Junts i Vox aspiren a captar bona part dels 'cobejats' votants d'Aliança el 29-N

Els votants potencials d'Aliança Catalana són un botí cobejat de cara a les eleccions generals del 29 de novembre, després que al partit d'extrema dreta s'imposés el criteri de la seva líder, Sílvia Orriols, i es declinés concórrer als comicis estatals. Això obre la possibilitat que aquests electors optin per decantar-se per altres formacions a les urnes d'aquí a poc més d'un mes. I, segons les darreres enquestes, no es tracta d'una xifra reduïda, sinó de centenars de milers de persones.

Segons el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -publicat la setmana passada-, el partit ultra consolida projeccions anteriors i faria un salt enorme si ara se celebressin eleccions al Parlament, en passar dels dos diputats actuals a una forquilla d'entre 23 i 25 escons i del 3,8% dels vots al voltant del 15%. Tot plegat el situaria en tercera posició, només per darrere d'ERC -a qui trepitjaria els talons- i del PSC, i per davant de Junts. Traduït a xifres absolutes, si els hipotètics comicis catalans es moguessin a una participació similar a la del 2024 -quan va ser del 55,3%, una de les més baixes de la història de les autonòmiques- Aliança s'emportaria al voltant dels 500.000 sufragis, una xifra que més quadruplicaria els 120.000 obtinguts fa dos anys i mig.

El gran creixement de la formació de Sílvia Orriols s'alimentaria fonamentalment de Junts i, en menor mesura, de la dreta i l'extrema dreta espanyolista, és a dir, de PP i Vox. I són precisament dos d'aquests partits, Junts i Vox, els que aspiren principalment a beneficiar-se de l'absència d'Aliança a les urnes el 29-N. Ja sigui perquè són la segona opció dels seu electorat actual o perquè hi tenen nombroses similituds programàtiques en qüestions socials o econòmiques. En certa manera, Junts i Vox aspiren a què aquestes persones recorrin a les generals el camí invers que farien si els comicis fossin al Parlament, és a dir, que passin d'Aliança cap a ells i no al revés.

Què diuen les xifres?

Si ens fixem en el recent Baròmetre del CEO, el principal calador del creixement en vots de la formació de Sílvia Orriols en els comicis catalans seria Junts, de qui captaria el 20% dels seus votants del 2024, el que traduït a xifres absolutes podria suposar més de 135.000 sufragis. A més a més, el partit d'extrema dreta també faria una mossegada forta entre l'espanyolisme, ja que rebria el suport del 23% dels electors de Vox de fa dos anys -que significarien uns 60.000 sufragis- i el 16% dels del PP, que equivaldrien a unes 55.000 paperetes. De fet, els populars experimentarien una major fuita de votants cap a Aliança que no pas cap a Vox (10%).

La mateixa enquesta assenyala que aquest electorat orfe d'Aliança a les generals, el 29-N es decantaria preferentment per Junts, Vox i, en tercer terme, ERC, si bé també hi ha un gruix molt significatiu que no contesta què farà o bé diu decantar-se per l'abstenció o el vot en blanc. En concret, entre els catalans que simpatitzen per Aliança, el 21,6% afirma que votarà Junts a les generals, el 16% ho faria per Vox i el 12% per ERC, el mateix percentatge que assegura no saber-ho. A més a més, el 8% diu que votarà en blanc, un percentatge molt més elevat que els simpatitzants de la resta de formacions.

Altres preguntes de l'estudi confirmen la tendència de situar Junts i Vox com a alternatives preferents dels votants d'Aliança. En aquest sentit, més de la meitat dels electors que es decantarien pel partit d'Orriols al Parlament tenen com a segona opció a la cambra catalana o bé Junts -el 31% del total- o bé Vox -el 20%-, per davant del 18% que afirma no tenir-ne "cap" i el 15% que diu ERC.

Tot i que Aliança es presenta com un partit independentista, la realitat és que a mesura que han crescut les seves expectatives a les urnes, el seu electorat ha canviat i ara aglutina una part significativa de votants que s'oposen a la independència i que s'hi apropen fonamentalment pels seus postulats contraris a la immigració. Fins al punt, que ara mateix els seus votants són els menys partidaris d'un Estat propi per a Catalunya d'entre els partits independentistes.

En concret, el 34% de les persones que votarien Aliança al Parlament afirmen estar en contra que "Catalunya esdevingui un Estat independent", segons el CEO, mentre que un 61% hi està a favor. I és entre els contraris d'on pot alimentar-se Vox el 29-N. En canvi, Junts aspira a convèncer els votants independentistes d'Aliança, un sector al qual també somia arribar Alhora, el partit de dretes liderat per Jordi Graupera que va estavellar-se a les urnes als comicis catalans de fa dos anys -amb tot just 14.104 vots, el 0,44% del total- i ho torna a intentar a les eleccions espanyoles.

Els darrers temps Junts ha anat endurint els seus plantejaments en àmbits com la seguretat o la immigració, en un moviment que l'ha arribat a apropar al marc plantejat per l'extrema dreta i que, teòricament, pretén taponar les fuites de vots cap a Aliança. I són posicions que poden portar l'electorat d'Orriols a sentir-se no del tot incòmode escollint la papereta dels de Puigdemont a les generals.

Ara bé, en aquests àmbits les similituds amb Vox són molt més notables. D'entrada, tant els votants de Vox com els d'Aliança són els únics que situen la immigració com a primer problema de Catalunya, segons el darrer estudi del CEO, i també comparteixen el fet de tenir les xarxes socials com a principal font d'informació diària. A més a més, els potencials electors d'Aliança expressen una clara simpatia cap a Vox -fins al punt que li donen un 5,8 sobre 10-. 

En ambdós casos, els seus votants expressen un suport clar a postulats dels partits d'extrema dreta, com ara que "els mitjans de comunicació i la resta de polítics els presenten de forma distorsionada"; que aquestes opcions "aporten renovació i qüestionen les polítiques negatives implementades pels partits tradicionals" i, en canvi, neguen que "amenacen els consensos bàsics de la nostra societat en valors, igualtat i drets socials" i "proposen solucions massa simples per problemes complexos".

Veurem que succeeix finalment el 29 de novembre, però sembla clar que les expectatives electorals de Junts i Vox a Catalunya es poden disparar més o menys en funció del volum de potencials votants d'Aliança que captin. En el cas de Junts, que tornarà a tenir una candidatura liderada per Míriam Nogueras, el Baròmetre del CEO li pronostica entre 4 i 5 diputats al Congrés, per sota dels 7 actuals, mentre que Vox passaria de 2 a entre 5 i 6. D'aquí a un mes sabrem si l'enquesta l'encerta.