Junts busca tornar al 'model Convergència' per la baixada a les enquestes, malgrat reticències internes

L'actual Junts per Catalunya que presideix Carles Puigdemont es va fundar el juliol del 2020. S'ha parlat molt sobre l'ADN postconvergent dels juntaires, tot i que la constitució oficial de Junts es produeix 4 anys més tard de la creació del PDeCAT, que va suposar la desarticulació de Convergència Democràtica de Catalunya, ara tot just fa 10 anys. L'actual Junts fins i tot va confrontar, i amb alguna forta controvèrsia, amb el PDeCAT hereu de la Convergència clàssica. Un partit, d'altra banda, que també va fracassar i es va dissoldre l'octubre del 2023 després dels pèssims resultats sense representació en les eleccions generals del mes de juliol d'aquell any i anteriorment al Parlament el 2021 amb l'exconsellera Àngels Chacón al capdavant. Amb la dissolució del PDeCAT va desaparèixer el darrer vincle amb CDC que ja havia presentat concurs de creditors 3 anys abans.

Junts ha viscut aquests prop de 6 anys d'història entre l'intent de fer-se seva l'herència positiva de Convergència com a icona catalanista que va conrear grans triomfs electorals, i el desmarcatge dels aspectes negatius com el cas de corrupció del cas Palau de la Música. Sense oblidar que, tant Puigdemont com el secretari general de Junts Jordi Turull, entre molts altres dirigents, van militar i amb càrrecs rellevants a l'antiga CDC de Jordi Pujol. Ara, sectors de dins i fora de Junts han iniciat una operació de recuperació o "reagrupament" dels sectors vinculats a l'antiga Convergència, tal com admet a Públic, l'expresident de la Generalitat, Artur Mas.

L'operació per recuperar l'espai convergent organitzat que queda fora de Junts pot tenir un efecte positiu pel partit que presideix Puigdemont, si serveix per frenar la sagnia de vots que totes les enquestes auguren a Junts, especialment pel transvasament de sufragis a Aliança Catalana, tot i que també cap a ERC. Però a la vegada, fonts de diversos sectors del partit no amaguen el malestar i preocupació. "A Junts conviuen sensibilitats molt diverses, de gent amb procedències diverses, no només de Convergència", assegura un membre del corrent més d'esquerres del partit.

Els sectors més independentistes, en alerta

Però no només se senten inquiets aquells que creuen que una 'convergentització' de Junts el situaria massa cap a la dreta. També el sector més independentista, que no va militar a l'antiga Convergència sinó que es va incorporar al projecte a partir del procés independentista, i que fa més costat a Puigdemont, pensa que les maniobres dels exconvergents poden "diluir" el discurs "de la confrontació amb Espanya", asseguren. 

D'altra banda, també existeix el temor que la reincorporació al sistema postconvergent de gent com l'exconseller Germà Gordó, persona imputada en casos de corrupció de l'antiga CDC, porti a Junts allò que precisament es va voler evitar amb la creació del PDeCAT primer i Junts després, que la taca de la corrupció s'estengui més enllà de la dissolta Convergència.

Els sectors més independentistes, en alerta

De moment, l'operació per reagrupar l'espai convergent s'està centrant especialment de cara a les eleccions municipals, per tal d'aglutinar sota una única llista aquells municipis on Junts i les candidatures hereves del PDeCAT i Convergència van anar per separat. Les candidatures hereves del PDeCat, que no es van integrar en les candidatures municipals de Junts el 2023, es concentren especialment a la zona del Penedès i part de la Catalunya Central, i a les comarques de Lleida, sota la sigla Impulsem. Però també n'existeixen a altres municipis puntuals d'arreu de Catalunya. En el primer cas tenen com a principal exponent a l'alcalde d'Igualada, capital de l'Anoia, Marc Castells. En el cas de Lleida, lideren el projecte Impulsem alcaldes com el de la Granja d'Escarp, Manel Solé, o el de Juneda, Antoni Villas.

Un altre nom important d'aquest espai postconvergent, però que no es va acabar integrant a Impulsem Lleida, és l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que es va presentar sota les sigles Mollerussa Primer i que va impulsar la seva pròpia plataforma municipal de coordinació amb el nom d'Ara Pacte Local, que té representació també en ciutats com Reus, entre d'altres.

La unió amb l'exconseller Gordó i la imputació per corrupció

D'altra banda, la segona part de l'operació per reagrupar l'espai convergent té com a protagonista l'exconseller Germà Gordó i el seu partit Convergents. De fet, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i el president de Convergents, Germà Gordó, van signar fa un mes un acord per presentar-se conjuntament a 58 municipis arreu de Catalunya en les pròximes eleccions locals previstes per al 2027. En un comunicat, les dues formacions asseguren que amb l'aliança aspiren a construir un "projecte compartit" que, des dels municipis i les comarques, contribueixi a una Catalunya "més rica, més justa i més lliure, posant sempre al centre el servei a la nació catalana".

