L'independentisme celebra l'aval del TJUE i reclama als tribunals espanyols aplicar l’amnistia sense “dilacions”

Era previsible i finalment el resultat del Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea ha estat l’esperat. L’alt tribunal europeu ha avalat la llei d’amnistia i ha sentenciat en la línia del que ja va dir el seu advocat general al novembre de 2015. El tribunal de Luxemburg considera que la llei no és contrària al dret de la Unió, no afecta ni als interessos financers de la UE ni a la lluita contra el terrorisme. 

La reacció s’ha celebrat sonorament a les seus d’ERC i de Junts, i ha servit per exigir als tribunals espanyols l’aplicació immediata de l’amnistia, que es va aprovar al Congrés dels Diputats a inicis de 2024. "Fa 2 anys que els companys d’exili haurien de ser a casa, que el calvari judicial hauria d'haver acabat, i que alguns hauríem de poder exercir les nostres professions i fer política en igualtat de condicions", ha reblat el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

"Tenim més eines que avalen la nostra posició però el partit ja no es jugarà a Europa sinó al Bernabéu, amb els àrbitres i el públic decantats cap a un costat. No hauria de ser així, i amb la sentència d'avui ja no hauria d'haver-hi marge" ha indicat en xarxes socials el líder de Junts, Carles Puigdemont. En relació a la seva causa, que ha de resoldre's finalment al Suprem, ha mostrat un optimisme moderat. "Sabem amb qui ens les hem d'haver-hi, i alguns no ens diem a l'engany", ha resolt.

L’exvicepresident Junqueras, inhabilitat per exercir la política és juntament amb Carles Puigdemont, que a més té una ordre de detenció a territori espanyol, les dues cares més visibles de les conseqüències de la dilació de l’aplicació de la llei d’amnistia. El primer no pot ser el cap de llista del seu partit a unes eleccions, i el segon no pot ocupar l’escó que va guanyar a les darreres votacions catalanes, justament per la causa pendent al Suprem.

"La sentència del TJUE és una esmena a la totalitat als jutges Marchena i Llarena", ha etzibat el secretari general de Junts, Jordi Turull. A la seu del partit, el secretari general ha anat en la mateixa línia que Junqueras. "Avui ja no hi ha més excuses per aplicar la llei d’amnistia", ha sintetitzat.

També ha celebrat la sentència del tribunal de Luxemburg el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha reivindicat la funció per de la llei d’amnistia com un valor per a la "normalització institucional, política i social de Catalunya". El president ha considerat la sentència una "molt bona decisió per a Catalunya, per a Espanya i per a la democràcia" i ha estat contundent en el missatge cap al Suprem. "Què més cal per aplicar la llei de manera diligent, integral i sense subterfugis?" s’ha preguntat el dirigent del PSC. 

Illa ha recordat que no només el Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea ha avalat aquest dijous l’amnistia sinó que també el Constitucional havia resolt anteriorment 16 recursos d’inconstitucionalitat a favor de la llei. "Ja no hi ha cap obstacle democràtic o constitucional que impedeixi l’aplicació de la llei", ha conclòs.

No obstant això, Carles Puigdemont ha respost en un missatge en xarxes socials al president de la Generalitat i al president del Govern, Pedro Sánchez, acusant-los que no van donar suport a l'amnistia "fins que van necessitar els vots de Junts Per Catalunya". L'amnistia "no la volia ni el president Illa, ni el PSC, ni el PSOE, ni òbviament la dreta política, mediàtica i judicial espanyola. Tampoc Pedro Sánchez", ha replicat el dirigent de Junts.

Junqueras ha recordat que "ara correspon al Suprem, a l'Audiència Nacional, al Tribunal de Comptes, i al Tribunal Superior de Justícia resoldre sense més dilacions". El líder dels republicans ha fet un repàs a tots els casos que la justícia espanyola té varada als tribunals durant més de dos anys, que va més enllà del seu i el de Carles Puigdemont.

El líder d’ERC ha rememorat que la sentència de Luxemburg també incombeix al cas de les despeses vinculades a l’1-O, que afecta 35 exalts càrrecs de la Generalitat i als d’activistes i militants que estan a l'Audiència Nacional (AN) pel cas de l’operació Judes o a altres tribunals catalans. El líder d’ERC ha reclamat "treure les manilles a l’independentisme".

L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha reclamat al Suprem que no intenti fer giragonses amb la qüestió de la malversació per tornar la llei d’amnistia als tribunals europeus. "Hi ha dues coses fan que no s’admetin adoptar noves prejudicials, la primera és quan tema està clar i l’altre quan un acte s’ha aclarit. La llei era clara i ara el tema s’ha aclarit", ha asseverat l’advocat. 

Marchena i Llarena consideren que les despeses de l’1 d’octubre van significar un enriquiment personal tot i no haver un enriquiment monetari. Els jutges van considerar que s’havia fet de forma indirecta, pel mitjà de realitzar unes accions durant l’organització del referèndum que, segons els jutges, els beneficiaven personalment. Aleshores, aquest fet no quedava dins de l’àmbit de l’aplicació de l’amnistia. Sobre aquest fet que, de facto jutja el Tribunal de Comptes, ara és el TJUE qui s’ha pronunciat, relatant que les despeses de l’1 d’octubre no afecten els interessos financers de la Unió.

Ara doncs, el procés per a Puigdemont i per a Oriol Junqueras està a la teulada del Constitucional. Amb una majoria progressista, tot indica que tornarà a avalar l’amnistia, i finalment l’última paraula la tindran Manuel Marchena i Pablo Llarena al tribunal Suprem.