Junqueras crida a construir "majories amplíssimes" per reprendre la "batalla" per l'autodeterminació

A casa, a la plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), el seu municipi, és on el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha volgut celebrar l'aplicació d'una amnistia que li retorna plenament els seus drets polítics i, per tant, li obre la porta a tornar a optar a un càrrec electe. Acompanyat de centenars de persones -des de veïns de la localitat de la qual va ser alcalde entre 2011 i 2015, fins a càrrecs i militants del seu partit-, un Junqueras visiblement emocionat ha rebut l'escalf ciutadà i, implícitament, ha obert la llarga cursa de cara el seu gran objectiu polític a mitjà termini: les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a la primavera del 2028 i en què podrà optar a tornar a liderar la llista d'ERC. De fet, l'alcaldable dels republicans al municipi, Marcel·lina Bosch, li ha etzibat directament: "has estat el millor alcalde que ha tingut Sant Vicenç i sabem que seràs el millor president de Catalunya"

En el seu discurs, però, Junqueras s'ha centrat sobretot a fer una crida a l'independentisme a construir "majories amplíssimes" i ha volgut renovar el "compromís" per reprendre la "batalla per l'autodeterminació". Al costat del també amnistiat exconseller d'Exteriors Raül Romeva i en una plaça on hi havia nombroses banderes estelades, Junqueras ha apel·lat a la necessitat d'anar més enllà de les pròpies sigles per reunir prou suports "democràtics" per abordar el repte polític que l'independentisme no va poder culminar durant el Procés.

En aquest sentit, ha recordat l'àmplia aliança ciutadana que hi havia darrere de la candidatura que li va permetre arribar a l'alcaldia de la seva ciutat -sota la marca Junts per Sant Vicenç- i el compromís col·lectiu que amb diverses persones van subscriure el setembre del 2012 per avançar cap a un referèndum que podia comportar -com així va ser- uns costos personals i col·lectiu molt elevats. Tot plegat per denunciar una repressió de l'Estat i els seus instruments que considera pròpia de "psicòpates" i que buscava "trencar-nos l'ànima" però que no va aconseguir-ho.

Com havia fet minuts abans Romeva, Junqueras ha subratllat els costos personals i familiars que han hagut de pagar per la seva aposta política, però s'ha mostrat contundent en la necessitat de reprendre la cursa per culminar el seu projecte polític. "Som aquí per combatre totes les batalles, per derrotar totes les injustícies, per garantir totes les llibertats per construir totes les victòries", ha proclamat. Per afegir que la lluita per la independència de Catalunya és una "batalla democràtica", on el "nostre rival està disposat a fer servir tota mena d'eines antidemocràtiques", de manera que només poden arribar a la victòria amb una "democràcia desbordant", que únicament es pot construir a través de "majories amplíssimes".

Anticipant-se als possibles resultats de les eleccions generals del 29 de novembre, Junqueras ha pronosticat que "vindran temps difícils, on atacaran les nostres escoles, les nostres feines, els salaris de la gent" o dificultaran l'accés a l'habitatge "al nostre país". I ha insistit en la necessitat de "tenir al costat molta gent" per poder afrontar la "lluita per la llibertat i la democràcia", que veu com una "lluita sagrada". Un discurs i un escenari carregat de simbolisme per demostrar que el retorn definitiu de Junqueras a la pugna política amb plenes condicions és un fet.

L'altre amnistiat present a l'acte, Raül Romeva, ha assegurat que l'amnistia "no tanca absolutament res, ens torna al punt de partida, al 2015", per afegir que es tracta de poder exercir "el dret a l'autodeterminació", que és el que ha provocat la repressió i, segons ell, "és el dret més democràtic que hi pot haver, perquè és el que et permet decidir que vols ser".

En una línia similar, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha manifestat que "l'amnistia és un instrument per tancar el cicle de la repressió" i ara "caldrà abordar democràticament la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya i decidir democràticament el futur d'aquest poble". Antich també ha proclamat que la consecució de l'amnistia és una "victòria" que "cal celebrar", per recordar que "no són els tribunals els que us perdonen", sinó que es tracta d'"una llei arrencada a l'Estat a contracor que us restitueix els drets".

L'acte ha culminat amb el cant d'Els segadors i amb més d'una desena de persones damunt de l'escenari, amb el denominador comú d'haver patit la repressió per la seva implicació en el Procés. Les seves cares, però, aquest cop dibuixaven somriures d'esperança, amb la clara determinació que ara sí es tanca una etapa política i se n'obre una altra, amb tots els escenaris encara per construir.