En aquest sentit, els dos partits no descarten que el pacte es pugui ampliar a altres municipis. L'acord, assegura el mateix comunicat, també respon a la voluntat de "sumar esforços i reforçar l'espai polític de centralitat amb l'objectiu de recuperar el lideratge municipalista al país". Les dues formacions també obren la porta a incorporar d'altres forces polítiques al projecte, "amb la voluntat d'ampliar suports i consolidar una proposta sòlida" de cara al cicle electoral municipal.

Convergents es va fundar l'any 2017, en ple conflicte pel referèndum d'autodeterminació de l'1-d'octubre. No és casualitat que es triés per a la seva formalització el 17 de novembre, ja que és la mateixa data en què es va fundar Convergència Democràtica de Catalunya, però de l'any 1974. De fet, reconeixen que un dels principals objectius de la formació és "defensar el seu llegat polític". Es defineixen "de centre i sobiranistes" i fan gala de ser "el partit polític de la gent d'ordre". Gordó va ser un dels pesos pesants de l'equip d'Artur Mas durant la seva presidència de la Generalitat, i va a arribar a ser conseller de Justícia. La seva imputació en el cas de presumpta corrupció de Convergència que s'instrueix amb el sobrenom de 'cas 3%' va provocar un terrabastall dins del món independentista i de les pròpies files convergents, en què alguns sectors li van exigir que abandonés l'acta de diputat. El cas 3% encara està en fase d'instrucció.

Mas pilota l'operació des de fora de Junts

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, admetia que treballa en aquesta operació de "reagrupament convergent", a preguntes de Públic fa uns dies. Mas no milita a Junts per Catalunya, i de moment és un pas que no es planteja fer a curt termini: "tinc una sintonia evident amb Junts, però em sento més còmode sense ser militant per exercir el meu paper institucional d'expresident de la Generalitat", assegura a aquest diari.

Per Mas, cal “una reconstrucció sencera d’un projecte molt potent” en referència a tot l'entorn de l'antiga Convergència en què inclou a Junts com a "pal de paller" però també molts altres partits, col·lectius i persones. Per a l'expresident, l'objectiu és construir "una alternativa sòlida en un context polític i internacional" que qualifica de “tremendament convuls”. Mas creu que no es tracta de “tornar a fer exactament el que era Convergència", sinó d’integrar en un mateix projecte totes aquelles persones i sensibilitats que van quedar orfes de projecte polític després de la dissolució de CDC i que no es van integrar en la fundació de Junts per diversos motius. "Cal un reagrupament general per tenir tota la massa crítica i possibilitats d’èxit", assegura Mas.

Mas considera que Junts no va poder aglutinar tot l'espai de Convergència perquè no va adoptar l'ADN de l'antiga formació fundada per Jordi Pujol el 1974: "La prova és que no tothom que se sentia convergent avui és a Junts", assegura, començant pel propi Mas. Amb tot, l'expresident considera que Junts "s'hi ha anat tornant [convergent], però jo crec que encara no ha arribat al 100%". "El repte que té ara Junts no és gens fàcil: com poses al dia un projecte que va ser de gran èxit, però que ara costa de tornar a visibilitzar en el seu conjunt, entre altres coses perquè hem anat cap a una fragmentació de la política catalana molt més gran", reafirma també Mas en una entrevista a l'ACN. I apunta també a Públic com considera que Junts s'hauria de situar sobre el taulell polític: "Un partit central, per definició, ha de poder pactar a esquerra i a dreta".

Les corrents internes d'esquerres s'organitzen

Les maniobres que porten a terme exdirigents de CDC per empènyer Junts cap a la reorientació estratègica convergent ha alertat als sectors més independentistes que recelen del pactisme i l'allunyament de la confrontació dels sectors convergents que van quedar fora de Junts i que ara s'hi podrien incorporar. Però també ha posat en guàrdia els sectors provinents de l'esquerra, que han reagrupat les diverses corrents per no perdre pes ideològic i incidència dins del partit, tot creant MESCat - Independentistes d'Esquerres.

En una entrevista a Públic, el coordinador general de MESCat - Independentistes d'Esquerres, Josep Serra, assegura que "busquem consolidar un espai que beu de la tradició del socialisme democràtic i que té un posicionament clar a favor de la independència". La progressiva dretanització de Junts ha generat controvèrsia amb aquesta corrent interna de militants provinents del PSC i ERC, en temes com l'habitatge o la immigració. Aquest sector alerta ara, davant del possible ingrés dels sectors més liberals de l'antiga CDC que havien quedat fora de Junts, que un desplaçament massa evident cap a la dreta podria allunyar part de l’electorat i fer perdre espai polític davant de partits com el PSC o ERC.