El Govern espanyol es planta després del discurs de la presidenta del Suprem i la suspensió judicial de la 'llei de néts': "No callarem"

Dijous passat la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem Isabel Perelló, va pronunciar un discurs en el qual va carregar contra les "desqualificacions" cap a jutges i magistrats. Especialment quan procedeixen dels "que exerceixen responsabilitats institucionals". Tot i que Perelló va avalar les crítiques a les resolucions judicials, les seves paraules van provocar un fort malestar al Govern de Pedro Sánchez, segons ha pogut constatar Público.

Aquest dilluns es coneixia que el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, havia recorregut davant el CGPJ la decisió d'arxivar les diligències obertes contra el jutge Juan Carlos Peinado després de les queixes emeses pel ministre. En el recurs d'alçada, al qual ha tingut accés Público, Bolaños denuncia el "conservadorisme" o "corporativisme" del Poder Judicial. Com va publicar aquest mitjà a principis d'agost, el ministre ja havia traslladat al CGPJ la seva sospita que Peinado va proposar imputar-lo en represàlia per haver denunciat el jutge. Les fonts consultades eviten relacionar la publicació de l'escrit, firmat el dia 4 de setembre, com una reacció directa al discurs de dijous.

A aquest estira-i-arronsa entre el ministre de Justícia i l'òrgan que presideix Perelló se li ha sumat en l'última setmana l'acte del Tribunal Suprem (TS) sobre la coneguda com a 'llei de néts' que l'Alt Tribunal va decidir suspendre el dret a vot de les persones beneficiàries d'aquesta normativa, espanyols que resideixen a l'estranger. La interlocutòria ha generat també una important rebel·lió a l'Exectuiu de Sánchez i a les files socialistes.

Relacionat amb aquest tema

Sánchez rebutja les teories sobre un xantatge del Marroc: "La realitat s'ha de construir a partir de fets i no de notícies falses"

Miguel Muñoz

De fet, el PSOE va elaborar divendres un document de treball intern, al qual ha tingut accés aquest diari, amb el títol "Diferència judicials: mateixa justícia, ritmes i criteris difícils d'explicar", en què es posen una sèrie d'exemples que en certa manera responen a Perelló. La portaveu de l'Executiu federal dels socialistes, Montse Mínguez, els ha esmentat gairebé tots aquest dilluns durant una roda de premsa oferta a Ferraz. "Assenyalar aquestes diferències no és atacar la Justícia. Precisament perquè defensem les nostres institucions, creiem que cal preservar la confiança de la ciutadania en la seva imparcialitat", diu el text del PSOE. "Que no ens renyi a nosaltres, que renyi als jutges", afirmen fonts socialistes sobre aquest tema.

Durant l'Executiva celebrada aquest dilluns amb la presència de Sánchez es va abordar el tema judicial, encara que en menor mesura que la situació a Ceuta segons les fonts consultades. I únicament sobre la decisió del TS. "Els jutges ja sabem com són", van assenyalar fonts de la direcció socialista en la reunió. "A la Justícia li demanem independència. Se l'ha de respectar però independència no significa immunitat i la justícia hauria d'aparentar almenys ser independent", va dir Mínguez. La dirigent socialista va recordar l'afinitat amb el PP d'Antonio Narváez, un dels ponents de la resolució del TS.

"Tenim ulls a la cara i estem veient el que estem veient. Va sortir Aznar i van sortir tots en tromba", va afegir Mínguez en referència a la ja recurrent frase de "el que pugui fer que faci". "Podem llançar preguntes de per que determinades causes van d'una manera i altres no", va destacar la dirigent socialista.

Els socialistes critiquen la "velocitat" amb la qual s'han abordat casos com el de Koldo García i José Luis Ábalos en relació a altres casos que es demoren durant anys com Lezo, Púnica, Kitchen o la investigació sobre Cristóbal Montoro. També comparen l'ús de "retallades de premsa", que en la seva opinió han servit per investigar Begoña Gómez, amb les querelles presentades durant el Govern de Mariano Rajoy. Es denunciava una presumpta malversació per la contractació amb càrrec a Presidència de dues persones per atendre les necessitats assistencials del pare del llavors president. Aquest cas es va arxivar.

