"És una operació decidida a La Mareta amb un càsting per buscar una dona que surt en llitera": així va criminalitzar la dreta mediàtica Maricarmen

Maricarmen Abascal no només va patir un desnonament als 87 anys, després de vuit anys de litigi judicial. A partir d'aquell moment, el passat 23 de setembre, també va ser sotmesa a un procés accelerat de demolició mediàtica que en un primer moment la va reduir a un mer instrument per silenciar la crisi de Ceuta, però que, a mesura que passaven els dies, va convertir en una ciutadana privilegiada la persona que s'havia presentat en principi com a víctima de la rapinya immobiliària. Va ser tot just el primer rampell. No van bastar les xarxes socials, terreny abonat per a l'envestida grollera; també la van sostenir i van amplificar diaris, televisions i ràdios. De seguida van arribar les desqualificacions personals, amb esments trivials a la seva vida privada i, finalment, els insults.

Elevada a la categoria de símbol per part de la premsa nacional i internacional, a més dels grups d'activistes que la van donar suport en la seva batalla per conservar el pis on havia viscut durant 70 anys, ni tan sols la seva mort, aquest dimecres, ha posat fi als atacs. Pocs minuts després de publicar-se la notícia, ja hi va haver qui va acusar el Govern, i l'esquerra en general, d'haver "assassinat" Maricarmen, no sense abans reduir-la de nou a una eina política per a la campanya del 29N.

El mateix 23 de setembre, José Javier Esparza, presentador d'El gato al agua, programa de la cadena ultra Toro TV, responia a la pregunta de per què tothom parlava de Maricarmen amb una explicació lapidària: "Perquè han enxampat el PSOE robant eleccions i tramant amb el narcotràfic eliminar una jutgessa".

OKdiario va agafar el relleu l'endemà en un editorial que titulava Maricarmen y sus muñecos —un acudit també utilitzat per The Objective i Vox— i repetia l'argument: "El PSOE i l'esquerra han trobat en el desnonament de l'octogenària Maricarmen la carta que buscaven per desviar l'atenció de la crisi de Ceuta i de la corrupció que envolta el partit del Govern i la família del president". L'acompanyava un article de la directora adjunta del mitjà, Patricia Rodríguez, Maricarmen da pena pero vivir en el Retiro por 500 euros no es un derecho, en què ja s'apuntava l'acusació de privilegi que després es faria general en determinats mitjans: "La pena no dona drets", escrivia Patricia Rodríguez.

Aquell mateix dia, Horizonte, a Cuatro, va inaugurar el primer dels quatre programes que Iker Jiménez va dedicar a l'anciana desnonada: Qué hay detrás del desahucio. Els dards encara anaven dirigits als activistes que ajudaven una Maricarmen "utilitzada" per l'esquerra. Hores abans, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, havia posat el seu gra de sorra en el cúmul de desinformació que començava a formar-se. En una entrevista a la mateixa cadena, va culpar la "propaganda socialista" de la rellevància mediàtica adquirida pel desnonament i va repetir els arguments esgrimits la vigília a El gato al agua: Maricarmen pagava una renda antiga emparada en la llei de lloguer franquista que va ser "suprimida per dues lleis socialistes": el decret Boyer de 1985 i la Llei d'Arrendaments Urbans de 1994. Un dia abans, milers de persones s'havien manifestat davant l'àtic de Chamberí adquirit per la Comunitat de Madrid suposadament perquè Díaz Ayuso i el seu equip l'ocupessin mentre s'executaven unes obres a la seu del Govern regional.

