El cas de la Maricarmen posa cara al bloqueig de les mesures sobre habitatge: la dreta va frenar el decret antidesnonaments i el Govern intenta recuperar ara la iniciativa

El Ple transcorria al Congrés dels Diputats mentre la Policia Nacional entrava a la força a la casa de la Maricarmen. Després de més de set dècades vivint al número 46 del carrer de l'Alcalde Sainz de Baranda, al districte del Retiro de Madrid, i d'una lluita esgotadora des que, el 2018, un fons voltor comprés la finca, el desnonament de la madrilenya, de 87 anys, s'ha consumat. I mentre això passava, una sessió parlamentària d'escàs voltatge polític seguia el seu curs en la carrera de Sant Jerónicmo. Els diputats es dividien entre els que comentaven l'esperpèntic episodi de l'esprai pebre protagonitzat per la diputada popular Ana Belén Vázquez i els que concentraven la seva atenció en el desnonament.

Un cop la policia ha entrat a l'habitatge i expulsat la Maricarmen, que ha estat traslladada a Hospital Gregorio Marañón, les forces polítiques a l'esquerra del Partit Socialista -alguns dels integrants han participat de les protestes- han assenyalat gairebé per igual als partits de dretes, amb especial atenció al PP, i al PSOE. Als populars se'ls retreu bloquejar les mesures en matèria d'habitatge que arriben al Congrés i als socialistes no tenir la valentia suficient com per "ficar-li mà" al problema de l'habitatge, en paraules del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. També mantenir en un calaix iniciatives pròpies en aquest camp, com la llei "per impulsar el lloguer d'habitatges a preus assequibles", que van registrar els socialistes el 30 de maig de 2025 i encara no han portat a Ple, o retardar l'aprovació del decret d'habitatge que està negociant el ministeri d'Isabel Rodríguez. Sumar ha exigit aquest dimecres, a més, que inclogui una nova moratòria antidesnonaments. Público ha pogut saber que el Ministeri d'Habitatge ha pujat una marxa i portarà el paquet de mesures al Consell de Ministres de la setmana que ve.

Precisament el torpedinament a l'última moratòria antidesnonaments és una de les grans crítiques que se'ls fa a les dretes. El 26 de febrer, PP, Vox i Junts per Catalunya van tombar un decret que contenia la moratòria antidesnonaments. I no només això. Tal com va explicar Público en aquest article, les tres formacions de dretes esmentades han torpedinat fins a vuit lleis en matèria d'habitatge promogudes per les esquerres des que va començar aquesta legislatura.

Per tot això, el PP ha mantingut un perfil baix aquest dimecres. També Vox i Junts. Com a màxim, algunes figures han definit la situació de la Maricarmen com a “molt difícil”. El portaveu del partit a nivell nacional, Borja Sémper, ha afirmat que “aquestes coses [en referència al desnonament] s'acabaran, però amb aquest Govern, no”. No obstant això, la realitat és que el PP no ha donat cap senyal en aquest sentit aquesta legislatura. Tot el contrari. Tampoc ho fan en les comunitats en què governen, on no apliquen la llei d'habitatge.

Des del Govern, s'han acurat a emfatitzar-ho. El ministre de Consum, Pablo Bustinduy, ha recordat que les dretes han tombat tres vegades la moratòria antidesnonaments. Per la seva banda, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha carregat durament contra Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, i José Luis Martínez Almeida, alcalde de la capital, per "no fer res" Congrés i tenir competències en aquesta matèria. Isabel Rodríguez, per la seva banda, ha explicat davant els mitjans de comunicació que el Govern ha intentat comprar la casa de la Maricarmen o pagar les seves rendes, però que el fons voltor propietari no ha volgut vendre-la ni accedir a cap altra solució. L'única cosa que va proposar l'empresa, fa al voltant de dos anys, és un contracte de lloguer d'uns 1.600 euros per a una persona la pensió de la qual ronda els 1.400.

En un altre ordre de coses, a Díaz Ayuso se li ha retret molt tant des de les files de les esquerres com en xarxes socials acollir a Madrid la fira d'inversió immobiliària The District. L'escàndol de l'àtic, la celebració de The District i el desnonament de la Maricarmen són tres elements que han coincidit en temps i conformen una fotografia de com es gestiona el tema de l'habitatge a la regió madrilenya.

El missatge de Colau

Sembla clar que el cas de la Maricarmen pot funcionar com una espècie de trencaaigües. Un abans i un després. Al voltant de mig miler de persones han intentat impedir el llançament, però moltes més han presenciat a través dels mitjans de comunicació com la política no ha pogut generar un mecanisme perquè un fons d'inversió —en aquest cas, Urbagestión Desarrollo e Inversión SL— no pugui expulsar de casa seva a una dona gairebé nonagenària i dependent que, com ella mateixa explica, volia "acabar" els seus dies a la casa en la qual van viure i van morir els seus pares.

Sense anar més lluny, el Congrés va tombar la setmana passada una proposta de llei de Sumar amb la qual es pretenia prohibir que els fons d'inversió comprin habitatges a Espanya. Les dretes hi van votar en contra i el PSOE es va abstenir. És aquesta indefinició del partit majoritari del Govern la que critiquen els partits a la seva esquerra. Figures com Enrique Santiago (IU), Irene Montero (Podem), Gabriel Rufián (ERC), Ione Belarra, (Podem), Toni Valero (IU), Nahuel González (IU), Alberto Ibáñez (Compromís) o Pablo Fernández (Podem) han estat presents a la concentració al carrer Sainz de Baranda.

Fernández, de fet, ha denunciat a través de la xarxa social X "agressions injustificades" per part dels guàrdies. "Una part la Policia Nacional està fora de control. Avui han agredit injustificadament a molta gent. Entre ells a mi", ha afirmat.

En un altre tuit, Rufián ha reconegut que "el PSOE és terriblement decebedor i mereix sortir en globus del Govern", però, al mateix temps, ha recordat que "l'alternativa és Abascal de vicepresident i el cas de Maricarmen multiplicat per 240" i que l'alternativa ha de ser "un govern del PSOE sotmès a les forces sobiranistes d'esquerres que tant han demostrat aquests anys".

Però, sense cap mena de dubte, el missatge més crític de la jornada ha arribat des de Barcelona. Ada Colau, exalcaldessa de la ciutat comtal, ha demanat al seu espai polític que "trenqui" el Govern amb el PSOE si continua vulnerant el dret a l'habitatge. Finalment, la cruesa del cas de la Maricarmen i la pressió que han exercit les esquerres i els carrers han portat el PSOE a accelerar el decret, que, segons asseguren, incorporarà una clàusula per prohibir desnonaments a persones vulnerables sense alternativa habitacional.