Relacionat amb aquest tema

El principal punt feble d'Ayuso en la crisi de l'àtic: la permanència del seu conseller de Presidència

Samuel Martínez

La portaveu del PSOE va posar el focus també en la diferència de recorregut judicial entre el cas de David Sánchez, germà del president, i una germana del president d'Andalusia Juan Manuel Moreno Bonilla. El nomenament d'aquesta també va ser denunciat per haver una altra candidata amb major puntuació però malgrat les denúncies es va arxivar la causa. Els socialistes veuen a més diferències entre com s'aborden les causes del dret a l'honor o els temps congelats en assumptes com la llei d'amnistia, amb resolucions pendents, o la data del judici de la parella d'Isabel Díaz Ayuso.

La de Bolaños no és el primer document que se li envia a Perelló des del Govern durant aquestes últimes dates. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va protestar per carta davant el CGPJ per la decisió de la jutgessa María Tardón d'ordenar ocultar un informe sobre Ceuta. La imparcialitat de la magistrada de l'Audiència Nacional que investiga l'entrada de persones a Ceuta també ha estat qüestionada pels socialistes. La magistrada va ser regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid de la mà del PP entre el 1999 i el 2003.

Relacionat amb aquest tema

El 'cas Gürtel' compleix 18 anys a l'espera d'una sentència en l'últim dels 12 judicis contra la major trama de corrupció del PP

Pilar Araque Conde

A l'ofensiva

En aquest context sí que no és casualitat que aquest dilluns hagin coincidit en un parell d'entrevistes consecutives a RNE i TVE tant Óscar López com Óscar Puente a més de l'esmentada Mínguez. Són dos dels ministres de perfil més polític a l'Executiu de Sánchez. I els seus missatges han estat directes en aquest assumpte. El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública va titllar de "salvatjada" i "atropellament democràtic" la decisió del TS. Va dir que hi havia jutges que es creuen "salvapàtries" i que actuen com a "llops solitaris" per enderrocar el Govern atenent la crida d'Aznar.

El ministre de Transports va acusar alguns jutges de voler "governar el país per darrere". Sobre el discurs de Perelló va dir que la presidenta del CGPJ suposen demanar als polítics una "vena" i "una mordassa" per no veure "el que està passant". "En el meu cas ja li dic que no passarà", va afegir.

Relacionat amb aquest tema

Guanyar o perdre diners amb la venda de l'àtic del Govern d'Ayuso no determina si hi va haver malversació

Ana María Pascual

A la Moncloa aquest pas sí que el tenen decidit, segons reconeixen fonts consultades per aquest mitjà: "Ja no callarem, hem dit el que pensem", assenyalen aquestes fonts sobre les paraules de López i Puente. La intenció també al Govern amb aquestes múltiples entrevistes, inclosa la de Sánchez al programa El Intermedio (La Sexta) és tractar de recuperar una mica d'iniciativa política després de diverses setmanes amb el focus posat al 100% en la gestió de Ceuta. Ja la setmana passada van començar a realitzar-se gestos en aquest sentit, especialment abans de la publicació dels informes policials el dimecres.

A Moncloa no oculten que comença aviat un curs "electoral" amb les urnes a l'horitzó. "Venim d'un curs on el Govern ha tingut la sensació que els jutges entraven en campanya", assenyalen. Els socialistes marquen un punt d'inflexió en això en la condemna a Álvaro García Ortiz, exfiscal General de l'Estat, el novembre de l'any passat. Un parell de mesos abans Sánchez va fer un pas discursiu més gran del que havia fet fins aleshores: "Hi ha jutges fent política", va dir durant una entrevista a TVE. Des del Govern també critiquen que tant en el cas de García Ortiz com en el de la 'llei de néts' fes pública la seva decisió i passessin diversos dies sense conèixer-se l'acte en si.

Per a les fonts consultades al Govern espanyol, el "pecat original" de tot el que ha anat passant després és l'aprovació de la llei d'amnistia. Un assumpte que, recorden, hauria d'estar també resolt i que ha afectat la governabilitat.