El miratge del pacte PP-Vox per al Senat: batalla oberta pel vot de dretes a Catalunya

La pugna entre els blocs d'esquerres i dretes camí del 29-N ha alimentat pactes d'articulació complexa que feia temps que no se segellaven. PSC i Comuns han tancat aquest dimarts un acord per al Senat que pretén concentrar el vot progressista a les circumscripcions de Tarragona, Lleida i Girona. És la resposta a l'entesa signada per PP i Vox, que té repercussions en dues de les quatre circumstàncies catalanes: els populars no presentaran candidats a Tarragona i Girona -dues de les tres províncies, al costat de Guipúscoa, on es retiren en favor de Vox- per rendibilitzar resultats a la cambra alta. El pacte de conveniència maquilla la batalla oberta entre les dues formacions pel vot de dretes a Catalunya, en joc en les eleccions generals i també en les autonòmiques previstes per al 2028.

La pugna que lliuren Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal entre l'electorat català converteix el pacte per al Senat en un miratge. Conscient del que estava en joc, a la seu de Génova es va escollir Xavier García Albiol com a candidat per Barcelona per contenir la fuga de vots a Vox. L'alcalde de Badalona ha substituït l'extrema dreta a la seva ciutat -la quarta més poblada de Catalunya- amb un manual polític de llei i ordre basat en la seguretat i la lluita contra les ocupacions. El seu mètode de presència al carrer i missatges populistes sobre immigració li ha permès consolidar un govern de majoria absoluta i convertir Vox en una força sense presència al ple de l'Ajuntament.

Feijóo s'ha entregat a Albiol en aquestes generals, però el partit Abascal continua reforçant el seu estatus a Catalunya. El baròmetre d'octubre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) certificava l'auge demoscòpic de l'extrema dreta per a aquest 29.N. L'enquesta concedia la victòria al PSC amb 19 escons i dibuixava un ascens de Vox que disputaria la tercera posició al PP, amb una forquilla d'entre 5 i 6 diputats, pels 2 que va aconseguir el 2023. Un pronòstic que fins i tot millorava els resultats de Junts (4-5 escons). En unes eventuals eleccions al Parlament, el sondeig del CEO determinava que PP i Vox igualarien a 12-13 diputats, amb un creixement de l'extrema dreta en detriment dels populars, que al Parlament disposen de 15 escons.

Abascal ha recuperat presència a Catalunya per reforçar l'estratègia del partit, que passa per discutir el vot a l'esquerra en barris metropolitans. Després de dos anys de perllongada distància, aquest setembre va visitar Tarragona, Lleida i Barcelona -a la capital catalana va liderar un acte a la Zona Franca al costat d'Ignacio Garriga- per desplegar l'anomenat "cinturó verd", la penetració en zones populars controlades històricament per forces progressistes on el percentatge d'immigració és creixent i ha fet efecte la frustració per les desigualtats, amb l'habitatge com a principal maldecap ciutadà.

El pastís dels votants "orfes" d'Aliança

En la lluita pel lideratge en el bloc de les dretes a Catalunya, Vox s'ha trobat amb un regal: la decisió d'Aliança Catalana de no presentar-se als comicis del 29-N, dictada per Sílvia Orriols. L'absència del partit de l'alcaldessa de Ripoll deixa votants orfes. Segons l'últim baròmetre del CEO, Junts i Vox podrien ser les formacions més beneficiades per la inhibició d'Orriols. Entre els catalans que simpatitzen per Aliança, el 21,6% afirma que votarà la candidatura de Míriam Nogueras a les generals mentre que el 16% ho faria per la papereta de la formació d'extrema dreta.

El líder de Vox ha detectat amb rapidesa aquest pastís. En una entrevista a La Vanguardia diumenge passat, Abascal defensava la necessitat de preservar una “identitat catalana” que “està amenaçada per l'islamisme”. Una utilització de l'espantall del "califat" que és calcat al discurs verbalitzat per dirigents d'Aliança en els últims temps i que eludeix el conflicte territorial Catalunya-Espanya, situat en un pla secundari. En la mateixa entrevista, Abascal evitava plantejar una "reforma constitucional" o la "recuperació de competències" per part de l'Estat, mesures defensades amb vehemència fins ara pel seu partit amb l'argument actualitzat que "fan falta majories reforçades".

En les campanya de les generals de novembre de 2019, Vox defensava com a primera mesura del seu programa la "suspensió de l'autonomia catalana". Sense subterfugis. Les prioritats han canviat. Importen tots els votants, també els de l'extrema dreta independentista, per dictar les condicions després de les eleccions del 29-N. Primera parada d'un duel a mig termini a Catalunya per la preeminència en l'espai de les dretes espanyolistes.