediat o no, a la Peninsula tant de menors migrants no acompanyats com d'adults sol·licitants de protecció internacional. Sánchez va assenyalar en l'entrevista d'aquest dilluns que "la prioritat del Govern és que tots aquests expedients es resolguin a la ciutat autònoma". El propòsit de l'Executiu és, per tant, fer el triatge a la mateixa Ceuta abans de decidir quins menors poden ser traslladats o quins adults migrants són potencials beneficiaris d'asil. "Tenim aquesta capacitat ja per fi després de moltes hores de conversa amb la ciutat de Ceuta (...). Tindrem previsiblement fins a 6.000 places, tenim prou capacitat per fer front a la crisi", ha justificat Sánchez en aquest sentit.

No obstant això, des del Ministeri de Juventut i Infància que lidera Sira Rego, el discurs ha estat, aquest dilluns, molt diferent. Tot just uns minuts després de l'entrevista del president, Rego verbalitzava, a l'inici de la seva compareixença al Congrés, que és "imprescindible" acollir a la Peninsula als, almenys, 1.478 nens i nenes no acompanyats que romanen, des del passat 30 de juliol, en sòl ceutí. I instava a fer-ho com més aviat millor. I és que, desgranava la ministra, és la millor via per, d'una banda, "destensar" la situació dels serveis assistencials de Ceuta i, de l'altra, "garantir els drets i les cures" de tots aquests menors. "Amb els expedients", assegurava la també dirigent d'Izquierda Unida, "es pot continuar perfectament des de qualsevol punt del nostre país". Una estratègia oposada a la que dibuixen des de la riba socialista del Govern.

No és la primera vegada que el Ministeri de Juventut parla de reubicar els menors a la Peninsula. Ho va fer ja fa un parell de setmanes, després que transcendís als mitjans un pla de treball per traslladar, de manera urgent, a prop de 500 nenes -els casos més vulnerables- sota l'abric d'organitzacions especialitzades en la protecció a la infància. Un moviment amb el qual s'aconseguiria, insisteixen a Público des del ministeri, alleujar la pressió sobre Ceuta i facilitar el futur repartiment solidari entre comunitats. No és que sigui l'única alternativa. Tal com va explicar aquest mitjà, hi ha una regió amb la qual Ceuta va signar, fa tot just dos anys, un acord bilateral per a l'acollida de menors migrants: Andalusia. Aquest conveni, que segueix en vigor, també podria servir com a via per agilitzar els trasllats a la Peninsula.

Rego no ha estat l'única veu de Sumar que li ha portat la contrària al president del Govern. "Donar suport a Ceuta", es posicionava, en roda de premsa, el titular de Cultura, Ernest Urtasun, "també vol dir que pugui tornar a la normalitat com més aviat millor". La millor manera d'aconseguir-ho? Activar els trasllats a la Peninsula "perquè els diferents expedients puguin ser avaluats des d'allà". I no només dels menors, "també dels adults que tenen dret a protecció internacional o fins i tot dels que seran retornats però tenen per davant un procediment llarg". No és la primera vegada que es fa, ha recordat el ministre. "Aquest any van arribar a l'illa al voltant de 115.000 persones i van ser reubicades a la península italiana, entre juny i setembre, més de 64.000", ha tirat de xifres el també portaveu de Comuns, posant en el focus al Govern de Meloni, "que s'ha passat l'estiu donant-nos lliçons".

Fonts de Sumar assenyalen, en conversa amb aquest diari, que la pota socialista del govern no vol esmenar públicament la versió inicial dels seus ministres que, en els primers dies de la crisi, insistien en el retorn de "totes les persones migrants" a sòl marroquí. Un extrem que, recorden aquestes veus, impedeixen de per si tant la legislació espanyola com el dret internacional: "Ja els ha esmenat la pròpia legalitat".

L'ala socialista del Govern, consultada per Público, emmarca el posicionament de Sumar en una "reivindicació política" legítima, però "sense més transcendència". El Govern han d'estrènyer i diferenciar-se i entrem en l'any electoral", afegeixen. Però la realitat, continuen des de Moncloa, és que, en el cas dels menors, per poder distribuir-los per la Peninsula, es necessita "tenir els expedients acabats". Si no, apunten, no els pots traslladar a una altra autonomia. "Aquest és el procediment legal", sentencien. Diferent és l'assumpte de les 500 nenes que podrien ser traslladades d'urgència. Però en aquest cas es necessitaria la col·laboració de Ceuta, que és l'administració que hauria de signar convenis amb entitats privades. "Mai s'ha descartat però que requereix que ho sol·liciti la ciutat", afirmen sobre aquest tema.

