El papa visita el penal amb més denúncies per maltractaments: radiografia de la realitat penitenciària a l'Estat

La visita del papa aquest dimecres al penal de Brians I permet a les entitats que treballen en l'ajuda als presos visibilitzar i posar de relleu la situació que aquests viuen a les presons a Catalunya i a la resta del país. Lleó XIV té previst mantenir una breu trobada amb uns 80 interns del penal, que habitualment van a missa els diumenges, segons va explicar José María Carod, director del departament de Pastoral Penitenciària de la Conferència Episcopal Espanyola, en una entrevista a RTVE. L'Església manté 159 capellans i 84 capellanies a les presons de l'Estat, segons la memòria de 2024 dels bisbes. A aquests l'Estat els paga els salaris. En l'últim projecte de pressupostos, la partida anomenada "transferència a la Conferència Episcopal per a l'atenció del culte en centres penitenciaris" ascendia a 608.500 euros, una xifra similar a la d'anys anteriors.

La missió d'aquests capellans és, segons els bisbes, "promoure processos de sensibilització davant la realitat penitenciària". "A més de complir la seva tasca evangelitzadora darrere les reixes, la pastoral penitenciària avança diversos programes d'atenció i promoció social integral per a les famílies, deportats de les presons de l'exterior, personal de la guàrdia i funcionaris del servei penitenciari", assenyalen en la memòria. En l'entrevista a RTVE, Carod va afirmar: "[Lleó XIV] ve a recordar-nos el capítol 25 de l'Evangeli de Sant Mateu: vaig estar a la presó i vau venir a veure'm. És un toc d'atenció delicat i fort alhora perquè Jesús anomena germans els presos, els més petits. El Papa ve a visibilitzar-los".

A la presó de Brians I a Barcelona habiten en aquest moment uns 1.100 presos, en la seva immensa majoria de sexe masculí —hi ha també dones— i preventius, és a dir, que estan a l'espera d'una condemna. La gestió de les presons sol dependre de l'Estat. A Catalunya, les competències són de la Generalitat, que les té transferides des del 1984. La Xarxa Dret i Presó, que agrupa 14 entitats, en una missiva que va enviar al papa la setmana passada, li va expressar: "El sistema penitenciari català pot semblar aparentment molt avançat i segurament ho sigui si ho compara amb presons que ha visitat recentment o al llarg de la seva vida". Després, afegeixen: "En realitat, està lluny dels objectius que marquen, tant la Llei General Penitenciària, com altres disposicions i reglaments i presenta símptomes de clara regressió, impròpies d'una societat occidental desenvolupada".

En definitiva, no compleix els protocols internacionals, com el Conveni Europeu contra la tortura, les Regles Nelson Mandela, el Protocol d'Istanbul i el de Minnesota, entre d'altres. Recentment, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, ha formulat advertències alarmants al Govern de Catalunya sobre el cercle letal que suposen el deteriorament de la salut mental, l'aplicació de mesures com el règim d'aïllament i també l'ús abusiu de la pràctica de contencions mecàniques. En els últims anys, el Centre Penitenciàri de Brians I és el que més denúncies ha rebut per presumptes maltractaments, pràctiques d'aïllament, contencions mecàniques i també suïcidis, que sovint són una conseqüència".

Els suïcidis a les presons és matèria d'estudi del treball titulat Presó i suïcidi: un estudi prospectiu de 20 anys a Espanya, signat per Aarón Argudo Palacios, Rogelio González Weiss, Omneia Sadek El Shahat i Xosé Antón Gómez-Fraguela i publicat el 2025. El seu coordinador, Argudo, doctor en Neurociència i Psicologia Clínica, assenyala a Público: "En l'estudi [que abasta des de l'any 2000 fins al 2022] observem que el risc de suïcidi a la presó era aproximadament set vegades més gran que en la població general".

"Sobre les causes —afegeix Argudo—, podem parlar d'una acumulació de factors de risc. És a dir, el context penitenciari concentra moltes variables que sabem que poden augmentar la vulnerabilitat a cometre conductes autolítiques. Quan parlo d'aquest tema en algun fòrum, solc dir que la persona privada de llibertat entra en una espècie de modo avión. De sobte es tallen els suports familiars i socials, hi ha pèrdua d'autonomia, aïllament, desesperança, consum de substàncies, incertesa personal, social i processal... A això se suma que la presó té serioses dificultats per facilitar l'accés a recursos de salut mental”.

La realitat de les presons, segons corrobora l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia, amb una àmplia experiència en el camp, és molt dura i està completament allunyada de l'objectiu de reinserció, declarat en l'article 25.2 la Constitució Espanyola. La principal carència que detecta aquesta ONG és "la falta d'atenció sanitària". "En l'últim informe —assenyalen a l'APDHA— del Defensor del Poble es recull que el 69% de les places mèdiques estan desertes. El dret a la salut de les persones preses no està garantit a la presó. No existeixen recursos per abordar la salut mental a la presó, tenint en compte que aproximadament la meitat de la població penitenciària té algun problema de salut mental i/o trastorn per consum de substàncies. Al voltant del 4,2% tenen trastorn mental greu. Són persones que no haurien d'estar a la presó".

"Hem de lamentar que, en els primers quatre mesos de l'any, s'han suïcidat cinc persones [en el sistema penitenciari català] i unes altres han mort en circumstàncies encara no aclarides", li explica la Xarxa al papa en la missiva. El nombre de suïcidis a les presons espanyoles ha augmentat "any rere any, més acusadament des del 2011", segons l'estudi Presó i suïcidi. Les dades d'aquest treball assenyalen que entre 2000 i 2020 han mort a les presons espanyoles per suïcidi 751 presos, ja estiguessin condemnats o en situació de presó preventiva.

