El Govern i ERC encaren la recta final d'un acord pressupostari que preveuen tancar a principi de la setmana vinent

Gairebé dos mesos després que el Govern retirés el projecte dels pressupostos per esquivar una més que segura derrota al Parlament per la negativa d'ERC a validar-los, ara sí que l'acord entre les dues parts està a un pas d'enllestir-se. Tant fonts dels republicans com del PSC -el partit que controla la Generalitat- donen el pacte pressupostari gairebé per fet, a l'espera d'ultimar-ne els darrers serrells i que el ratifiquin els òrgans interns de les dues formacions. Tot plegat amb la intenció de presentar-lo a principis de la setmana vinent.   

La previsió és que els últims detalls s'acabin de tancar dilluns i posteriorment ja es pugui anunciar l'acord sobre els comptes catalans. Paral·lelament, se celebraria una comissió bilateral Estat-Generalitat que hauria de servir per ratificar alguns dels punts inclosos en el pacte pressupostari que requereixin el vistiplau -i la participació- de l'executiu espanyol. Amb la incorporació d'algun element que actualitzi l'acord segellat ja al febrer amb els Comuns, si res força una modificació del calendari, divendres, dia 22, podria celebrar-se un Consell Executiu extraordinari en què el Govern d'Illa aprovarà els pressupostos.

Això permetrà que els comptes puguin iniciar la tramitació parlamentària, que culminaria amb la seva aprovació a finals de juny o principis de juliol. Abans, per tant, del 31 juliol, quan finalitza l'actual període de sessions, tal com s'hi van comprometre el març passat socialistes i republicans. Si no hi ha sorpresa i l'escenari es compleix, Catalunya aprovarà a l'estiu els seus primers pressupostos des del 2023, tot just els cinquens en l'última dècada.

Per entendre l'actual horitzó cal retrocedir fins el 18 de març, quan un acord entre Esquerra i el PSC va evitar que, dos dies després, el Parlament acabés tombant la tramitació dels comptes i guanyar temps per modificar el punt de partida d'una negociació que permetés, ara sí, arribar a bon port. Aquell dia el Govern va retirar el projecte de pressupostos i els republicans van acceptar obrir noves vies per poder abordar els comptes, que no requerissin del traspàs a Catalunya de la gestió i la recaptació de l'IRPF, una demanda que ha quedat ajornada davant la negativa del Govern espanyol a acceptar-la. Finalment, l'impuls de la línia orbital ferroviària i d'una societat mercantil per executar les inversions de l'Estat a Catalunya hauran estat els elements per aterrar el "sí" d'Esquerra.

Les quatre condicions dels republicans

Els darrers dies dirigents dels dos partits han aplanat el terreny per a un acord que ara sí que és imminent. Dimarts, a la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va assegurar que les negociacions van "pel bon camí" i va afegir que el Govern "veu bé i vol complir" la demanda dels Comuns de crear una unitat de disciplina d'habitatge amb rang de direcció general que serveixi per actualitzar el seu pacte dels comptes. El dia anterior, el portaveu dels republicans, Isaac Albert, havia avançat que les converses avançaven "bé" i que el seu "aterratge" definitiu "depèn de negociacions paral·leles" com la línia orbital i la societat mercantil d'inversions, que ha substituir el fallit consorci d'inversions que el "no" de Junts va impedir tramitar al Congrés a finals d'abril.

Superada la crisi prèvia a la retirada dels comptes del març i aparcada l'exigència del traspàs de l'IRPF, les negociacions estrictes sobre els pressupostos entre Esquerra i PSC van posar-se en marxa a una velocitat de creuer, que no s'ha aturat des d'aleshores. En aquesta nova fase, el partit d'Oriol Junqueras va fixar quatre condicions per poder avalar els primers comptes del Govern de Salvador Illa: una millora en l'equilibri territorial de Catalunya; una aposta decidida i un salt qualitatiu en els serveis públics, especialment en sanitat i educació; el reforç de la llengua catalana; i aconseguir avanços en allò que els republicans consideren "sobirania nacional". Les últimes setmanes han servit per anar concretant cada un d'aquests àmbits.

