Més maó, pensions en l'aire i el SMI en mans de la patronal: les pistes que va deixant el guru econòmic de Feijóo

Durant una entrevista aquest passat divendres 23 d'octubre al programa Hoy por Hoy a la Cadena Ser, a Alberto Núñez Feijóo, president del PP, li van preguntar per qui serà el seu ministre Economía en cas de poder formar Govern després de les eleccions del 29 de novembre. El candidat no va respondre, però des de fa dies un nom sona amb força en els mitjans conservadors, el de Juan Bravo, actual vicesecretari d'Hisenda, Habitatge i Infraestructures del Partit Popular. Erigit en guru econòmic del partit, Bravo ha tingut cert protagonisme en els últims dies per les seves declaracions sobre habitatge, pensions o el salari mínim. Paraules que en certa manera anticipen el que està per venir.

Inspector d’Hisenda de professió i exconseller d’Hisenda de la Junta d’Andalusia, Bravo ha estat l'ariet econòmic del PP durant les sessions de control en aquesta legislatura. Ha mantingut intensos intercanvis amb María Jesús Montero, antiga ministra d'Hisenda, i amb Carlos Cuerpo, actual vicepresident del Govern i ministre d'Economia. El seu paper no ha estat còmode: amb l'ocupació en nivells rècord i Espanya convertida en locomotora econòmica d'Europa el portaveu econòmic del PP no ha tingut gaire marge per a la crítica. En moltes ocasions ha mostrat una tendència a fer una interpretació una mica injusta de les dades econòmiques, quan no directament a manipular-les. Exemple d'això és que Bravo ha repetit en més d'una ocasió que a Espanya hi ha una "desocupació efectiva" de 3,2 milions de persones. L'última vegada que ho va dir va ser al juny, quan hi havia 2,32 milions d'aturats inscrits a les oficines d'ocupació. A què es deu aquesta diferència? Bravo sosté que el Govern maquilla les xifres d'atur en deixar fora als fixos discontinus, però la veritat és que després de la reforma laboral aprovada en 2022, aquests treballadors cotitzen i són considerats indefinits, però de prestació intermitent.

En la seva tenaç esmena a la totalitat de la política econòmica de l'actual Govern, Bravo ha deixat clar el seu ideari neoliberal. En aquest sentit, les seves declaracions són de manual i mostren molt a les clares les seves principals obsessions: baixades d'impostos, reducció del deute i del dèficit, a més de retallades en la despesa pública. Al llarg dels últims anys, des que el 2022 Feijóo el cridés al seu costat per ser el seu assessor econòmic, Bravo ha anat deixant diverses pistes pel camí del que podria fer un eventual Govern del PP.

Pensions: "Si l'economia ho permet"

Sobre les pensions, Bravo, igual que ha fet el PP en els últims dies, ha fet un parell de batzegades. L'últim i més sonat va tenir lloc el passat 15 d'octubre, en ser preguntat per la viabilitat del sistema públic després de l'incendi polític provocat per Ester Muñoz, portaveu del PP al Congrés dels Diputats, qui va dir que les pensions anaven a "petar". Bravo va dir que les pensions estaven garantides "si l'economia és adequada". "Hem de tenir l'economia adequada. Si seguim acumulant 600.000 milions de deute...", va dir abans de callar i allunyar-se dels periodistes deixant una aroma de dubte en l'aire i la por en el cos a milions de treballadors.

"Mantindrem les pensions públiques i les actualitzarem a l'IPC, cosa que hem votat cada vegada que ens ho han posat a sobre de la taula", va dir també Bravo a principis d'aquesta setmana. Aquesta afirmació no és del tot certa: el PP va votar en contra de l'última reforma del sistema de pensions el 2021, que va incorporar la garantia legal de revaloració lligada a l'IPC, i també es va oposar a altres normes que incloïen pujades posteriors.

"La vivenda s'abarateix amb més vivendes"

El passat 2 d'octubre, durant el debat al Congrés sobre els decrets d'habitatge del Govern el rebuig final va provocar l'avançament electoral, Bravo va fer una declaració una mica grandiloqüent: "No us enganyarem, no serà fàcil ni serà ràpid. Us prometo una cosa. Arribarà el dia, i no està tan lluny, en el qual ficareu una clau en un pany. I direu: Ja sóc a casa ".

