Gran expectació entre les files independentistes per la imminent sentència del TJUE sobre la llei d'amnistia

Més de dos anys després de l’aprovació de la Llei d’Amnistia, els líders polítics comencen a albirar l’inici del desembrollament judicial. Un recorregut per tribunals que no només ha impedit a Carles Puigdemont el retorn a Catalunya i a Oriol Junqueras presentar-se com a candidat a la Generalitat, sino que impacta directament al tauler polític de Catalunya i en pot determinar els resultats electorals dels propers comicis catalans.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà sobre dos qüestions de l’amnistia aquest proper dijous 16 de juliol. 

La primera, que és la que afecta als exlíders politics, és sobre la malversació. El tribunal dirimirà si l’organització de l’1-O va perjudicar els interessos financers de la Unió Europa. Al novembre de l’any passat, l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann va concloure que no els havia perjudicat, que l'amnistia era compatible amb el dret europeu i que no es tractava d’una “autoamnistia”.

La resposta del tribunal de Luxemburg afecta directament als exlíders polítics que tenen la seva causa pendent de resoldre al Tribunal Suprem, que són Puigdemont, Junqueras, Comín, Puig, Turull, Romeva i Dolors Bassa.

L’altra qüestió que ha de resoldre el TJUE afecta a tretze activistes acusats per l’Audiència Nacional en l'Operació Judes i  a un vocal de mesa de Vilanova i la Geltrú, que es va negar a retirar un llaç groc. Estan acusats de terrorisme i desobediència a l'autoritat, respectivament.

Repassem amb els advocats dels principals líders polítics, quin és l'escenari que obre el TJUE. 

Com pot afectar a Puigdemont?

Carles Puigdemont té un cas una mica diferent a d'altres líders. Com no ha passat per presó, tampoc ha rebut l'indult, i encara pesa sobre d’ell una ordre de detenció per part del Tribunal Suprem, un fet que ha condicionat des de l'inici el seu retorn a Catalunya.

Si el TJUE es posiciona favorablement a l’amnistia, s'inicia un recorregut judicial on altres tribunals s'hauran de pronunciar també sobre la llei. El primer a fer-ho haurà de ser el Tribunal Constitucional i després el Suprem. Per contra, si el TJUE respon de forma desfavorable a l’amnistia, els exlíders ja veurien extingida l’opció de beneficiar-se'n, i en el cas de Puigdemont, no podria retornar a Catalunya.

En el cas més probable, -que el TJUE assumeixi les tesis de l'advocat general i avali que siguin amnistiats-, una qüestió important serà si deixa espais a la interpretació. Tant Pablo Llarena com Manuel Marchena podrien retornar els casos a la justícia europea amb algun recurs. Un escenari que l'advocat de Jordi Turull, Jordi Pina, no veu gens impensable. "Al final el Suprem ho ha fet tot per intentar impedir que el Carles Puigdemont pugui tornar [a Catalunya] el més aviat possible, i no crec que la sentència del TJUE canviï molt les coses". 

Un dels problemes per a Junts d'aquest bloqueig judicial és que altera en gran mesura el tauler polític i les perspectives electorals de la formació. "La pregunta que ens hauríem de fer és, si Carles Puigdemont fos candidat a unes eleccions catalanes, les perspectives d'Aliança Catalana també serien que molta gent els votaria?", es pregunta Pina. "És un tema a valorar", constata.

"En aquest país es normalitza que la política, que és el que fa qualsevol ciutadà amb el seu vot, ho vehiculi un tribunal espanyol", considera l'advocat, que critica que la ciutadania segueix sense poder votar als principals líders polítics d'ERC o Junts tot i que el govern de Sánchez hagi fet passos per normalitzar el conflicte polític a través dels indults i amb la llei d'amnistia.

"La realitat és que hi ha un conjunt de persones, com són Puigdemont, Turull, Junqueras, etc, que no es poden presentar a unes eleccions malgrat que hi ha hagut un govern espanyol que ha liderat un canvi. Això ho està decidint dos jutges del Suprem", assumeix Pina.

Com pot afectar a Junqueras?