En el primer s'hi situa la línia orbital ferroviària. Es tracta d'una línia projectada fa dues dècades, en l'època del Govern tripartit, que l'actual executiu va recuperar en l'Estratègia Ferroviària de Catalunya, presentada el passat novembre, i que l'acord pressupostari hauria de servir per començar a materialitzar. També coneguda com a quart cinturó ferroviari, bàsicament pretén unir en tren Mataró i Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès, és a dir, seria un element de connexió de la segona i la tercera corones metropolitanes, un territori on ERC aspira a aconseguir uns bons resultats a les eleccions municipals de l'any vinent.

L'estimació és que completar la línia orbital ferroviària tindria un cost d'uns 5.000 milions, finançats en gran part per l'Estat

"Catalunya no pot continuar vivint en un desequilibri territorial i l'eix ferroviari transversal no és només una nova infraestructura. És un nou model de país, és passar de la Catalunya radial a un país en xarxa", va manifestar dilluns el portaveu d'Esquerra, Isaac Albert, per defensar un projecte que el darrer mes els republicans han situat com a prioritari. Tot i que alguns trams del traçat ja existeixen, completar la infraestructura tindria un cost estimat d'uns 5.000 milions, que hauria de finançar en gran part el Govern espanyol, que ja hi hauria donat el vistiplau segons diverses informacions.

L'aval definitiu a la línia orbital és un dels aspectes que caldrà abordar a la comissió bilateral que s'ha de celebrar un cop republicans i PSC hagin signat l'acord pressupostari. La trobada Estat-Generalitat també hauria de servir per tancar el traspàs de la línia R1 de Rodalies -la primera que passaria a gestionar la societat Rodalies de Catalunya-, avançar en algun tipus de pacte que permeti la participació catalana en la governança de l'aeroport del Prat, completar traspassos pendents o lligar la creació de la societat mercantil d'inversions.

En aquest darrer cas, és l'alternativa al consorci d'inversions ja acordat entre els executius estatal i autonòmic però que va naufragar el passat 28 d'abril al Congrés després que Junts n'impedís la tramitació. La societat mercantil, en canvi, no requereix de l'aprovació de la cambra baixa per tirar endavant i en el seu capital hi han de participar tant l'Estat com la Generalitat, amb majoria del primer. El seu objectiu, però, seria el mateix que el consorci, és a dir, garantir i agilitzar l'execució de les inversions estatals a Catalunya. Cal recordar que la creació del consorci era un dels elements del pacte d'investidura d'Illa segellat fa gairebé dos anys entre socialistes i ERC.

Defensa del català i governança dels aeroports

La previsió és que l'acord pressupostari entre republicans i l'executiu del PSC inclogui també millores en els serveis públics, especialment en educació -amb el focus posat en el conflicte que des de fa mesos viu el sector amb el Departament, amb una nova onada de mobilitzacions actualment en marxa- i sanitat. La defensa del català apareixerà com un dels elements troncals de l'entesa, seguint la línia del que ja va fixar-se en l'acord d'investidura. La intenció és reforçar el model d'immersió lingüística a l'escola, en un moment en què s'està a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la qüestió, així com incentivar el seu ús al món del treball i a les xarxes socials.

Finalment, pel que fa als guanys de sobirania, es dona per fet un reforç de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), un prerequisit imprescindible perquè en un futur el Govern pugui assumir la recaptació de més impostos, tal com pretén ERC malgrat el rebuig permanent del Ministeri d'Hisenda a acceptar el traspàs de l'IRPF -el tribut més important- a l'administració autonòmica.

Catalunya ha superat el seu rècord de temps sense nous pressupostos

I, sobretot, els republicans aspiren a què es pugui crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, un altre dels elements derivats de l'acord d'investidura i que hauria de permetre la participació del Govern en la governança dels aeroports catalans, amb el focus posat especialment en el del Prat. El grau de participació és una de les qüestions a tancar amb l'executiu estatal, sobretot tenint en compte que té el rebuig frontal d'Aena.

Amb l'horitzó força aclarit, molt probablement a finals de juny o principis de juliol el Parlament de Catalunya aprovarà uns pressupostos del Govern per primera vegada des del 20 de març del 2023. Hauran passat, per tant, més de tres anys i tres mesos sense comptes nous, el període més llarg des de la recuperació de la democràcia. Un pas que refermarà el paper d'ERC -i dels Comuns- com a socis de l'executiu i que permetrà a Salvador Illa respirar després d'uns mesos marcats per l'increment de les protestes i el malestar creixent del personal de sectors públics tan estructurals com la sanitat o l'educació.