Entrevista a Su Moreno"La nostra tasca és la construcció d'un front d'esquerres independentista, no aglutinar les esquerres de l'Estat"

Ens trobem amb Su Moreno (Capellades, 1985) a la seu nacional de la CUP, situada al carrer Casp de Barcelona, per abordar l'actual moment polític i la situació de la formació de l'esquerra independentista quan ha passat gairebé un any i mig des que va culminar l'anomenat Procés de Garbí, la seva particular refundació després dels mals resultats de l'anterior cicle electoral. Des d'aleshores, octubre del 2024, Moreno exerceix de portaveu del partit, càrrec que comparteix amb Non Casadevall. 

Regidora durant vuit anys (2015-2023) al seu municipi, verbalitza el rebuig de la CUP a les propostes d'articular fronts amplis d'esquerres de cara a les eleccions estatals, es mostra crítica amb el "continuisme" i la "falta de valentia" del Govern del PSC i considera que tant Aliança com Vox són els "representants del trumpisme" a casa nostra.

Alguns dirigents polítics de formacions d'esquerres estan proposant, a títol individual, articular diverses variants de fronts amplis de cara al proper cicle electoral. Des de la CUP heu refusat, per exemple, la proposta de Gabriel Rufián, però en un context com l'actual estaríeu disposats a articular candidatures que anessin més enllà de la pròpia formació?  

Com hem anat dient, el que veiem són una mica de cants de sirena, propostes que no tenen gaire més concreció que una aliança purament electoralista. A més, una proposta en el marc de l'Estat espanyol, com la que fa el Rufián, s'allunya dels objectius que pensem que cal seguir tenint sobre la taula, que és la qüestió de l'autodeterminació i de la sobirania del nostre país. Parlem de cants de sirena perquè ja hem vist la resposta també d'altres formacions polítiques, i sembla una proposta més a títol individual que no una proposta que realment s'estigui articulant des d'una realitat. 

 Quan parlem de candidatures àmplies ens referim a teixir aliances des de la base i no des d'una perspectiva purament electoral  

Dit això, en clau més municipal estem treballant per poder consolidar les candidatures d'unitat popular als municipis. I quan parlem de candidatures àmplies ens referim a la qüestió de teixir aliances des de la base i no des d'una perspectiva purament electoral, per poder construir un programa polític que ens acosti cap a la millora de la vida de la gent. I això és una mica la clau en què, per exemple, s'està treballant a Barcelona. La nostra aposta és treballar en clau de candidatura, perquè pensem que és important que seguim estant als municipis, que podem teixir i anar construint aquesta alternativa que pensem que necessita el país. I no generar propostes que acaben gestionant les engrunes i no van a l'arrel de moltes qüestions que necessita el país.

L'alcalde de Girona i membre de la CUP, Lluc Salellas, ha declarat que li agradaria que a les properes eleccions espanyoles hi hagués una candidatura independentista i d'esquerres, que superés certes barreres. Això és un plantejament diferent del que fa Gabriel Rufián.  

És un plantejament diferent. Nosaltres seguim dient que no pensem que la tasca de la CUP ara mateix sigui la d'aglutinar les esquerres de l'Estat espanyol, que sospitem que el que acabaran proposant és l'apuntalament del règim del 78. La nostra mirada ha de seguir estant en la construcció d'un front d'esquerres independentista i popular. Pensem que cal seguir treballant des de la base, des dels municipis, en connivència amb els moviments socials, per generar el que anomenem un tercer bloc, que s'allunyi del bloc d'extrema dreta i del bloc que hi ha entremig, que el que fan és gestionar el capitalisme i les engrunes, però que no van a l'arrel dels problemes. 

 No apostem que la CUP hagi de construir a l'Estat espanyol un front que ens allunyi del dret a l'autodeterminació  

Creiem que diluir-nos aquí és fer un flac favor a les esquerres i fer un flac favor al que pensem que ha de ser necessari, que és la reconstrucció d'un independentisme d'esquerres, que torni a posar algunes qüestions sobre la taula. L'independentisme ha estat fort quan ha reivindicat els drets socials de tots i de totes, quan ha reivindicat el dret a acollir, ha reivindicat els serveis públics, etcètera. I cal que tornem a apropar l'independentisme a aquesta idea de justícia social i a aquesta idea d'emancipació nacional. Nosaltres estem aquí fent un treball més de base i ara mateix no apostem que la CUP hagi de construir a l'Estat espanyol un front que ens allunyi del dret a l'autodeterminació.

