Movimient Sumar s'obre en canal en ple procés de reconstrucció de l'esquerra alternativa

El matí d'aquest dimarts s'aixecava borrascosa a les muntanyes de Moviment Sumar. La seva fins ara secretària d'Organització, Laura Moreno, feia oficial la seva dimissió, tal com avançava El Mundo, a través d'una carta de comiat que ha obert butllofes a les files del partit. "Abandono l'executiva del partit", escrivia entre les línies de la missiva, per passar a denunciar una sèrie d'"injustícies" de les quals, assegura, ha estat testimoni l'any que ha estat al capdavant de la cartera d'Organització. A les denúncies de falta de democràcia interna i de "frau" en la constitució del partit en comunitats com el País Valencià, la ja exnúmero tres del partit afegeix la infracció dels estatuts. I és que, posava sobre la taula Moreno, la direcció fa més de 10 mesos que no nomena un segon coordinador, el model de lideratge que es va acordar.

En el text, Moreno assenyala, en primera persona, l'actual coordinadora de la formació, Lara Hernández. I el que és més greu: revela l'existència d'una denúncia interna contra la política madrilenya per "comportaments preocupants cap a alguns treballadors". Segons ha pogut saber Público, la Comissió de prevenció, detecció, actuació i seguiment en casos d'assetjament del partit va obrir un expedient a finals de febrer a Hernández per un possible cas d'assetjament laboral. La denúncia, que han interposat "sis alts dirigents institucionals i orgànics" -entre ells la portaveu parlamentària de Sumar, Verónica Martínez Barbero es recolza en el testimoni de cinc extreballadors, entre els quals es troben la pròpia Moreno i el que fora, fins al passat 28 de maig, secretari de Comunicació, David Comas. Les altres tres persones, expliquen a aquest diari fonts coneixedores de la denúncia, tenien llocs "tècnics", sense càrrec orgànic o polític en el partit.

"Em pregunto qui serà el responsable de la destrossa", se sumava a les crítiques, a través de X, l'exsecretària de Comunicació del partit, Elisabeth Duval, repassant la reguera de dimissions que, en l'últim any, ha sacsejat els fonaments del partit. A Moreno i Comas, recordava Duval, cal afegir el pas al costat de Carlos Martín Urrutia, que es va mantenir al capdavant de la coordinació general, de la mà d'Hernández, tot just cinc mesos. Veus del sector crític del Movimient Sumar expliquen a Público que, tot i que Urrutia va ser "molt elegant", la veritable raó de la seva dimissió tenia nom i cognoms: Lara Hernández. El mateix nom al qual, en un tuit posterior, recrimina Duval, ja sense disfressa, haver "vulnerat els estatuts", amb una investigació "oberta per assetjament laboral" i "acusada de frau en unes primàries internes". Càrrecs que, per a l'ara escriptora, haurien de suscitar una única resposta: la seva dimissió.

L'entorn d'Hernández nega la major. Des d'aquest sector del partit apunten cap a "una maniobra política", un "treu-te tu per posar-me jo" de cara a la pròxima assemblea del partit, prevista per a l'11 de juliol i en la qual es renovaran tant la direcció com els pressupostos polítics de la formació. Segons expliquen fonts pròximes a l'actual coordinadora, la tensió d'alguns dirigents contra Hernández va augmentar, en clau interna, el mes de febrer passat, amb l'anunci del pas al costat de Yolanda Díaz. Un "buit de poder" que ha fet "sortir les rates del cau".

Dirigents de Movimient Sumar propers a la política madrilenya creuen, a més, que s'ha exercit un "ús espuri" de la comissió antiassetjament, on s'està dirimint l'expedient contra la líder del partit. "És un òrgan parajudicial que no és autònom, que elabora actuacions per intervenir políticament", critiquen aquestes veus. "Això hauria d'enjudiciar-se, o bé a través del Comitè de Garanties o, si de veritat hi hagués indicis d'assetjament laboral, en un jutjat social", valoren. No només això. Dos dels testimonis que recull la denúncia presentada per l'entorn de Barbero, recorden, formen part de l'executiva: la fins ara secretària d'Organizació i l'exsecretari de Comunicació. "No és creïble que la secretària d'Organització sigui assetjada, que el general d'un exèrcit sigui l'assetjat", posen en dubte.