Maricarmen tant me fa

El 25 de setembre va ser The Objective el mitjà que va treure l'artilleria pesant. Quatre articles i una vinyeta animada que sota el títol Todos somos Maricarmen, es mofava d'una dona que "havia sortejat amb agilitat adolescent quatre desnonaments" i "es va deixar treure en llitera –amb llum i taquígrafs– per a benefici d'Ana Belén". Marcos Ondarra signa La farsa de Maricarmen, on es despatxa a gust: la dona desnonada és "una charo que portava 50 anys vivint per sobre de les seves possibilitats gràcies a una llei franquista". En ella, subratlla, "l'esquerra ha trobat una màrtir dels fons voltor i una musa a la qual dedicar poemes cursis de Rafael Alberti". Diu que, amb el seu cas, alguns s'han muntat una pel·lícula que "emocionaria Steven Spielberg, el mestre de la ciència-ficció".

No hi ha pietat en la línia editorial de The Objective. Guadalupe Sánchez ho deixa clar quan titula Maricarmen me da igual. "Ben desnonada està", rebla. Segons el seu parer, Maricarmen no només és "una cortina de fum providencial" per al Govern, sinó també "un assaig general". "Quan perdin el poder, mobilitzaran el carrer, fabricaran víctimes amb culpables identificables en els qui hagin arribat a Moncloa i convertiran qualsevol succés en terrorisme feixista" , prediu.

Aquest mateix dia l'exdiputat andalús i exsenador de Ciudadanos Fran Carrillo revela a Okdiario que l'acampada de Sol és un intent de "fabricar un nou 15M", però amb "protestons discontinus" i "mamadors de l'Estat". Mentrestant, El Gato al Agua torna a Ceuta per titllar després d'"exemple d'irracionalitat política" la "mobilització de l'esquerra". "Tot en el discurs oficial sobre el cas és mentida", sentencia. Cal canviar de canal de televisió, Cuatro, per sentir Juan Soto Ivars referir-se a Horizonte a l'"activisme voltor" i "repulsiu" que busca "una Juana Rivas, una Maricarmen, un nen que va caure en un pou, per llançar-se a aquest espectacle de la virtut".

Una màrtir, la Nelson Mandela del precariat

The Objective dedica quatre articles més a Maricarmen Abascal el 27 de setembre. Ella no és l'única víctima dels desnonaments a Espanya, diu Benito Arruñada, i Sergio Barbosa explica la seva trista experiència com a inquilí al mateix barri de Maricarmen per restar protagonisme a la figura de la dona que ha acaparat un protagonisme que creuen que no es mereix. El dia anterior, Jorge Vilches ja l'havia caricaturitzat com a "màrtir", però del "nou negociat de l'extrema esquerra". "Serà", enumera amb sorna, "la Joana d'Arc del nou 15M, la Luther King dels somnis bolxevics, la Nelson Mandela del precariat, Evita Perón que inspirarà cantautors per compondre cançons tedioses [...], la Neo Matrix del neoliberalisme feixista dels fons voltor. Maricarmen semblarà Espàrtac sense faldilleta curta que va inspirar les classes subalternes a trencar les seves cadenes".

A esRadio, l'emissora de Federico Jiménez Losantos, el director adjunt de Libertad Digital, Carlos Cuesta, torna el 28 de setembre a Ceuta i a Maricarmen com a "maniobra teledirigida" del Govern per tapar la crisi migratòria, una barreja de "xou i demagògia". Poc abans, Isabel Díaz Ayuso va voler fer un altre acudit a costa de l'anciana madrilenya i les protestes que va aixecar el seu desallotjament. "Que m'avisin a partir de quina edat deixo de pagar i, potser, en la pròxima manifestació de llogateres m'hi sumo", va convidar a fer-ho en un acte amb inversors i empresaris, malgrat que Maricarmen Abascal mai va deixar de pagar el lloguer del pis del qual va ser desnonada.