"El cost mensual de mantenir una persona en un Centre Penitenciàri supera els 6.000 euros", segons la Xarxa. "Els resultats pel que fa a rehabilitació són clarament insuficients, l'estigma social, la degradació personal, la salut mental i els efectes col·laterals sobre les famílies són, gairebé sempre, definitius", afegeixen.

"Quan es comporten irregularment, els tanquen i ja està. Una cosa és que la legislació en si tingui uns principis interessants. Els programes de reinserció són claus, però al final hi ha pocs recursos i al final s'opta per tancar la gent i mantenir-la al marge de la societat. Aquesta és la conclusió. És tot teoria", asseguren a l'APHA.

A Espanya hi havia a finals de 2023, l'última dada disponible, segons les estadístiques que elabora el Ministeri de l'Interior, 52.698 presos, dels quals 4.000 eren dones, tot just un 7,1%. 9.289 eren presos preventius, a l'espera que es resolgués el seu judici. Dels 42.169 condemnats, 17.343 ho havien estat per delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic -furts i robatoris-; altres 7.368 per delictes contra la salut pública -drogues-; 5.074 per delictes de violència masclista i altres 4.039 contra la llibertat sexual. 3.264 estaven condemnats per homicidi. La resta per delictes de lesions, contra la seguretat del trànsit, ordre públic i altres formes penals.

A la presó de Brians que visita Lleó XIV també hi ha dones. A Catalunya, segons la Xarxa, només hi ha un penal específic per a elles. "Les dones compleixen —segons l'APDHA— una doble condemna, per estar privades de llibertat i per viure en presons mixtes, espais pensats i dissenyats per a homes. Tan sols hi ha un 7% de dones preses i el 87% compleix condemna en presons mixtes on ocupen una posició molt secundària i tenen menys accés a espais i recursos. Tan sols un 13% compleix condemna en presons de dones. Viuen la condemna en pitjors condicions doncs amb elles no es compleix el principi de separació interna, recollit en l'article 16 de la Llei Orgànica General Penitenciària, i solen complir condemna mes allunyades del seu lloc de residència, doncs hi ha províncies que ni tan sols tenen places per a dones el que dificulta que puguin ser visitades pels seus familiars". "Les dones a la presó enfronten desafiaments addicionals, com a antecedents de maltractament, una major prevalença de trastorns mentals i un accés limitat a recursos de suport social", assenyala l'estudi Presó i suïcidi.

La visita de Lleó XIV al penal, amb tot, és un gest, en si, celebrat per les entitats socials que s'ocupen de millorar les condicions de vida de qui està a la presó." És rellevant que el pontífex faci una aturada a la presó de Brians I, on, com a totes les presons, el que abunden són persones pobres i humils que, en molts casos, si tinguessin els recursos econòmics suficients, no acabarien a la presó", consideren a ONG andalusa. La Xarxa també expressa aquesta realitat, que alguns estudis esbossen. No obstant, els disponibles són antics. Per exemple, un de l'any 2011, de la Fundació Salut i Comunitat, expressa: "A Espanya, el 32,4% de la població penitenciària es trobava a l'atur abans de l'ingrés a la presó i el 35,8% només comptava amb ingressos provinents de l'economia submergida. A més, entre el 70% i el 80% de les persones recluses estan privades de llibertat per delictes relacionats amb les drogues”.

Aquest diari va preguntar a APDHA i a l'Observatori del Sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona si existien treballs en aquest sentit recents, però ambdues entitats van assegurar que no. "Hi ha molt pocs estudis sobre aquesta matèria. No interessa a ningú", diu Valentín Aguilar, de l'APDHA. "No n'hi ha. Espanya és un país francament pobre pel que fa a un estudi sociològic de les institucions penals i de la presó en particular. Sempre hi ha hagut una narrativa molt pròpia de juristes i no s'han realitzat estudis etnogràfics, antropològics, sociològics, sobre aquests recorreguts, com sí que existeixen al Regne Unit, EUA o Itàlia", apunta a Público Iñaki Rivera, director de l'Observatori.

La visita, en definitiva, del papa pot aportar, assenyala Argudo, "consol, esperança i motivació". "També ho veig —afegeix— des d'un costat humanista, encara que hi haurà gent que no comparteixi aquesta lectura. La presó és un espai invisible per a la societat. La presència del Papa li dóna rellevància pública a aquest espai i recorda que les persones privades de llibertat segueixen sent persones, amb dignitat, sofriment i possibilitat de millorar. I, d'altra banda, també pot obrir debat. Que es parli de presó, de salut mental, de suïcidi i de les condicions de vida dins dels centres penitenciaris és important. Després, evidentment, el valor simbòlic no substitueix les millores concretes, més recursos, millor detecció, millors protocols".

"La visita de qualsevol persona a la presó sempre és bona", assegura Valentín Aguilar, de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia. "Que puguin venir persones amb interès o líders d'ordes religiosos, posa al centre els presos. Això és amb el que ens quedem, que els presos siguin alguna vegada el centre d'alguna cosa. Els presos no són res. No existeixen. La nostra obsessió com a associació és fer visible l'invisible. Tot el que sigui visibilitat és interessant. Ara bé, canviarà alguna cosa? No canviarà res. Però almenys, durant un segon els presos estaran al centre", afegeix.