La Moncloa justifica el retard en la creació del comandament únic pel doble discurs de Vivas en públic i en privat

El passat 30 de juliol, amb el començament de l'entrada massiva de persones migrants a la ciutat de Ceuta, el seu president, Juan Jesús Vivas, va pronunciar per primera vegada la petició de "comandament únic". Ho va fer en diverses intervencions davant els mitjans de comunicació i ho va vincular a la declaració d'"emergència nacional".

Passats els dies, de manera pública també Vivas va reiterar aquesta mateixa petició el dia 10 d'agost, encara que aquesta vegada sense esmentar el concepte d'emergència nacional. I és que setmanes abans la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, havia sol·licitat aquesta declaració d'emergència per l'incendi a la Sierra Oeste madrilenya. En aquest cas sí que es va acceptar des del Govern de Pedro Sánchez, que va passar en aquests moments a exercir com a administració coordinadora de la tragèdia.

La diferència radica, segons va explicar aleshores a Vivas el Govern i així ho traslladen fonts de la Moncloa, en què una declaració d'emergència nacional no està prevista a la llei per a crisis migratòries sinó només per a assumptes de catàstrofes naturals o tecnològics.

El president ceutí va tornar a insistir novament la setmana passada, el dia 19, en aquest assumpte. Ho va fer al costat d'Alberto Núñez Feijóo, que va visitar la ciutat. El líder del PP ho va verbalitzar davant els mitjans. "Davant de qualsevol crisi sempre fan el mateix, desapareixen i després busquen culpables; o un dirigent del PP o algun país europeu", va afirmar el dirigent gallec.

No ha estat fins als últims dies, poc després d'aquesta última petició dels populars, quan el Govern s'ha decidit a fer-ho. Aquest dilluns ho va anunciar el vicepresident primer Carlos Cuerpo i aquest dimarts el Consell de Ministres ho va aprovar després de la celebració, necessària per a això, d'un Consell de Seguretat Nacional. Per a això s'ha adoptat en paral·lel una declaració d'"interès per a la seguretat nacional" a través d'un Reial Decret específic.

Per què no s'ha fet abans aquest pas? Públicament se li ha preguntat aquest mateix dimarts als ministres presents en la roda de premsa oferta a la Moncloa: Elma Saiz, Fernando Grande-Marlaska i Ángel Víctor Torres. Aquest últim, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, ha estat designat com a coordinador d'aquest òrgan col·legiat o comandament únic.

Torres no va oferir una resposta contundent sobre aquest retard i es va limitar a assenyalar que el d'ara "és un pas més" però que prèviament hi ha hagut moltes reunions de coordinació. "El Govern no ha deixat de treballar. També el de Ceuta", va afirmar. Torres va posar com a exemple la creació de la comissió sobre la DANA del País Valencià, creada setmanes després de la tragèdia en si. A Cuerpo dilluns se li va preguntar també el mateix. "No parlem només d'una crisi de seguretat i per això ara és encara més important la coordinació entre administracions", es va limitar a assenyalar.

Però fonts de Moncloa sí que apunten en una direcció per justificar el retard en aquesta posada en marxa. Assenyalen que es va parlar amb Vivas després de les seves declaracions del dia 30, se li van explicar les qüestions legals i es va aparcar aquest assumpte. "En aquell moment Ceuta no volia perdre el lideratge en la gestió", assenyalen aquestes fonts, que recorden que l'Executiu de Sánchez és especialment respectuós amb les competències autonòmiques perquè "es creuen" el funcionament de l'Estat de les Autonomies.

La interlocució amb Vivas des del Govern ha estat gairebé diària, argumenten a la Moncloa, per diferents vies, des de finals de juliol. I el president ceutí, sempre segons aquestes fonts governamentals, no traslladava en privat el que va dir en públic sobre el comandament únic. "Una cosa és el que es diu de portes enfora i una altra, el que es diu de portes endins", assenyalen des de l'equip de Sánchez.

És a dir, que després del dia 30 ningú va preguntar de portes endins si s'agafaria el comandament únic. A més a la Moncloa consideren que no hagués canviat res en la pràctica si s'hagués decidit fer el pas abans perquè la coordinació ja estava sent fluïda en tot moment. "No hi ha hagut descoordinació amb Ceuta", insisteixen. Les "circumstàncies", assenyala la Moncloa, han canviat ara i d'aquí la decisió anunciada per Cuerpo dilluns.

Col·laboració malgrat les diferències

La màxima del Govern espanyol en tot cas és no confrontar amb Vivas de manera visible. Però sí que hi ha hagut tensions durant aquestes setmanes perquè a l'Executiu de Sánchez veuen el mandatari del PP amb menys voluntat de col·laboració, i més de confrontació, que el 2021 amb una crisi a Ceuta similar. Un exemple concret té a veure amb les dificultats que s'han trobat perquè la ciutat autònoma facilités espais d'acollida a les persones migrants.

Amb tot aquest context, Torres ha començat aquest dimarts a assumir el comandament únic. El mateix Vivas ha participat de manera telemàtica com a convidat en el Consell de Seguretat Nacional i el ministre s'ha desplaçat minuts després de la roda de premsa des de la Moncloa a la ciutat autònoma. Tots dos es van reunir dimarts a la tarda. Aquest dimecres Torres presidirà la primera reunió del Comitè de Situació per a la gestió de la crisi. Dijous Torres compareixerà al Congrés a la Comissió Mixta de Seguretat Nacional després del que faci en aquest mateix fòrum el ministre de Presidència Félix Bolaños.

El comandament únic té com a objectiu "afrontar la crisi amb la major agilitat i recursos possibles en una nova fase", segons ha destacat el propi ministeri de Política Territorial. Està format per 11 ministeris: Exteriors, Unió Europea i Cooperació; Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts; Interior; Hisenda; Defensa; Sanitat; Igualtat; Inclusió, Seguridad Social i Migracions; Educació, Formació Professional i Esports; Joventut i Infància i Política Territorial i Memòria Democràtica.

Vives com a president de Ceuta i el delegat del Govern a la ciutat autònoma, Miguel Ángel Pérez Triano completen la llista. L'òrgan col·legiat comptarà amb l'assessoria del Departament de Seguretat Nacional i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Des del Govern espanyol van insistir després de la reunió d'aquest dimarts que el llistat d'espais per albergar les persones migrants és una "proposta de màxims modificable i flexible". En el Real Decret aprovat aquest dimarts s'han inclòs equipaments com poliesportius i uns altres que només s'utilitzarien en cas de situació extrema. "Una cosa que no és previsible que es produeixi però que han d'estar recollits davant una eventualitat", va indicar el ministeri de Torres.

En aquest sentit, assenyala el Govern espanyol, hi ha espais que no estan recollits en el Reial Decret i que poguessin ser recollits en una actualització, que serà setmanal, i que poguessin ser, fins i tot, els primers a posar-se en funcionament, fins i tot abans de la seva incorporació en el Decret perquè es faria des del consens.