Mor la lingüista i reconeguda activista política independentista Blanca Serra

La filòloga i històrica activista de l'esquerra independentista Blanca Serra, ha mort als 82 anys d'edat. Serra mantenia un delicat estat de salut per la seva avançada edat, tot i que això no li va impedir participar en actes reivindicatius fins fa pocs mesos. I també en una causa judicial que va impulsar i que la va convertir en la primera víctima de tortures a la prefectura de la Via Laietana de Barcelona en declarar en seu judicial, en concret davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica.

Una de les primeres reaccions a la seva mort ha estat la del president d'Òmnium, Xavier Antich que s'ha mostra "colpit i entristir" amb el conjunt de l'entitat, i ha assegurat que la de Balnca serra ha estat "tota una vida de lluita i compromís. Que la terra et sigui lleu, Blanca. Has estat far i brúixola. Et trobarem a faltar. Ha traspassat sense que l'Estat espanyol hagi depurat responsabilitats per les tortures que ella i la seva germana Eva van patir entre 1977 i 1982 tant a la Direcció General de Madrid com a la comissaria de Via Laietana, que, per a vergonya pública, encara és Prefectura de la Policia Nacional malgrat el clam social perquè és converteixi en un espai de memòria. Per ella, i per tants, no defallirem fins aconseguir-ho".

Per la seva banda, l'ANC ha reivindicat la figura de Blanca Serra com una "lluitadora incansable per a l'alliberament nacional de Catalunya", i ha lamentat que hagi traspassat veient arxivada la seva denúncia a la Fiscalia contra les tortures que va patir a la comissaria de Via Laietana.

Quant al món polític, ERC, la CUP i Junts han dit adéu també a la històrica militant independentista en nombrosos missatges a les xarxes socials. "Ens deixa Blanca Serra, però el seu compromís per la independència i el patriotisme que ha exercit durant tota la seva vida quedarà per sempre a la història de la lluita per la llibertat nacional", ha afirmat el president d'ERC, Oriol Junqueras. "Ens deixa una de les grans dones del nostre país, insubornable lluitadora pels drets i llibertats nacionals i sempre al peu del canó. Avui és un dia trist per totes nosaltres", ha afegit la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella.

"Recordem-la com la lluitadora incansable per la independència que va ser, fidel als seus ideals i alhora companya de viatge per damunt de tot sectarisme", ha manifestat el secretari general de Junts, Jordi Turull. "Ens ha deixat Blanca Serra i Puig, referent de lluita i compromís dins l’Esquerra Independentista i la CUP. Incansable en la defensa de la independència, la llengua i els drets col·lectius. El seu llegat de fermesa i dignitat continuarà guiant-nos! Descansa en pau!", ha sumat la portaveu de la CUP, Su Moreno.

L'expresident de la Generalitat Pere Aragonès ha volgut deixar clar que "el seu testimoni i la seva lluita per la memòria i la justícia davant la repressió no poden caure en l'oblit", mentre que l'expresidenta de Junts i del Parlament Laura Borràs ha parlat "d'una lluitadora incansable, una valenta determinada que ha batallat fins al final per la llengua i pel país".

Per la seva part, l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha definit Serra com “un referent, un exemple, una lluitadora” i “una patriota que ens va ensenyar camins i raons per a l'alliberament nacional de Catalunya”. En una publicació a X, Puigdemont remarca que “a les tortures del règim franquista hi va respondre amb un major compromís en la lluita per la independència del nostre país; a la desunió del moviment hi ha contestar la seva vocació d'unitat; i contra el desànim hi va aportar les seves conviccions insubornables”.

Una vida de lluita

Blanca Serra va néixer a Barcelona l'any 1943. Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, es va dedicar professionalment a l'ensenyament de llengua espanyola a secundària. Era filla de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i germana de la historiadora i activista independentista Eva Serra i Puig, i de Josep de Calassanç Serra i Puig, un dels fundadors de Terra Lliure.

Serra era una de les figures històriques del moviment independentista català. Ja durant el franquisme va militar en el Front Nacional de Catalunya i, a partir de l'escissió del front, a finals dels anys seixanta va ser una de les fundadores del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), formació de visió marxista amb unes bases d’anarquisme. També va ser membre de l'Assemblea de Catalunya.

El novembre de 1975 es va haver d'exiliar al Rosselló i va participar en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà. Quan va tornar a Espanya, va ser detinguda, acusada d'haver col·laborat amb ETA i amb Terra Lliure i li van aplicar la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals.

Durant la Transició, tant ella com la seva germana Eva (morta l'any 2018), van ser torturades diversos cops per la policia franquista, primer a la prefectura de Via Laietana de Barcelona, i després, de forma més greu, a la Direcció General de Seguretat, a Madrid.

L'any 2024 Blanca Serra va denunciar aquells fets. Era la primera denúncia que arribava a la fiscalia per un cas similar, després que la llei de memòria democràtica permetés crear una unitat especialitzada del ministeri públic en aquesta matèria.

La investigació va considerar demostrades les tortures, les va qualificar de crims contra la humanitat, però en va demanar l'arxivament per no poder-ne identificar els autors.

L'any 2007 Blanca Serra apareix en el reportatge televisiu 'Terra Lliure, punt final', que repassa la història de l’organització. En aquest treball periodístic, Serra explica el paper que van tenir els anomenats Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans.

Portaveu de la plataforma pel Dret a Decidir que va promoure les consultes independentistes a Catalunya des del 2006. Posteriorment, va formar part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Serra també va orientar el seu activisme polític cap a la defensa de la llengua. Era una de les signants del Manifest Koiné, document signat l'any 2016 per un grup de filòlegs, lingüistes i docents que denuncien el bilingüisme i advoquen perquè el català sigui l'única llengua oficial d'una Catalunya independent.

L'any 2020 va rebre el VIII premi Pompeu Fabra, que atorga la Generalitat de Catalunya, en la categoria de voluntariat lingüístic pel seu compromís actiu amb la llengua catalana a través d’entitats com la Coordinadora d’Associacions per la Llengua i la Federació d’organitzacions de la llengua catalana.

L'any 2022 li van concedir el premi especial del Jurat del Premi Martí Gasull i Roig, pel seu activisme per la llengua catalana.