Si no m'equivoco, Comunistes pretén convocar-vos a una trobada a la primavera adreçada al conjunt de l'esquerra política i social de Catalunya i més enllà, que serveixi per compartir diagnòstics de l'anterior cicle electoral, posar sobre la taula potencials discrepàncies estratègiques i buscar objectius comuns, no en termes electorals, sinó en termes més de fons. Aquests espais de diàleg ampli i compartit, creus que són una bona eina per afrontar l'actual context polític marcat per l'emergència de l'extrema dreta?  

Sobre aquesta proposta concreta, encara hem de decidir quin serà el nostre paper. Però nosaltres sí que estarem oberts a poder dialogar amb les esquerres i el sobiranisme, però sobretot amb l'independentisme d'aquest país, per poder analitzar i posar qüestions en comú per veure el termòmetre de com està cada organització. Entenem que pot ser positiu i no ens hem tancat mai a parlar amb agents com Comunistes o d'altres, però és important que no hi hagi una qüestió electoralista entre mig, sinó que pugui ser un espai de diàleg. De fet, hem participat en espais d'anàlisi d'extrema dreta amb altres agents polítics i en això no tanquem la porta de poder-ho fer.  

En tot cas, l'existència d'espais de diàleg entre actors diversos s'ha oblidat durant massa temps?  

És que nosaltres seguim tenint diàleg amb diversos agents. No crec que sigui una cosa que hagi desaparegut, sinó que nosaltres seguim treballant i tenim unes relacions polítiques àmplies on ens trobem a diversos espais. En la mesura que es pot, seguim participant d'espais de debat per combatre l'extrema dreta i en altres espais, però sempre des de l'anàlisi i de poder compartir. No hi hem tancat la porta.  

L'emergència de l'extrema dreta és un fenomen global que també té un impacte clar a Catalunya i la previsió és que en el proper cicle electoral hi hagi un fort creixement d'Aliança Catalana. Com creu la CUP que s'ha d'afrontar i combatre de manera efectiva aquesta situació?  

Una qüestió que tenim molt clara és que davant de l'extrema dreta cal que des de les esquerres hi hagi propostes polítiques que vagin a l'arrel de les qüestions. És a dir, propostes que no generin les expectatives que després no s'acabaran complint, com ha passat reiteradament en aquest país i que segueix passant amb les propostes que, per exemple, ens fan des del PSC, que no acaben d'anar a l'arrel i que són absolutament continuistes. Generar polítiques que vagin a les qüestions més estructurals, també generar polítiques des d'una mirada de drets, perquè sabem que l'arribada de l'extrema dreta pot fer perillar els drets bàsics de tots i totes, ho estem veient als Estats Units, a Itàlia, etc... Sabem que tant Vox com Aliança Catalana són els representants del trumpisme, ja sabem al que ens porta: a patrulles ICE, a vulneració de drets humans, etcètera. Per tant, el que cal és poder garantir drets.  

 Tant Vox com Aliança Catalana són els representants del trumpisme  

En algun moment heu manifestat que el creixement d'Aliança pot beneficiar els interessos de l'Estat espanyol, ja que debilita l'independentisme. Hi pots aprofundir?  

El que hem dit és que Aliança Catalana és una eina ideal per a la consolidació de l'espanyolisme en aquest país. Primer, perquè considerem que Aliança no és una opció independentista. Està en connivència 100% amb les polítiques de la patronal, amb les polítiques de dretes que també històricament s'han impulsat a l'Estat espanyol i ho veiem clarament amb la vinculació que tenen Vox i Aliança al Parlament. Canvia l'idioma però coincideixen amb moltes propostes. 

 Aliança Catalana és una eina ideal per a la consolidació de l'espanyolisme en aquest país  

És possible que propostes polítiques com la del PSC es puguin consolidar durant molt de temps per la dificultat que hi pot haver per poder tenir majories independentistes al Parlament. Perquè, insisteixo, entenem que Aliança Catalana no està treballant per la sobirania del país, ni treballa per la qüestió independentista. I això ho veiem també quan en moments de mobilització, de conquesta de drets i de poder demanar més sobirania, com hem fet a l'hora de mobilitzar-nos per Rodalies, ells estaven fora de l'equació, pràcticament ni van obrir la boca en aquelles setmanes. És important que fem una feina d'anar desemmascarant el que realment són, quins són els seus interessos i que defensen.

A la primavera de l'any vinent hi haurà les eleccions municipals. Quins són els grans objectius que us marqueu?    

Per a nosaltres és important Barcelona per poder tornar-hi a tenir representació; i evidentment poder mantenir alcaldies, no només com Berga, també com Navàs, Celrà, o Viladamat. Però ara mateix amb el que estem sobretot és en recórrer al país. Hem iniciat un cicle de xerrades per explicar la campanya "Construïm el país" i també per poder presentar les candidatures que ja vam presentar a les passades eleccions. També estem treballant per generar el programa polític d'aquestes eleccions i per fer-ho hem impulsat una enquesta popular, que vam presentar dissabte a Manresa, i que farem en alguns municipis amb aquesta voluntat d'escoltar la gent i que també pugui ser una eina de mobilització.  

Ja fa gairebé un any i mig que vau culminar l'anomenat Procés de Garbí amb el qual vau afrontar una espècie de refundació i replantejament estratègic. Un dels objectius era convertir-vos en una CUP més propositiva. Quin balanç en feu?  

Amb el Procés de Garbí moltes vegades costa de percebre quins canvis hi ha hagut més enllà de les cares visibles de l'organització, però fem una valoració positiva d'alguns canvis. Un d'ells, per exemple, és la consolidació d'un treball sectorial, amb persones militants, que acaba traslladant-se a qüestions com poder presentar una llei de mesures urgents de protecció de la seguretat climàtica o una llei com la que hem presentat ara per acabar amb l'especulació amb l'habitatge, també estem generant guies d'habitatge pels municipis, de com poder estirar la llei per defensar el dret a l'accés a l'habitatge, etcètera.   

Una altra qüestió important és haver pogut fixar unes prioritats. En la campanya "Construïm el país" tenim tres prioritats molt clares: llengua, habitatge i model productiu o necessitat de canvis estructurals econòmics. Però tampoc oblidem la defensa dels serveis públics com portem fent les últimes setmanes. Prioritzar ens ha ajudat i també permet que el missatge pugui arribar molt millor i més directe.

Parlaves de la proposició de llei que heu presentat al Parlament per intentar acabar amb l'especulació immobiliària i fa uns mesos vau ser un dels grups que va votar a favor de la regulació dels lloguers de temporada i els lloguers d'habitacions. Ni que sigui per necessitat política, l'habitatge és un dels àmbits on més està modificant la seva posició el PSC, que ara vota a favor de coses que refusava fa un temps?  

Sí, al final qui està fent moure el PSC o qui està fent que aquestes qüestions s'estiguin normalitzant és el moviment per l'habitatge. Fa quatre dies ningú entenia que s'havia d'atacar l'especulació i els moviments socials, el moviment per l'habitatge i la CUP semblàvem els marcians quan parlàvem d'això i avui estem on estem. Per tant, reafirmem la necessitat de la mobilització i de l'organització popular perquè fa que qüestions que ahir ens semblaven impossibles, avui ja no ho siguin i fa moure agents com el PSC. Dit això, al PSC li falta valentia. Ara ha arribat a un acord amb els Comuns amb una llei que té molts forats i, per tant, posem en dubte que acabi amb l'especulació, tal com ells estan verbalitzant.   

