El que mostren les dades de 2023 al Senat: un pacte PP-Vox neutralitza l'aliança d'esquerres però no aconsegueix una majoria de tres cinquens 

El PP i Vox sospesen una fórmula creativa per contrarestar l'estratègia del PSOE i el Front Ampli amb la conformació de la coalició Senat de progrés. Des de fa setmanes, les forces progressistes han negociat per teixir llistes conjuntes amb les quals aprofitar el sistema d'elecció majoritari del Senat. Van arribar a un acord in extremis divendres passat i la reacció de les dretes ha estat immediata. El PP i Vox no poden registrar-se ja com a coalició —el termini va expirar—, però els de Santiago Abascal sí que podrien renunciar a presentar-se en algunes províncies per maximitzar els resultats del seu bloc. Els d'Alberto Núñez Feijóo proposen que Vox no es presenti a 19 províncies. La clau al Senat és evitar la fragmentació, atès que el sistema d'elecció sobrerepresenta al partit més votat.

Per a aquesta anàlisi, Público ha agafat com a referència les dades de vot de les eleccions de juliol de 2023. S'han sumat els vots que van obtenir, d'una banda, els tres senadors que va presentar el PP i els de Vox en cadascuna de les províncies i, per un altre, els que van obtenir el PSOE i la coalició Sumar. Amb aquests resultats, els guanys totals del bloc dretà serien de cinc senadors i els del bloc esquerrà, de tres. L'efecte d'aquest reagrupament dels dos espais seria, per tant, un escenari semblant a l'actual: majoria absoluta de la dreta, però sense assolir els tres cinquens de representació.

Aquest és l'anhel declarat de les dretes. Com va explicar aquest mitjà, una majoria de tres cinquens és el que es necessita al Congrés i el Senat per designar a quatre membres del Tribunal Constitucional o a deu del Consell General del Poder Judicial sense necessitat de pactar amb altres partits.

Cal partir de la base que moltes coses s'han mogut des de 2023. La principal és, precisament, la forma de concórrer als comicis els dos blocs. Politòlegs van analitzar per Público com podria repercutir en el vot conservador el fet que PP i l'extrema dreta concorreguessin junts en algunes províncies. En general, els experts creuen que els electors potencials del PP podrien donar per bona una aliança del PP i Vox entenent que es tracta d'una operació estratègica. No se sap encara si la fórmula per la qual es decidiran les dretes passa per incloure a les llistes del PP alguns candidats de Vox o bé per la renúncia dels d'Abascal a presentar-se en algunes circumscripcions a canvi, per exemple, de més senadors per designació autonòmica. Està per veure també quina és la reacció de l'electorat progressista a la coalició Senat de progrés.

Fonts de la plataforma que va promoure l'esmentada candidatura progressista treuen pit, en una conversa amb Público, per haver donat en el clau amb la seva proposta. "Que PP i Vox duguin a terme aquest moviment vol dir que encertem en la nostra idea de les llistes progressistes unitàries". Reconeixen que un possible acord de les dretes pot neutralitzar la seva iniciativa, però apunten una cosa clau. "Per molt que Vox no es presenti en algunes províncies i demani el vot per al PP", subratlla un portaveu de la plataforma, "no és tan fàcil que molts dels electors antiestablishment que van votar als senadors ultradretans el 2023 en moltes parts d'Espanya acceptin, en les d'aquest any, al PP de Feijóo".

PP, Vox i UPN aconseguirien els 155 escons

A les eleccions al Senat es trien quatre senadors a la majoria de províncies (excepte a les Illes Balears i les Canàries, on se'n trien tres a les illes grans i un a les petites, i a Ceuta i Melilla, que en trien dues cadascuna) i els electors tenen tres vots. La gran majoria de les vegades trien als tres representants d'un mateix partit. Així ho diuen les enquestes que s'han realitzat en aquest sentit. Segons el CIS, per exemple, menys d'un de cada deu ciutadans declaren votar a candidats de diferents partits en les eleccions al Senat.

Amb aquesta dada sobre la taula, Público ha analitzat província a província quants vots haguessin sumat els diferents candidats de PP i Vox al Senat si hi hagués hagut una única llista de dretes en lliça amb el supòsit que tots els vots que van rebre els representants de Vox haguessin votat als tres del PP. El mateix amb els del bloc progressista. En total, el bloc conservador escalaria als 125 senadors per designació directa. A això se n'hi haurien d'afegir dos pel pacte amb UPN a Navarra. Avui, són 120 del PP i zero de Vox. El progressista en sumaria 75 pels 72 d'ara. Per una altra via van els senadors per designació autonòmica.

Més al detall, el PP guanyaria senadors nous a Araba (li trauria el senador a EH Bildu), a Badajoz (li trauria un al bloc d'esquerres), a Càceres (també un a les esquerres), a Barcelona (un a ERC), Huelva (un altre a les esquerres), a Tarragona (un altre a ERC per molt pocs vots) i el d'Eivissa-Formentera (a una coalició local). Aquest cas és especial, atès que la reforma constitucional d'abril d'enguany divideix aquest escó en dos. Està per veure en quina butxaca acaba el nou escó de què disposarà Formentera. S'hi han de sumar els senadors navarresos. Un ja està en mans d'UPN i l'altre l'hi trauria al PSOE. A canvi, el bloc progressista n'hi treu un a Astúries i un altre a Menorca. En total, en guanya cinc, a més dels dos de Navarra.

La coalició Senat de progrés sumaria aquests dos representants a Astúries i Menorca, dos a Biscaia (a costa del PNB) i dos més a Guipúscoa (un al PNV i un altre a EH Bildu). Perdria un a Badajoz, un altre a Càceres i un altre a Huelva.

Les dretes no aconseguirien els tres cinquens

A aquests 127 hipotètics senadors que obtindria el bloc de les dretes cal sumar els 23 per designació autonòmica que té el PP i els cinc que té Vox. En total, 155. Així, amb els números de 2023 i sumant tots els vots del PP i Vox com si les dretes haguessin concorregut en una única llista i tots els qui van votar a les dues formacions per separat haguessin votat aquesta llista, el bloc no aconseguiria els 161 escons necessaris per a aquesta majoria de tres cinquens amb la qual realitzar nomenaments al TC i el CGPJ. Sí que mantindrien la majoria absoluta de la cambra, que ara mateix se situa en els 134 escons.

Al bloc progressista, amb 75 senadors per elecció, caldria sumar-li els 19 per designació autonòmica del PSOE i el PSC i els de Compromís i Más Madrid, que estan dins de la candidatura Senat de progrés. En total, 96. La resta queden repartits entre partits de perfil territorial. No s'ha de perdre de vista tampoc el nou senador per Formentera, que mantindrà la majoria absoluta als 134, mentre que la de tres cinquens creixerà fins als 161 senadors.