Un informe d'Amnistia Internacional atribueix al Marroc l'espionatge amb Pegasus a Robles i Marlaska

El Marroc ha utilitzat el programa espia Pegasus, desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group, per espiar els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat un informe d'Amnistia Internacional que denuncia l'ampli entramat de vigilància per espiar, fer xantatge i reprimir defensors de drets humans, periodistes, polítics o activistes.

Segons l'organització, Rabat ha usat el programa espia Pegasus entre 2017 i 2021, "i possiblement més tard", malgrat els desmentiments oficials. Una de les operacions de vigilància que haurien organitzat els serveis marroquins, segons l'ONG, seria la dirigida contra els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, que van patir un hackeig dels seus mòbils, al costat del president Pedro Sánchez, el 2021 durant una crisi diplomàtica amb el país veí. Amnistia afirma que "els comptes atacants assignats al sistema Pegasus del Marroc "van ser els mateixos emprats per infectar els dispositius de Robles i Marlaska, encara que no fa esment al cas de Pedro Sánchez, ja que la documentació judicial espanyola no identifica el compte d'iMessage que va permetre infectar-lo, cosa que sí que es coneix en el cas dels ministres. La Moncloa no va assenyalar mai de manera directa el país veí i la investigació judicial segueix encallada davant la "falta de col·laboració d'Israel".

Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, apunta que aquest informe ofereix "la imatge més detallada fins avui" de les eines que utilitzen les autoritats marroquines i revela que aquestes eines de vigilància que usa el Marroc es compren a actors empresarials radicats a Israel, la Unió Europea i els Estats Units, com NSO Group, la ja desapareguda empresa de programari espia italiana Hacking Team, ara denominada Memento Labs, i la xarxa d'empreses britànic-alemanya Gamma Group i FinFisher.

Segons el document, l'espionatge del Marroc va un pas més enllà del rastreig de telèfons mòbils i també afecta els entorns personals i professionals de les persones considerades objectius mitjançant la instal·lació de micròfons sense fil, càmeres, programes espia d'alta tecnologia i rastrejadors. Unes pràctiques que, segons l'organització, violen el dret i les normes internacionals de drets humans.

Denuncien que aquest "ecosistema repressiu" suposa una amenaça a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica de la població marroquina i asseguren que fins i tot hi ha activistes que després de ser excarcerats segueixen sent objecte de campanyes de desprestigi, difoses en mitjans afins a l'Estat, amb detalls privats que només poden obtenir-se mitjançant la vigilància.

Un antic empleat revela les pràctiques d'espionatge

El nou informe identifica ara la Direcció General de Vigilància del Territori (DGST) -el servei d'intel·ligència interior del Marroc- com l'entitat responsable de la implantació de Pegasus al Marroc, així com dels abusos comesos per aquest programari espia contra activistes i periodistes entre 2017 i 2021.

A més, la investigació incorpora el testimoni d'un treballador empleat de la mateixa DGST, identificat amb el pseudònim de Safir, que descriu des de dins el funcionament d'aquest aparell de vigilància."Infectem tants cibercafès amb programari espia de control remot. Els agents sobre el terreny ens deien quin cibercafè visitaria l'objectiu, i teníem visibilitat sobre el que estaven fent perquè havíem infectat prèviament totes les màquines de l'establiment", explica l'extreballador.

Safir explica que les persones que eren objectiu de les autoritats podien ser filmades i gravades en àudio en secret mentre estaven en les seves oficines, cotxes, cafès o fins i tot en els seus dormitoris. A més, revela que la DGST captava botigues de telefonia per vendre telèfons mòbils que ja venien prèviament infectats amb aquest programa espia perquè els venguessin així i també reclutaven com a informants veïns de defensors de drets humans.

Més enllà de la vigilància telefònica, les autoritats també col·locaven de forma encoberta micròfons i altres dispositius de gravació en espais privats per gravar converses. "Les eines que utilitzen són molt àmplies, però l'objectiu és clar: fer xantatge, desacreditar, humiliar i, si cal, empresonar injustament els que es pronuncien en defensa dels drets humans al Marroc", denuncia Rebecca White, investigadora del Laboratorio sobre Seguretat d'Amnistia Internacional.

El periodista Omar Radi, que després d'anys d'assetjament va ser empresonat a causa del seu treball sobre la corrupció i les violacions de drets humans, va ser víctima d'aquest mètode. Segons Safir, la DGST havia instal·lat en els accessoris d'il·luminació del seu apartament petits micròfons sense fil.

També el veterà activista dels drets humans Fouad Abdelmoumni va ser gravat de forma encoberta a casa amb la seva nòvia el 2021 i el vídeo va acabar fent-se viral en xarxes socials."Quan vaig veure els vídeos en què apareixia amb la meva parella al llit, la ubicació i l'angle de la gravació eren clarament visibles. Havia d'estar a la unitat d'aire condicionat, però vaig anar a mirar i no vaig trobar res, així que vaig deduir que havien pogut instal·lar i treure fàcilment. La qualitat de la imatge i el so era molt bona, tot i que era fosc, de manera que l'equip devia ser molt sofisticat", explica Abdelmoumni.

Amnistia Internacional també va elaborar una anàlisi de tots els números de telèfon designats com a objectius per part del Marruecos que es van incorporar al sistema Pegasus entre setembre i desembre de 2017 proporcionant proves addicionals que defensors dels drets humans i periodistes independents eren els objectius prioritaris de la DGST. "Els registres indiquen que els números de telèfon de destacats defensors i defensores dels drets humans i periodistes van estar entre els primers a incorporar-se al sistema Pegasus, la qual cosa indica que aquesta era la finalitat prioritària per a la qual la DGST havia adquirit el sistema de programari espia altament invasiu", assegura Donncha Ó Cearbhaill, director del Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional.