L'humorista Jair Domínguez s'asseu al banc dels acusats per cridar a combatre Vox "amb un cop de puny" després d'arxivar-se la causa dues vegades

L'humorista Jair Domínguez s'asseurà a la banqueta aquest dimarts acusat d'un delicte d'odi per dir, en al·lusió a Vox: "Al feixisme, als nazis. Se'ls combat amb un cop de puny a la boca. No hi ha mitges tintes", a més de qualificar el partit de Santiago Abascal de "neonazi". La formació d'extrema dreta li demana una pena de dos anys de presó per a ell i una multa de 216.000 euros per a Catalunya Ràdio, ja que aquestes paraules van ser pronunciades a l'espai d'humor d'El matí de Catalunya Ràdio.

Com a preludi de la vista oral, l'Audiència de Barcelona va ordenar la detenció del còmic dijous passat per assegurar que vagi al judici. Tal com recull la resolució a la qual ha tingut accés Público, "a la vista dels fets pot comprovar-se que l'acusat es troba en parador ignorat, després de diversos avisos telefònics al mateix acusat i a la seva representació lletrada per part de l'oficina judicial i per part dels Mossos d'Esquadra, així com la citació negativa al domicili que va donar en fase d'instrucció per a citacions i notificacions per part de l'autoritat judicial". En una publicació a X, el mateix humorista va explicar el divendres als Mossos d'Esquadra que se l'havia intentat localitzar en una casa on ja no viu i també a casa de la seva exdona. "Benvolguts Mossos, em diuen que han passat aquest matí per la meva antiga casa (ja no hi visc) i també per casa de la meva exdona. Si m'envien un missatge per privat els dono la meva nova adreça i així no donen voltes en va ni espanten els veïns".

Aquesta causa es remunta al febrer del 2021, després de les eleccions catalanes en què la formació d'extrema dreta va irrompre al Parlament amb 11 escons. Durant la seva intervenció en aquest programa radiofònic i després de desitjar "un dia de merda" a la gent de Vilarnalla i la Pobla de Mafumet que va votar Vox, Domínguez va identificar el partit amb el feixisme titllant de "neonazis" aquestes poblacions, a les quals va qualificar també de "poligoneres", i va expressar: "Al feixisme, als nazis. Se'ls combat amb un cop de puny a la boca. No hi ha mitges tintes (...)".

Tot just tres dies després, Vox es va querellar contra el col·laborador de Catalunya Ràdio per un delicte d'odi, previst en l'article 510 del Codi Penal, en sostenir que les seves declaracions podrien apuntar a "certa incitació pública a l'odi o a la violència". També va incloure en la querella Catalunya Ràdio i el director del mitjà, Saül Gordillo. Si bé aquest últim no s'asseurà a la banqueta després de quedar exclòs per la formació d'Abascal.

Juny de 2021, primer arxiu

La valoració dels fets es va completar amb un informe elaborat pels Mossos, en el qual es va examinar tant les concretes frases o expressions emeses com l'ocasió i l'escenari en el qual van ser pronunciades, els antecedents i circumstàncies de l'autor i, en definitiva, "tots els factors concurrents a fi de determinar si les expressions dels querellats estaven dins de l'àmbit del tipus penal".

A la llum d'aquesta informació, la Fiscalia va demanar l'arxiu del cas en considerar que els fets denunciats "no trobaven encaix en cap precepte del Codi penal". Malgrat "la important capacitat de difusió del mitjà en el qual es va emetre el missatge i el to directe del llenguatge, no concorren els indicadors que atorguen al missatge aptitud per incitar a l'odi que sigui mereixedora de resposta penal", va defensar el Ministeri Fiscal.

En aquest sentit, el juny del 2021, el Jutjat d'Instrucció número 25 de Barcelona va acordar l'arxivament provisional de la causa, però es va veure obligat a seguir investigant després que li ho ordenés l'Audiència provincial, que va instar a citar el còmic en qualitat d'investigat. En un acte al qual ha tingut accés Público, emès l'octubre de 2021, aquest òrgan considerava necessari que es donés curs a les diligències oportunes per concloure la instrucció "en concórrer indicis bastants, en el moment processal actual, que determinen la improcedència del sobreseïment de les actuacions".

"Resulta difícil imaginar context algun en el qual tal afirmació pugui tenir un ànim diferent al de traslladar a l'audiència destinatària el més estricte esperit de tal afirmació, la qual cosa a priori, i donades les circumstàncies que es diran, permetria indiciàriament incardinar-ho en l'anomenat 'discurs d'odi'", va explicar l'Audiència en un acte.

Per al tribunal, el fet que no hi hagués disturbis els dies posteriors al fet denunciat, així com que "la presumpta audiència del programa no estigui conformada per persones amb el perfil inherent a la comissió d'actes violents, resulta sens dubte insuficient com per esquivar el presumpte perill concomitant a les manifestacions del querellat".

D'aquesta manera, davant una audiència de gairebé mig milió d'oients d'un programa en llengua catalana, l'Audiència Provincial va subratllar que era "estadísticament improbable que cap d'ells pogués veure's atiat pel discurs en qüestió. No existeix una classe o rang social que pugui considerar-se creditora dels disturbis ocasionats durant la campanya electoral, i per tant no pot concloure's que no fos una audiència potencial del programa de ràdio referit".

Gener de 2023, segon arxiu

Així, es va citar Jair Domínguez a declarar en qualitat d'investigat el setembre de 2022, que va aprofitar l'ocasió per aclarir que les expressions denunciades es van abocar en el marc d'un programa humorístic i que el seu personatge en aquesta secció de ràdio, fins i tot en aquest to, "sempre havia estat molt crític amb l'extrema dreta, aconseguint un punt d'exageració que justifica pel to humorístic". De la mateixa manera, ha incidit que, en el seu espai, que amb prou feines arriba a 40 segons, "en cap moment va voler el dia dels fets fomentar violència cap a Vox".

Per la seva banda, Saül Gordillo, que també va declarar en qualitat d'investigat, va afirmar desconèixer el contingut del programa atès que s'emet en directe.

Després de realitzar les diligències requerides, el jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona va tornar a decretar l'arxiu del cas el gener de 2023, novament a petició de la Fiscalia. Si bé, i davant d'un altre recurs de Vox, l'Audiència Provincial va tornar a ordenar reobrir la causa.

En un acte datat el maig del mateix any, aquest òrgan va entendre que no quedava "suficientment justificada en la fase sumarial (i sense perjudici del que pugui provar-se en altres fases del procés) l'existència d'un to sarcàstic o irònic, o un animus iocandi [ànim de bromar] que presideixi les expressions examinades".

La Fiscalia demana l'absolució

El mateix jutjat va acordar finalment l'obertura de judici oral el setembre de 2024. Ho va fer en contra del criteri de la Fiscalia, que va demanar l'absolució del còmic (també del director de Catalunya Ràdio) en circumscriure les seves declaracions sobre el partit d'extrema dreta en el marc del programa humorístic de Catalunya Ràdio.

"El resultat de les diligències que s'han practicat, lluny de desvirtuar els arguments en els quals es va recolzar el nostre informe de sobreseïment, els reforcen", va esgrimir el Ministeri Fiscal en el seu escrit de conclusions. Per a la Fiscalia, d'acord amb l'esmentat informe policial i la jurisprudència del Tribunal Suprem, "la conducta analitzada no té la potencialitat que exigeix la jurisprudència per a la creació del perill".

A això ha d'afegir-se que la identificació de Vox amb nazis "manca de tal virtualitat incriminatòria". Es tracta d'un "insult inapropiat" però que, de conformitat amb el Tribunal Suprem, "no pot ser qualificat com a discurs d'odi". "En paraules del Tribunal Suprem, acte de 10 de gener de 2022, cridar nazi al partit polític Vox és un insult rebutjable però no és susceptible d'incardinació en el delicte que analitzem, ja que manca de l'aptitud que pretén l'acte de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Barcelona amb vista a integrar el delicte de l'article 510.1 CF", va esgrimir el Ministeri Fiscal.