Limitar l'adquisició d'habitatge a un per persona, les esquerres catalanes pressionen per frenar la compra especulativa

Catalunya lidera a l'Estat espanyol la reformulació legislativa del sector immobiliari que pretén fer front a l'escalada de preus de l'habitatge, especialment en determinades zones molt tensionades on els preus escalen fins a punts que fan impossible l'accés a l'habitatge de la major part de la ciutadania. Pel que fa a la compra, però especialment en el sector del lloguer on els preus s'han situat en 1.133 euros al mes de mitjana en ciutats com Barcelona, segons fonts de l'Incasòl, que apunten a una reducció de preu de més del 3% després de la regulació aplicada a la ciutat i altres municipis tensionats per limitar-ne el creixement de preus. La mitjana del preu del lloguer a Catalunya se situa en 1.068 euros al mes.

Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma de l'Estat que ha aplicat la nova regulació per a zones tensionades, que permet controlar l'increment del preu dels lloguers d'habitatge, a partir de la nova llei d'habitatge estatal. El Govern també està estudiant com fer front als forats que deixa aquesta llei, com és la falta de regulació en el lloguer de temporada i el d'habitacions. I a Barcelona ja s'ha decretat la prohibició de tots els pisos turístics a partir del novembre del 2028. Però amb tot plegat, l'accés a l'habitatge continua sent un dels principals problemes de la ciutadania, segons el CEO. I ara sorgeix un nou debat a l'entorn de limitar la compra d'habitatges amb finalitats comercials i de negoci. És a dir, la compra especulativa que practiquen determinades empreses, fons d'inversió, entitats financeres i particulars amb múltiples habitatges, els anomenats grans tenidors d'habitatge.

 Limitar la compra per a ús particular  

El plantejament de sortida que promouen les organitzacions de defensa de l'accés a l'habitatge com el Sindicat de Llogateres, i que defensen els partits de les esquerres catalanes, és que un comprador només pugui adquirir un habitatge en un municipi, per a ús particular i no pas per revendre o llogar amb fins especulatius. Esquerra, Comuns i la CUP es posicionen a favor d'aquesta mesura i pressionen al PSC, amb el qual hi hauria una còmoda majoria al Parlament per tirar endavant la iniciativa. Tots els partits de dreta i extrema dreta de la cambra catalana es mostren en contra de la proposta, des de Junts al PP, passant per Vox i Aliança Catalana, mentre el PSC assegura que no descarta la mesura però vol avaluar primer la seva viabilitat jurídica.

La posició d'ERC l'expressa la seva secretària general, Elisenda Alamany: "Cal que la gent compri amb un compromís amb la seva ciutat". Els republicans ja han forçat que l'Ajuntament de Barcelona hagi d'estudiar la limitació de la compra especulativa d'habitatge. "Cal protegir el dret a l'habitatge i l'interès col·lectiu de la pressió especulativa" assegura la regidora republicana Eva Baró. L'Ajuntament de Barcelona haurà de posar en marxa, com a màxim d'aquí a tres mesos, una comissió d'estudi per explorar la millor fórmula legal per limitar "la compra d'habitatges sense que es tingui intenció de viure a la ciutat".

"És una qüestió de justícia generacional", diu Baró, tot afegint que "tenir una família" a Barcelona "no es pot veure condicionat pels negocis de terceres persones". Esquerra aposta per canvis que modifiquin l'actual legislació "molt desfavorable" a la limitació d'aquesta mena d'adquisicions inversores. I miren cap a experiències limitadores a ciutats dels Països Baixos com ara Rotterdam i Utrecht, però també a Malta o el Canadà. De moment han buscat frenar l'acció dels fons inversors amb un augment impositiu. La proposició de llei presentada per ERC al Congrés proposava  reduir l'IVA en la compra de la primera casa per viure-hi, i augmentar-lo fins al 50% en la compra d'habitatge per especular, a més de crear un nou impost a l'acumulació de pisos. Però va ser tombada per Junts a l'unir els seus vots al PP i Vox.

 L'experiència dels Països Baixos  

Esquerra posa com a exemple les mesures implementades en la ciutat holandesa de Rotterdam. De fet, als Països Baixos ja hi ha més de 40 municipis amb zones on no es pot comprar habitatges per llogar-los i fer negoci, sinó només per viure-hi com a domicili particular, amb l'objectiu d'evitar l'especulació. Una especulació que a l'Estat espanyol fa que l'habitatge estigui sobrevalorat i tingui un sobrepreu del 9,35% respecte al que en condicions de mercat normal hauria de tenir, segons dades del Banc d'Espanya. Segons els republicans, la de Rotterdam no seria la mesura que mimèticament voldrien aplicar a Catalunya però segons fonts d'ERC demostra la viabilitat jurídica a Europa d'aquest tipus de limitacions a la compra d'habitatge.