Un dels propietaris d'Urbagestión parla pixelat

Horizonte va tornar aquell dia a ocupar-se del desnonament. Urbagestión, l'empresa propietària del pis, i l'advocada de Maricarmen havien arribat a un acord, amb la mediació de l'Empresa Municipal de l'Habitatge (EMVS), que anava a permetre la tornada de la dona a l'habitatge del carrer de l'Alcalde Sainz de Baranda. Al programa d'Iker Jiménez es va poder escoltar per primera vegada Ricardo Alonso Fernández un dels propietaris d'Urbagestión, en una entrevista telefònica. L'endemà, va acudir a l'estudi, però la seva imatge va aparèixer pixelada. Va dir que havien patit escarnis a les seves oficines i rebut amenaces. "Ens han buscat, perseguit i col·lapsat el nostre sistema, a més d'intimidar-nos sense parar. Avui hem necessitat protecció", va assegurar. Carmen Porter, copresentadora del programa, el va tancar amb un "fins després, Maricarmen" burleta, imitant Belén Esteban. Minuts abans, el periodista d'El Español Jorge Calabrés havia arribat a incloure Maricarmen en l'"agenda" de l'exministre José Luis Ábalos.

En aquest moment, les escomeses van deixar de centrar-se en la política i van passar a tenir com a objectiu la persona de Maricarmen. El 30 de setembre, la columnista de La Razón Carla De La Lá capgira el relat i titula La voltor és Maricarmen. L'articulista converteix la dona en el "somni humit de l'agitprop contemporani". És més, sosté que Maricarmen ha executat "una jugada financera freda, conscient i mesquina per parasitar el patrimoni d'una família normal". El capgirament del relat és complet. Converteix els antics propietaris del pis en les víctimes, i relata una història en què la tragèdia la pateix el propietari, "una família asfixiada per l'Estat i per aquesta exfuncionària que es va entossudir a quedar-se sola en un pis de 90 metres quadrats a preu de postguerra. La família, perdent diners mes a mes, devorada per l'IBI i les derrames, davant la duresa i l'egoisme recalcitrant de Maricarmen".

Marco Ondarra torna llavors a The Objective per parlar de Maricarmen Abascal, que "va viure com una reina durant 50 anys pagant xavalla", ressalta. Espejo Público, a Antena 3, va utilitzar aquest antic propietari com a ariet personal contra l'anciana. Ignacio Lázaro va revelar que era "una mala veïna" i una "mala llogatera". Va detallar, en efecte, xafarderies de veïns: que les seves queixes eren "contínues, que si la calefacció no funcionava, que si no podia fer servir l'ascensor...".

Del bingo a "pocavergonya"

S'havia obert la veda. L'1 d'octubre, El Español va publicar un reportatge en el qual ampliava les xafarderies veïnals. "Anava bastant al bingo", recorda un veí que no s'identifica. Un altre diu que "es feia uns bons viatges". I que comprava pastissos i no els pagava. Aquest mateix veí, el propietari de la pastisseria oberta al portal del número 46 de Sainz de Baranda, i l'antic casolà de Maricarmen van tornar a criticar el comportament de la dona a Espejo Público. Ignacio Lázaro va repetir aquest dia l'entrevista a Libertad Digital. Mentrestant, El Español donava suport a la seva postura sobre l'anciana desnonada en un article del seu cap d'Opinió, Christian Campos: "No, no és la casa de Maricarmen".

Però no n'hi havia prou que Maricarmen fos antipàtica o jugués al bingo. Van començar els insults. Maricarmen és una pocavergonya (i algú havia de dir-ho), disparava el 29 de setembre S. McCoy a El Confidencial perquè, argumentava, es va aprofitar "d'un altre sense tenir dret a fer-ho". L'1 d'octubre, Jota Camacho, a EDATV, la televisió de Javier Negre, no dubtava a assegurar que Maricarmen tenia "més cara que esquena" i que havia viscut "a força de tenir molta barra". La mateixa expressió va utilitzar després l'exsecretari general de Vox Iván Espinosa de los Monteros en el seu pòdcast El Legado. L'analista polític David Santos la va anomenar "pocavergonya", segons va recollir The Objective en un reportatge que, al seu torn, es feia ressò de l'entrevista d'Antena 3 a un propietari de 150 pisos. Santos deixava caure que Maricarmen, a més, devia tenir "un compte corrent bastant voluminós". Per si faltés un altre testimoni per apuntalar l'ofensiva, un programa de Telecinco va considerar necessari preguntar a Bárbara Rey, l'amant de Joan Carles I, per Maricarmen. Així que va donar la seva opinió autoritzada: "Té una barra que se la trepitja, és una presa de pèl".