Quina és la recepta del PP en matèria d'habitatge? Bàsicament, es resumeix en un sol punt: construir més. El PP ha promès construir un milió de cases en quatre anys, encara que no ha explicat com ho farà. Els conservadors també prometen seguretat jurídica per als propietaris, incloent una llei antiocupació, rebaixes fiscals i liberalització del sòl." L'habitatge no s'abarateix amb decrets, s'abarateix amb més habitatges", va dir Bravo sobre això. Sobre els desnonaments, el portaveu del PP va ser més parc i es va limitar a dir: "La forma de protegir les persones vulnerables sap com és? Ampliant l'oferta".

Salari mínim: que decideixin els empresaris

Ho va dir Juan Bravo dilluns passat, 19 d'octubre, i ho va tornar a dir Feijóo aquest divendres. Quan a tots dos se'ls ha preguntat per la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), la resposta ha estat una mica ambigua: encara que no neguen una pujada, no afirmen amb rotunditat que vagin a fer-ho. Bravo va dir dilluns passat que una possible pujada s'ha d'acordar entre els empresaris i els sindicats. Feijóo va aprofundir aquest divendres en la mateixa línia. El que obvien els dos dirigents del PP és que en els últims set anys la patronal s'ha oposat sistemàticament a les pujades proposades pel Govern. Des de 2018, el SMI ha pujat un 66%.

La veritat és que el Govern té l'obligació de fixar l'SMI, d'acord amb l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors, prèvia consulta amb sindicats i empresaris. No és una cosa que pugui deixar en mans de la patronal.

"Un infern fiscal": obsessionat amb baixar impostos

Bravo utilitza amb freqüència l'expressió "infern fiscal" per criticar durament la política econòmica i tributària del Govern de Pedro Sánchez. És el seu mantra més repetit, sense cap dubte. Quan parla d'impostos, Bravo recorre molt a la brotxa grossa. En les sessions de control ha acusat al Govern de pujar més d'un centenar de vegades els impostos, sense aportar dades concretes al respecte. "De què se sent orgullosa? De ser la ministra que més ha picat a impostos als espanyols?", li va etzibar a María Jesús Montero el passat mes de febrer.

El portaveu econòmic del PP sosté que cada espanyol paga 3.500 euros més en impostos que el 2018, quan els socialistes van arribar al poder. Segons els seus càlculs, això són 140.000 milions més en impostos. Al mateix temps, Bravo trasllada la idea que els diners recaptats pels impostos se'ls queda el Govern, com si no s'invertira a finançar els serveis públics. Però aquestes declaracions són una mica controvertides perquè barreja moltes coses de forma interessada: inclou impostos i taxes que no depenen directament del Govern, com tampoc té en compte la major activitat econòmica o l'augment de la població en els últims anys.

Referent a això, la seva proposta en aquest sentit és molt simple: proposa una baixada generalitzada d'impostos, sobretot de l'IRPF. Bravo és dels que pensen que els "diners estan millor a la butxaca dels ciutadans". Fidel seguidor de la famosa corba de Laffer, creu que una menor càrrega impositiva fomentarà el consum privat i, per tant, l'activitat econòmica. El problema és que la baixada fiscal que proposa el PP no discrimina entre rics i pobres. "La clau és que més gent pagui impostos, no que paguin més els pocs que hi són. Si ho fem bé, es pot baixar els impostos i alhora recaptar més", va dir en una entrevista el 2023 a tall de resum.

Retallada de la despesa pública, el deute i el dèficit

Com a bon neoliberal, a Juan Bravo l'obsessiona la despesa pública. Ho considera excessiu i proposa retallar-ho tot el possible. "El sanchismo fia el creixement a la despesa pública, increment d'impostos i el deute", va dir en una recent entrevista sobre aquest tema.

En qualsevol cas, Bravo no especifica en quines partides pretén retallar una despesa pública que en un 80% és sempre despesa social. Com a bon neoliberal, pretén gairebé un impossible: baixar impostos, retallar despesa pública i reduir el dèficit i el deute. És la quadratura del cercle.