Sobre els adults que han arribat a Ceuta, al govern insisteixen que s'han generat espais i allotjaments per a tothom: "Allà els farem els expedients per tornar al Marroc tots aquells que no tinguin dret a asil i que legalment no es puguin quedar a Espanya", afirmen.

Les fonts consultades recorden que la Unió Europea, el Partit Popular i Vox estan en contra que ningú sigui traslladat a la Peninsula. I que són les comunitats, en mans dels populars, les que han de donar el vistiplau a l'acollida. Tots aquests factors dificulten aquesta iniciativa. A més, reconeixen en l'equip de Sánchez, amb l'auge dels missatges xenòfobs es podrien generar problemes amb aquest tipus de moviments en qualsevol punt de l'Estat. "Per bé o per mal la ciutadania de Ceuta és un 10 en convivència. Hem vist anècdotes exagerades per televisió en comparació al civisme i la humanitat d'aquelles persones", afegeixen. "Hi ha propostes sobre la taula i encara cal prendre moltes decisions. Hi ha pros i contres en totes elles", destaca, per la seva banda, una altra de les fonts consultades a la riba socialista del govern al corrent del que succeeix a Ceuta.

La responsabilitat del Marroc

Com ja va passar en els primers compassos després de l'entrada multitudinària de persones a la ciutat autònoma durant els dies 30 i 31 de juliol, Sánchez ha exculpat el Marroc de qualsevol responsabilitat en els fets. És més, ha lloat la seva "cooperació instantània". La setmana passada es va reflectir la soledat dels socialistes al Congrés en defensa del regne alauita, sotmès a crítiques per part de pràcticament totes les forces polítiques: d'esquerra a dreta.

Aquest dilluns diversos dirigents de Sumar han tornat a evidenciar aquestes diferències després de l'entrevista de Sánchez a la Cadena SER. "La responsabilitat del Marroc en la crisi, per acció o per omissió, és clara", va dir el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Des d'IU, el seu coordinador federal, Antonio Maíllo, ha apuntat que Sánchez "segueix equivocant-se" pel que fa al Marroc ja que allà "no es mou un full sense saber-ho els seus serveis d'informació, sense saber-ho el seu Govern, sense saber-ho la seva gendarmeria". "Cal trencar tot tipus de relacions amb la dictadura marroquina fins que deixi d'usar a les persones com a armes llancívoles i com a instruments de pressió", ha dit per la seva banda el portaveu de Podem Pablo Fernández.

Mentrestant, Sánchez va posar de manifest que tots dos govern "van estar a la parla constantment" durant aquests dies de juliol. "Cap centre d'intel·ligència amb els quals habitualment el Govern d'Espanya col·labora il·lumina cap dubte sobre la participació d'una o una altra forma per part de les autoritats marroquines", va afegir sobre aquest tema. A la Moncloa, les fonts consultades per Público, rebutgen des de fa dies les "teories de la conspiració" sobre el paper del règim marroquí.

En el si de l'Executiu, també s'han albirat diferències d'opinió sobre la possible cooperació marroquina en la resolució dels expedients de reagrupament familiar per als menors. "El missatge que ens traslladen les autoritats del Marroc és que van a facilitar el reagrupament i anem a facilitar el retorn quan es produeixi aquesta petició", va dir Sánchez en l'entrevista. Però, segons les dades que controla el ministeri de Joventut i Infància, aquestes afirmacions estan molt lluny de ser una realitat. "Abans del 30 de juliol ja s'havien enviat al Marroc al voltant de 600 expedients. Saben quina ha estat la resposta fins avui? El Silenci. Seguim esperant", va assegurar Rego durant la seva compareixença al Congrés. Les dades donen suport a la ministra. Tal com va explicar Público, Espanya porta 14 anys sense retornar un sol menor a sòl marroquí. Tot això malgrat l'acord bilateral que van signar tots dos països en 2007 i que Rabat ha incomplit sistemàticament.