El moviment per l'habitatge està fent moure el PSC

O una altra qüestió, nosaltres hem entrat 200 noves denúncies de pisos turístics il·legals, que se sumen a les 340 que ja havíem presentat [a l'agost] i no hem rebut cap resposta sobre això. Per tant, sí que veiem que hi ha molt de cop de titular però després no s'acaba actuant com caldria. Al final, si estàs fent propostes polítiques però després no acaben revertint en el dia a dia de la gent, doncs és un flac favor perquè fas créixer unes expectatives que no s'acaben de complir i això genera desafecció.

Heu decidit presentar una esmena a la totalitat als pressupostos del Govern. Quines mancances hi trobeu?    

Entenem que el PSC s'ha acostumat a imposar una normalitat institucional o normalitzar els problemes que tenim en el dia a dia, que sobretot té la classe treballadora, que no s'aborden. A part de ser continuistes, els pressupostos segueixen afavorint el turisme massiu i considerem que són pressupostos de la patronal, que ja ha verbalitzat que hi està d'acord. Nosaltres estem en un model radicalment diferent de país. No és normal que no s'abordi la qüestió de l'emergència climàtica com tocaria, no trobem normal que els treballadors segueixin sense poder arribar a temps a la feina quan s'agafa el transport públic, no trobem normal que no s'abordi la qüestió, per exemple, dels barracons a les escola, que no s'aboliran fins al 2031. Els pressupostos que s'han presentat no fan uns canvis estructurals que pensem que necessita el país.  

 Els pressupostos no fan els canvis estructurals que pensem que necessita el país  

Des que ha començat el 2026, hem viscut mobilitzacions molt importants dels docents, dels metges i en defensa del transport públic i de denúncia del funcionament de Rodalies. Tot plegat mostra que tenim uns serveis públics, com a mínim, tensionats? I, alhora, el malestar que genera aquestes qüestions, està provocant una revifalla de la mobilització social?  

Algú que ens intenta imposar una normalitat i que ha vingut a fer d'altaveu del PSOE i també de la patronal, però que no aborda les qüestions estructurals farà que hi hagi mobilitzacions al carrer. Estem en un moment en què la qüestió de Rodalies ha estat flagrant, i també la situació de l'educació cal abordar-la des de l'arrel. No només és que els treballadors hagin de reivindicar els seus drets, sinó que necessitem que es facin polítiques reals perquè hi hagi una escola inclusiva, que es defensi els drets dels nens i les nenes a poder estar bé a les escoles, etcètera. Estem en un moment complicat on, per exemple, la pobresa energètica ha pujat del 8 al 21%, això és flagrant i tampoc aquests pressupostos estan abordant aquesta qüestió. Estem en un moment en què els serveis públics necessiten molt més recursos i necessiten abordar temes molt més de fons.  

Entenc que penseu que el nou finançament acordat entre el Govern espanyol i Esquerra si s'arribés a aprovar al Congrés no seria suficient per resoldre la situació d'aquests serveis públics?  

Efectivament. Sabem que tenim un dèficit fiscal brutal i que això és estructural i aquest acord es queda molt a mitges del que necessitaria el país per abordar les qüestions que estem dient.  

Ja per acabar, com a model alternatiu plantegeu una cosa que anomeneu "planificació democràtica de l'economia". Com es materialitzaria?  

Sempre fem el símil de deixar de ser un país de porcs i turistes. I amb això el que volem dir és que cal revertir des de l'arrel i des de l'estructural també el model econòmic que té aquest país, que bàsicament el que fa és exportar porcs i importar turistes. Quan parlem de planificació de l'economia el que estem dient és que cal fer polítiques que també defensin la petita i mitjana pagesia, que està en perill de desaparèixer; també cal un canvi de model i polítiques molt més estructurals en la qüestió del turisme, i cal escoltar el país també en el procés de transició energètica. Per exemple, sabem que es presenta el PLATER [Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables a Catalunya], que és una eina de planificació, però que no està tenint en compte ni està escoltant el territori i es fa una proposta absolutament allunyada del que necessita la gent i el país. Això són algunes qüestions que volem abordar amb aquesta voluntat de planificació de l'economia del país. També escoltar el territori que moltes vegades queda aïllat del que necessita.