Aquesta experiència dels Països Baixos també ha estat estudiada en el primer informe tècnico-jurídic que avala la possibilitat de la limitació de compra d'habitatge a Catalunya ia  l'Estat espanyol. L'informe va ser encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), un organisme que depèn de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El document elaborat pel jurista Pablo Feu avala la restricció tant a escala estatal, com autonòmica i local sempre que es faci amb caràcter "excepcional, territorial i temporal". Segons la llei d'habitatge, les zones de mercat residencial tensionat estan en vigor tres anys prorrogables anualment. L'informe considera que en aquest marc la constitucionalitat de la llei està totalment garantida. I, per tant, que limitar les compravendes especulatives d'habitatge i permetre que només es pugui comprar un pis per viure-hi és legal a les zones de mercat tensionat, emparant-se en la Constitució i les lleis d'urbanisme.

L'informe apunta que es podria permetre la compra de blocs sencers sempre que després els pisos es destinessin a lloguer habitual i no a contractes temporals i turístics. A més, avala les compres de pisos per establir segones residències, sempre que fos en un municipi diferent al de la residència habitual, i sigui per ús personal i no per lloguer o inversió. I en quant a competències, Feu apunta que a escala estatal, el Govern espanyol podria aprovar una llei específica que obri la porta a regular la compra d'habitatges en zones tensionades, o bé un reial decret llei per actuar amb més rapidesa. No obstant això, són les comunitats autònomes les qui haurien de desenvolupar aquest marc legislatiu. I també aclareix que els parlaments autonòmics també poden legislar en aquesta matèria i fins i tot els ajuntaments podrien actuar sense esperar la nova legislació.

 Proposta de llei dels Comuns  

Per la seva part, els Comuns han fixat l'habitatge com el seu principal eix en les negociacions pressupostàries amb el Govern socialista que presideix Salvador Illa. Després de diversos acords en matèria de regulació i inspecció del lloguer d'habitatge, ara els Comuns han presentat una proposició de llei per prohibir la compra especulativa de pisos. La proposta dels Comuns passa per una modificació de set articles de la llei catalana d'urbanisme que limiti la compra d'habitatges a què siguin per viure o bé per un familiar directe com poden ser fills, nets, germans o pares. Però, seguint les recomanacions de l'informe del PEMB, aquesta mesura només s'aplicaria en les zones tensionades de preus i com a mecanisme de protecció temporal, ja que segons la formació d'Ada Colau una generalització d'aquesta norma podria ser tombada pel Tribunal Constitucional en un més que probable recurs.

Quant a la CUP, també es mostra partidària d'aquesta limitació i fins i tot es mostra disposada a negociar el redactat de la nova normativa d'habitatge amb el Govern socialista amb qui, conjuntament amb ERC i Comuns, ja ha arribat a acords en aquesta matèria. "Si el PSC està disposat a limitar la compra especulativa podem arribar a acords en aquesta matèria concreta", assegura la diputada Pilar Castillejos. Per la seva banda, la portaveu de la formació anticapitalista, Su Moreno, també ha declarat després de la trobada municipalista de la CUP d'aquest dissabte que "l'habitatge no pot servir per especular, serem molt durs amb aquesta qüestió perquè calen polítiques per limitar la compra especulativa d'habitatge". La CUP situa els ajuntaments com a punta de llança per lluitar contra aquesta activitat.

 El Govern del PSC vol garanties jurídiques i Junts en contra  

Pel que fa al Govern del PSC, de moment tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, mantenen la cautela sobre la limitació en la compra d'habitatge. Asseguren que l'habitatge és una de les principals prioritats de l'Executiu català i que "acceptem totes les propostes i idees que s'aportin per solucionar aquest greu problema", però "sempre i quan estigui garantida la viabilitat econòmica, i també la jurídica, de les iniciatives proposades".

En el terreny opositor, Junts lidera el bloc que rebutja la mesura juntament a PP, Vox i Aliança Catalana. Per als de Carles Puigdemont "la limitació de la compra d'habitatge no és la solució i no votarem a favor d'iniciatives que van en contra de les nostres propostes per solucionar el greu problema de l'accés a l'habitatge". Junts planteja un increment substancial en la construcció d'habitatge públic davant el que considera "molta declaració i pocs fets" del Govern d'Illa. I mesures per la dinamització del sector per a ampliar l'oferta i el parc d'habitatges disponible, que asseguren reduiria els preus a la baixa.

D'altra banda, des del sector de la patronal immobiliària el rebuig és rotund i en bloc. En un comunicat conjunt, l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), el Col·legi d'Administradors de Finques, el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària i el Consell de Cambres de la Propietat de Catalunya asseguren que prohibir determinades compres d'habitatges no només no solucionaria el problema, sinó que l'agreujaria. Pronostiquen que una limitació d'aquestes característiques faria caure l'oferta i, com a conseqüència, apujarien els preus —perquè hi hauria menys pisos al mercat. A banda, afegeixen que es generaria "encara més inseguretat jurídica".