El circuit per a Junqueras és gairebé idèntic, només amb la diferència que al ja estar indultat, sobre el líder republicà només hi pesa la inhabilitació. Però el recorregut serà el mateix, primer resol el TJUE, després el Constitucional i finalment Manuel Marchena al Suprem.

"Seria lògic pensar que [el TJUE] seguirà el criteri de que els fets que es van jutjar no tenen un impacte als pressupostos de la Unió Europea. Jo crec que aquesta via no prosperarà", considera l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde. 

No obstant això, l'advocat també es mostra més pessimista quan la pilota estigui sobre el teulat del Suprem. "Per mes que surti bé [al tribunal de] Luxemburg, ningú té la certesa de que el Suprem voldrà aplicar aquestes sentències i no farà que s’allargui més la discussió, per així impedir que s’apliqui la llei als líders polítics", assegura l’advocat de Junqueras. És a dir, que la forma com el Suprem interpreta la lletra del tribunal europeu pot portar a l'alt tribunal espanyol a retornar un altre cop el cas a la justícia europea. 

En qualsevol dels dos casos, tant per a Puigdemont com per a Junqueras cas, abans que el Suprem es pronunciï, la pilota haurà de passar pel Tribunal Constitucional, per dirimir que no hi hagi hagut enriquiment injust. Amb una majoria progressista, es preveu que sis magistrats votaran a favor de que la malversació es pugui amnistiar i quatre en contra.

No obstant això, el procés fins arribar a tenir una resposta del Suprem es preveu que encara duri uns mesos. Qui primer revisarà els recursos d'empara al Constitucional serà el magistrat conservador, José María Macías, contrari a l’amnistia.

"Quan la ponència és d'algú contrari a la majoria, això genera retards", preveu l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, perquè significa que "la ponència s'ha de delegar i reformular" per tal que la resta de magistrats del Constitucional plasmin un hipotètic criteri contrari i majoritari.

Per tant, probablement la primera ponència sigui negativa, i després la majoria de magistrats del Constitucional l’hagin de reformular. Un cop hagi passat aquest procés, aleshores sí que serà el moment que el Suprem es pronunciï.

En aquest estadi hi haurien dues opcions, o bé el Suprem envia alguna qüestió més als tribunals europeus, o bé el tribunal dóna final al recorregut. En el segon cas, els primers en conèixer la resolució sobre l’amnistia serien Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que havien passat per la presó i prèviament havien estat indultats. El resultat per a Carles Puigdemont, Antoni Comín i Lluís Puig el donarà Pablo Llarena i serà una mica més lent.

El cas dels CDR i del vocal de Vilanova

El TJUE no només resoldrà els casos dels exlíders polítics, també de manifestants i activistes represaliats per dos casos: els de l'Operació Judes i el del vocal d'una mesa electoral de l'1-O a Vilanova i la Geltrú.

En el cas de l'Operació Judes cal recordar que la mateixa Audiència Nacional va desinflar la causa un any després de detenir els seus integrants, que van passar un temps de forma preventiva per la presó de Soto del Real, i va posar en dubte algunes de les qüestions inicials. No obstant això, el tribunal espanyol havia requerit a l’europeu que considerés si amnistiar-los podia suposar una “infracció patent del dret de la Unió Europea”.

El cas de l'activista de Vilanova i la Geltrú és encara més flagrant, ja que es tracta d'una persona que no es va voler treure un llaç groc de la solapa. El Jutjat Penal de Vilanova va presentar una qüestió prejudicial al TJUE, fins i tot quan la fiscalia és favorable a l’amnistia. 

Els partits, a la expectativa

Junts es manté cautelós i no vol emetre massa valoracions fins conèixer el resultat de la sentència. En declaracions a premsa, el seu portaveu, Josep Rius, només va deixar anar que després de conèixer el resultat de l'alt tribunal europeu, "el que faci la justícia espanyola és imprevisible".

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també va enviar un missatge als tribunals espanyols, específicament al Suprem. “Demano al poder judicial que respecti el poder legislatiu”, va afirmar aquesta setmana en referència a les reticències del Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia.

Per la seva banda, Elisenda Alamany, secretària general d'ERC, es mostra optimista i espera que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea posi a l'Estat "davant del mirall" i evidenciï el "boicot judicial" a la democràcia.