Voltors i pocavergonyes

Altres van optar per capgirar el relat de la rapinya immobiliària i titllar de voltor la dona desnonada. Marcos Ondarra, de nou a The Objective, inventa una nova categoria, els boomers voltor. I Chapu Apaolaza, a l'ABC, no només converteix Maricarmen en "la inquilina voltor" i en la "santa sobtada" de l'esquerra, en un vídeo publicat pel diari. Allà va repetir una trama que ja havia difós a Horizonte. "Fan un càsting i això és el que decideixen a La Mareta [residència oficial dels presidents del Govern, situada a Lanzarote]. Tot el que està succeint ara és una operació decidida a La Mareta amb un càsting per buscar una dona que surt en llitera de la casa, amb un delegat del Govern, amb un sindicat de llogateres fake que acaben acampant a Sol...".

Era el 6 d'octubre i Maricarmen encara estava ingressada a l'Hospital Gregorio Marañón. En l'edició de Castella-la Manxa d'El Español, Javier Ruiz, director regional d'Onda Cero, no va tenir cap inconvenient a escriure que Maricarmen ja havia "guanyat el bingo de la seva vida... Amb la bola, a més, que no esperava, la de l'ajuntament i els voltors que han fet mitja volta pel camí pel qual venien". El Español va fer fins i tot un recull dels tuits publicats per Lucía Etxebarría sobre Maricarmen, en què la titlla de "franquista de tota la vida" i escampa suposats comentaris sobre ella de gent del barri sense identificar.

Però el cim de l'improperi el va posar un polític, el regidor d'Habitatge del PP a Benalmádena (Màlaga), José Luis Bergillos, que en una reunió municipal aquest dimecres va titllar Maricarmen de "puta pocavergonya amb milers d'euros al banc". Insult i mentida en una sola frase. Després va demanar disculpes.

La mort no és el final de la infàmia

La mort de Maricarmen no ha posat punt final a l'operació d'enderroc. No havia transcorregut ni una hora des que s'havia fet pública la mort quan La Razón va publicar al seu web una suposada notícia en què es preguntava retòricament quina seria la destinació de la "suposada fortuna de 250.000 euros de Maricarmen després de la seva mort i qui la podria heretar". En el subtítol, però, el diari de Francisco Marhuenda deixa clar que aquest "suposat patrimoni" de què es parlava a les xarxes socials i que incloïa "milers d'accions" en realitat "mai va arribar a acreditar-se".

En les hores que van seguir, es van succeir els tuits dels propagadors d'odi habituals. "Procedeix una autòpsia de Maricarmen", va instar Hermann Tertsch. A causa d'unes suposades "instruccions de la trama del Govern de Pedro Sánchez", és imprescindible, segons el seu parer, conèixer exactament les causes de la seva "sobtada mort". Ja no ataquen Maricarmen; és l'hora de la conspiració. "Estan tan malalts que són capaços d'haver-la assassinat ells i culpar-ne la dreta per evitar perdre el poder el 29N. Contra els esquerrans de merda no hi pot haver pietat. Cal aniquilar-los o acabaran amb tot", va escopir Vito Quiles a les 23.30. Una hora després va considerar necessari matisar que es referia a "aniquilar-los electoralment".

A les dues de la matinada, Javier Negre va afegir un matís despectiu en la seva menció a l'anciana desnonada: "A la (sic) Maricarmen segur que ja la van fer votar fins i tot per correu abans de carregar-se-la. D'aquesta gentussa m'ho espero tot". Alvise insisteix en la mentida del frau electoral i en les sospites sobre la mort de Maricarmen. "Així es mata una àvia sense tacar-se les mans", va escriure primer. "Ara vegem qui explota millor electoralment el cadàver d'aquesta pobra dona", va rematar poc després.