Llarena acata la doctrina del Constitucional i confirma la retirada de l'ordre de detenció contra Puigdemont          

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat en un acte revalidar la seva decisió de deixar sense efecte les ordres nacionals de crida i cerca i detenció contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i dels exconsellers Antoni Comín i Lluis Puig, en considerar aplicable als mateixos la doctrina constitucional sobre la concessió de l'amnistia al delicte de malversació fixada en la sentència del Constitucional que va concedir l'empara a l'exconsellera Dolors Bassa.

L'instructor del Procés deixa clar que el present pronunciament "es limita a l'alçament de les ordres", desestimant així el recurs de reforma presentat per Vox, però "no comporta la conclusió d'un sumari pendent de determinats recursos, ni substitueix una resolució definitiva sobre l'extinció de la responsabilitat i el sobreseïment que correspongui adoptar per l'òrgan competent".

D'aquesta manera, recorda que, en el procediment ordinari, aquest pronunciament "correspon a la Sala d'enjudiciament, amb l'observació de la tramitació prevista en els articles 622 i següents de la LECRIM, com ja es va assenyalar en l'acte d'aquesta instrucció de 10 de setembre del 2024", resa l'acte.

No obstant això, Llarena subratlla que la necessitat de completar aquesta tramitació no justifica conservar unes ordres la raó de manteniment de les quals ha quedat privada d'eficàcia per la doctrina constitucional aplicable, per la qual cosa el seu alçament ha de ser, per això, "immediat".

Crítiques al Constitucional

El magistrat destaca que la doctrina del Tribunal Constitucional ha d'aplicar-se, encara que "no es comparteixin" les raons en les quals es recolza, sense que la discrepància condicioni o retardi el compliment del resolt pel Constitucional.

L'acte recorda les raons per les quals el Tribunal Suprem es va basar per considerar el delicte de malversació objecte de la causa no emparat per la Llei d'Amnistia en virtut de les exclusions assenyalades en el seu article 1, per entendre que "va existir un benefici personal de caràcter patrimonial".

El Suprem, afegeix l'auto, no va situar l'avantatge en la recepció de diners, sinó en "l'alliberament d'una càrrega econòmica", i va entendre que els qui havien assumit determinats compromisos de despesa, "els van fer recaure sobre el patrimoni públic fora de les seves facultats legals, evitant així suportar personalment el que van decidir fer".

Explica que la decisió constitucional, que assenyala que el benefici personal que exclou l'amnistia ha de poder distingir-se del cost del procés del referèndum il·legal d'independència, obliga a abandonar aquesta interpretació en resoldre ara sobre les mesures cautelars, però "el que no es comparteix -indica l'acte- és que el seu rebuig hagi de portar també a considerar la interpretació del Suprem com una resposta que no podia sostenir-se raonablement" o que "manqués d'una base jurídica suficient per superar el control constitucional".

"La discrepància d'aquest instructor no se situa al marge dels principis constitucionals, sinó en el mateix pla en el qual cinc magistrats del Tribunal Constitucional han defensat la validesa de la interpretació que els altres set rebutgen. No s'invoca aquesta divisió com a prova de l'error de la majoria ni per restar autoritat a la sentència, sinó perquè reflecteix el veritable abast de la controvèrsia: no es discutia quina era la lectura que havia de donar-se a la llei, sinó si la interpretació del Tribunal Suprem podia ser desqualificada com a inadmissible o imprevisible", assenyala l'instructor.

I afegeix: "Que gairebé la meitat del Tribunal Constitucional consideri constitucionalment admissible aquesta interpretació aconsellava una mesura en els qualificatius que no s'adverteix en la rotunditat de la seva censura. La majoria resol la controvèrsia i la seva decisió és vinculant, però els adjectius no converteixen en indiscutible allò que ha fracturat el Tribunal".

La interlocutòria assenyala que "reconèixer qui té l'última paraula no exigeix compartir que el problema només admetés una resposta". Amb tot, Llarena manté que la interpretació del Tribunal Suprem estava "jurídicament fonamentada" i que no hi aprecia la inadmissibilitat o la imprevisibilitat que n'ha determinat el rebuig. En qualsevol cas, "aquesta convicció no autoritza a mantenir-ne els efectes. La discrepància queda expressada en aquest fonament jurídic, però la decisió que s'adopta s'ha d'ajustar íntegrament a la doctrina expressada ara pel Tribunal Constitucional".

En aquest sentit, el jutge indica que no identifica cap circumstància individual dels tres processats que permeti mantenir l'aplicació de l'exclusió legal sobre una base diferent de la rebutjada pel Tribunal Constitucional en la seva sentència d'empara. Al seu parer, el benefici personal que se'ls va atribuir "procedeix de la mateixa interpretació jurídica i no d'una apropiació personal diferenciada o d'una operació patrimonial aliena als fets valorats en la sentència d'empara".

Per tot plegat, conclou que no seria compatible amb aquesta vinculació mantenir les ordres mitjançant la reproducció del raonament rebutjat constitucionalment, ni exigir a cadascun dels processats que obtingui un nou empara per corregir la mateixa conseqüència.