Des de la direcció de Movimient Sumar opten per la prudència. "No entrarem a valorar documents que s'envien a un xat intern de l'organització, que té les seves lleres i els seus processos formals", atallen en referència a la carta de Moreno. Tampoc els correspon, amplien, respondre a "valoracions subjectives sobre el que es digui en xarxes socials o a través d'un altre mitjà". Els procediments interns que "hi pugui haver" en aquest moment, comenten sobre la suposada investigació per assetjament, "són estrictament confidencials". En altres paraules: cal "respectar el seu caràcter garantista".

El camí cap a l'assemblea

La pugna entre Hernández i Barbero ve de lluny. Després de mesos d'enfrontament soterrat, veus del partit dibuixaven ja al març a Público la bretxa existent entre dues de les cares més visibles del partit. La primera, com a líder oficial de la formació; la segona, com a veu a la tribuna del Congrés. Fonts de l'entorn de Barbero desmentien, llavors, que la portaveu s'hagués postulat per encapçalar la formació i, ja de passada, retirar-li la cadira a Hernández. "Una altra cosa", suggerien, "és que hi pugui haver gent que pensi que [Barbero] és una bona opció". "Aquest tipus de decisions es prenen sempre en conjunt", atallaven aquest dimarts, en la mateixa línia, aquestes veus, assegurant que la portaveu "està i estarà a disposició del seu partit". Una intenció que ella mateixa corroborava a primera hora del dia des del plató de Las mañanas de RNE.

Diferents fonts de Movimient Sumar reconeixen, en conversa amb Público, l'existència de diferències polítiques en el si del partit, i que, en l'assemblea de juliol, es dirimirà també el futur ideològic del partit "entre el vermell i el verd". Veus crítiques amb Hernández consideren que la coordinadora està ubicada a l'"espectre vermell", al tractar-se d'un perfil que va beure, en els seus primers anys, de les aigües de Izquierda Unida. Formació amb la qual, completen, s'entén a la perfecció. Enfront d'això, alguns dirigents del partit aspiren a donar un gir cap als postulats verds i referenciar-se, així, en el Partit Verd Europeu. Des de l'entorn Hernández llisquen que l'"operació política" de Barbero busca, en realitat, la resurrecció de l'extint Más País, l'últim projecte d'Íñigo Errejón abans d'integrar-se en el paraigua de Sumar.

El maremàgnum de l'esquerra alternativa

La cotilla que mantenia a ratlla la guerra interna a Movimient Sumar ha saltat pels aires en un moment crucial per a l'espai de l'esquerra alternativa. A tot just uns dies de l'equador de juny, la nova confluència dels partits de Sumar —Izquierda Unidad, Más Madrid, Comuns i Movimiento Sumar— segueix sense nom, cara o noves adhesions a la vista. Mentrestant, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ultima els preparatius de la seva tercera trobada pública en el que va d'any amb altres referents de l'espai, després de les parades a Madrid, al costat d'Emilio Delgado, a Barcelona, de la mà d'Irene Montero. El pròxim 19 de juny, el dirigent independentista viatja a València per a xarrar amb la —ja oficialment— candidata de Compromís a l'Ajuntament, Mónica Oltra. Una política en la qual Rufián ha trobat una aliada per tirar llenya al foc de la unitat de les esquerres.

En aquesta tessitura, des de la resta de l'espai de Sumar —IU, Más Madrid i Comuns— eviten ficar-se al jardí del seu veí polític. Amb algunes excepcions. "El lideratge de Lara porta temps en dubte", reconeixen, en privat, algunes veus. Primer, per la seva proximitat amb IU, que, expliquen, trastoca la correlació de forces entre els quatre partits. Un dels pilars "sagrats" de la nova confluència, després de l'experiència de Sumar. Segon, per la falta de suports dins del seu propi partit. I és que, subratllen, el sector Hernández és una minoria dins del Moviment Sumar. Davant d'això, sentencien, Barbero s'ha demostrat "eficaç" com a portaveu del grup parlamentari, una tasca no exempta de dificultats, amb fins a sis partits -i sensibilitats- al seu interior (després de les sortides de Podem, Més-Compromís i Chunta Aragonesista).

No només l'espai de l'esquerra alternativa es troba en hores baixes, sense acabar de donar forma al seu projecte de futur i amb resultats poc encoratjadors en les enquestes. En paral·lel, el soci majoritari del govern de coalició, el PSOE, segueix assetjat per diferents escàndols de corrupció. Els sondejos donen per fet que, en aquests moments, no es revalidaria l'executiu progressista i que la suma de PP amb la ultradreta de Vox podria conformar còmodament un Consell de Ministres compartit. Les disputes atàviques de l'espai d'esquerra alternativa segueixen acaparant els focus, malgrat que la conjuntura política evidencia que els verdaders problemes de la ciutadania van per altres camins.