Orriols imposa el seu criteri i Aliança descarta presentar-se a les eleccions generals
"No es reconsiderarà la decisió", apunta a 'Públic' un integrant de comitè de govern de la formació, que manté la decisió manifestada per l'alcaldessa de Ripoll
Junts es pot beneficiar de l'absència d'Orriols en la disputa electoral del novembre: l'últim baròmetre del CEO detalla que és la segona opció preferida pels votants d'Aliança, mentre que Vox és la tercera
Barcelona-
"No ens presentarem a les [eleccions] espanyoles i no es reconsiderarà la decisió. És ferma". La frase categòrica correspon a un integrant del comitè de govern d'Aliança Catalana, l'òrgan de direcció del partit, un pinyol que integren Sílvia Orriols i sis dirigents més de la formació. L'alcaldessa de Ripoll ha manifestat repetidament que és partidària de no entrar en l'univers de la política espanyola-, i centrar els esforços de la formació en les eleccions municipals del maig i, posteriorment, en l'assalt al Parlament. La mateixa font consultada per Públic del cercle més reduït d'Orriols recalca que el criteri de la presidenta del partit no ha canviat amb l'avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez aquest dilluns i que la decisió és compartida per la direcció. Ho ha retificat ella mateixa a les xarxes socials, quan ha afirmat que "sense sortir de Catalunya" podrà restituir l'"estat català".
La convocatòria de comicis per al 29 de novembre just quan Aliança disposa del seu major vigor demoscòpic i el desgast acumulat per Junts podia conduir la formació a tenir la temptació d'explorar una eventual candidatura a l'esprint. L'enquesta de La Vanguardia de diumenge dibuixava un ascens fulgurant d'Orriols a Catalunya, amb un botí de 30 escons al Parlament, els mateixos que el PSC de Salvador Illa, que acumula desgast en la gestió. Cap enquesta havia situat fins ara l'extrema independentista com a segona força en unes eleccions al Parlament, per davant d'ERC, Vox i Junts, que en el baròmetre del rotatiu del Grup Godó queia a la cinquena posició amb 16 diputats. Però ni el moment dolç que viu el partit ultra fa canviar de parer Orriols i el seu nucli dur. La marca d'Aliança no tindrà una papereta en les urnes de finals de novembre.
Junts i Vox es freguen les mans
L'alcaldessa de Ripoll, que sempre s'havia mogut en els marges del nacionalisme etnicista abans de fer el salt a les institucions, considera Espanya un país "ocupant" i sempre s'ha mostrat reticent a introduir Aliança en l'aritmètica de la política estatal. De fet, en públic va admetre l'"error" de no haver certificat per escrit en l'estratègia del partit el veto a presentar la marca a unes eleccions estatals. La direcció va flirtejar amb la possibilitat de convocar un congrés abans d'aquest estiu per ratificar la decisió, una cita que mai es va acabar celebrant. L'argument utilitzat per posposar el conclave va ser que el partit estava centrat en la preparació de les llistes per als comicis municipals de la primavera -ara en són una cinquantena- i la recerca de candidats solvents per guanyar presència als ajuntaments quatre anys després de l'alcaldia assolida per Orriols. Sense cita congressual, totes les decisions es prenen al comitè de govern.
L'absència d'Aliança en el paisatge de les eleccions generals seria un baló d'oxigen per a Junts
L'absència d'Aliança en el paisatge de les eleccions generals serà un baló d'oxigen per a Junts. Castigat a les enquestes, el partit de Carles Puigdemont prova de contenir la sagnia amb fermesa discursiva en habitatge -alineat amb els agents econòmics-, que consuma el gir a la dreta després d'endurir el discurs en immigració i seguretat. En l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del juliol passat -en què Aliança va arrabassar a Junts la condició de tercera força al Parlament-, un 34% dels electors d'Aliança triaven el partit de Puigdemont com a segona opció. La tercera opció per als votants d'Aliança era Vox: un 23% optaven pel partit de Santiago Abascal, que aquest setembre ha fet campanya en barris obrers de l'extraradi de Barcelona. Vox també es podria beneficiar del fenomen del vot dual en unes generals sense el concurs del partit d'Orriols.
El magma del nacionalisme identitari
Descartada la presència de les sigles d'Aliança Catalana en la cita del 29 de novembre, el marge per a l'aparició d'una candidatura que aglutini els postulats de l'extrema dreta independentista és limitat. Per molt que el magma del nacionalisme identitari brolli en paral·lel a l'ascens de la formació d'Orriols. "No ens adherirem a cap iniciativa que no sigui nostra, malgrat convergir en un espai polític més o menys similar", afirma una veu del comitè de govern d'Aliança per marcar distàncies amb altres candidatures que puguin aparèixer.
Dissabte, al centre de Barcelona, es va convocar una manifestació amb el lema Llibertat i descolonització que va reunir des de representants del Front Nacional de Catalunya (FNC) -les sigles amb què Orriols va aconseguir ser regidora a Ripoll- fins a intel·lectuals que critiquen tant l'estratègia de Junts a Madrid com la gestió migratòria a Catalunya. Ara mateix, aquestes expressions polítiques no han plantejat l'opció d'articular una llista que aprofiti el rebuf d'Aliança.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.